17 d’abril, lluita camperola

El 17 d’abril de 1996, 19 camperols i camperoles van ser assassinats al Brasil. Des d’aleshores, aquesta data ha esdevingut el Dia Internacional de les Lluita Camperola. Grans propietaris, corporacions, empreses hidroelèctriques, bancs, inversors, operadors turístics i immobliliaris, amb la complicitat del Banc Mundial com a garant de tanta rapinya, són culpables de les penúries de la pagesia arreu. Culpables del desplaçament forçós de les poblacions locals. Culpables de la violació dels drets humans i dels drets de la dona. Culpables de l’augment de la pobresa. Culpables de la contaminació ambiental i de la destrucció d’ecosistemes. Acaparadors de terres.

Des dels camperols veneçolans que lluitaven i lluiten contra els grans terratinents (i els seus sicaris), lladres de terres que han deixat improductives milers i milers d’hectàrees de terra (com l’española Duquesa de Alba, a Andalusia) mentre hi ha qui amb prou feines té un plat de menjar a taula, als llauradors de l’horta de València que veuen com el creixement urbanístic a cop de talonari se’ls menja les terres o als del Delta del Llobregat que, si no plantem cara, deixaran de collir carxofes per donar pas a la indústria del totxo i els casinos Made in Las Vegas de la mà del multimilionari sionista i finançador de la dreta més reaccionària iankee i israeliana, Sheldon Adelson & CiU.

Marxa camperola a Guasdalito (Estat d'Apure, República Bolivariana de Venezuela) contra els atacs dels sicaris enviats pels terratinents. Maig de 2005. © Oriol Clavera

El tio Juanito treballa els horts als límits de la ciutat. Campanar (València). © Oriol Clavera

Carxofaires al Prat de Llobregat. Gener de 2009. © Oriol Clavera

Per saber més del tema hi ha Via Campesina, l’organització internacional que agrupa els que treballen la terra arreu del món. Aquesta és la seva web.

I ja per acabar, només dir que gairebé coincidint amb aquesta data, el dia 19, es presenta al Cosmocaixa de Barcelona el llibre “Viu la terra: 12 acords exemplars de custòdia del territori”. Un llibre amb textos de Xavier Basora i fotografies meves, que ha estat coeditat pel Descobrir Catalunya i la Xarxa de Custòdia del Territori.

El circ a casa nostra

Res millor per començar l’any que un reportatge sobre el circ que es fa al nostre país. Malabaristes, pallassos i pallasses, trapezistes, música i acròbates. Amb text de la periodista Begoña Garcia i a les pàgines del Descobrir Catalunya.

Obertura del reportatge al Descobrir amb una foto dels divertidíssims Los Excéntricos

Us poso algunes imatges que no sortiran publicades.

El Circ Raluy, sessió de tarda. Viladecans, octubre de 2011. © Oriol Clavera

"Jazzcirloqui" a l'Ateneu Popular 9Barris. Barcelona, octubre de 2011. © Oriol Clavera

Sylvestre, Marceline i Zaza "Los Excéntricos". Octubre de 2011 © Oriol Clavera

La Pepa Plana preparant-se abans d'una actuació. Barberà del Vallès, octubre de 2011. © Oriol Clavera

Final d'espectacle al Circ Raluy. © Oriol Clavera

pack anticrisi 2012

Fa dos anys vaig fer aquesta felicitació d’any nou. Enguany encara no m’hi he posat, però estic pensant de repetir l’elecció, ja veurem. Si algú li agrada la idea, pot descarregar-se l’arxiu sense lletres ni números ni res, perquè se la personalitzi (està després del continúa llegint). I no, l’estil de lletra a lo Equipo A, no recordo haver-lo escollit expressament.

No serà perquè ens falten motius....

vida salvatge (i dos)

Parlava en l’anterior post sobre lo emocionant que va ser el matí que vaig estar fotografiant el martinet blanc i el blauet, per allò de ser, ni que fos per una estona, un fotògraf de natura o un naturalista, que  al cap i a la fi ve a ser el mateix. Si més no, per ser un bon fotògraf de natura has de ser, també, un bon naturalista.

Us deia llavors que en un següent post us parlaria de més fotos de fauna que he fet, arran d’aquest encàrrec. Si fa unes setmanes us parlava d’una espècie de rapinyaire urbà que està aprofitant els temps que corren per escanyar més encara als que més pateixen, en aquest us parlaré dels de tota la vida: voltors i milans. Els que volen i tenen plomes.

Milà reial. © Oriol Clavera

Va ser un dia lleig, què hi farem, fred, de cel gris i poca llum. Però almenys no va ploure. A les sis i mitja del matí pujàvem amb el Jordi Castillo, de l’Estació Biològica del Pallars Jussà, cap a un dels aguaits que la gent de Photologistics gestionen a diferents indrets del país. Aquest, a la Serra de Lleràs, està pensat per a fotografiar voltors (Gyps fulvus), milans (Milvus milvus) i aufranys (Neophron percnopterus)  en ple vol, aprofitant el canyet que amb finalitats de conservació del ocells carronyaires amenaçats gestiona l’Estació Biològica.

vida salvatge (u)

Acabo d’entregar una feina que m’havien encarregat allà pel juny, esperat durant el juliol i començat, ja amb les coses clares del que havia d’anar a fotografiar, l’agost. Fins ara, que tot just l’he acabada (tret d’alguna foto concreta que em queda pendent). El cas és que he voltat prou per diferents comarques i m’ha tocat fotografiar uns quants indrets i espais naturals. Per qui no ho sàpigui, de jovenet era addicte als documentals de natura. I d’aquí em van venir les ganes de dedicar-me a la fotografia, m’imagino. En un principi volia ser un d’aquells fotògrafs de natura que tant admirava (i admiro) però ja ràpidament vaig tirar cap a una altra banda.

No he patit com el Michael “Nick” Nichols en aquest vídeo “Wild photographers” que van repartir, aleshores i si no recordo malament, amb un col·leccionable de fotografia de natura distribuït per un dominical per augmentar vendes i, potser per això, en alguns moments he disfrutat com un nen tot i les limitacions amb l’equip que porto per fotografiar fauna, sobretot pel que fa a teleobjectius.

Lo més semblant al patiment del Nichols amb els mosquits d’Ndoki van ser les 4 picades d’abella que ens van fer marxar del prat on estàvem fent unes fotos a unes arnes. [Nota: si mai us ataquen abelles, no correu, no feu moviments ràpids de braços, no us poseu nerviosos. És a dir, res del que vaig fer jo.]

He fotografiat, pacientment, un blauet (Alcedo atthis) i un martinet blanc (Egretta garzetta) a la Reserva Natural de Sebes, a Flix. Matinar i esperar que apareguéssin amb la sortida del sol va valer molt la pena. En els temps que vaig estar a la Universitat havia estat prou aficionat a l’ornitologia i vaig disfrutar només veient com el martinet s’estava allà quiet veient passar amunt i avall el blauet d’un costat a un altre de la bassa. Ara sobre un tronc, ara sobre una canya.

Martinet en una bassa a la Reserva Natural de Sebes. © Oriol Clavera

Blauet en ple vol. © Oriol Clavera

Unes altres fotos les vaig anar a fer a unes finques a Pratdip, on em vaig trobar aquesta serp blanca (Rhinechis scalaris) que gairebé trepitjo sense adonar-me’n (només hauria faltat això, una que veig i la mato abans de poder-la fotografiar). Encara devia estar freda, per l’hora que era, i es movia molt lentament, així que m’ho va posar més fàcil per fotografiar-la.

Serp blanca (Rhinechis scalaris) © Oriol Clavera

Aquestes fotos les vaig fer el setembre. I ara fa pocs dies en vaig fer unes altres, però això ho deixo pel proper post.

Stop desnonaments!

Era el tercer intent. I ha estat la tercera victòria. La solidaritat i la resistència ho són tot contra un sistema injust on els carronyaires, es diguin Caja Madrid, Catalunya Caixa, Caixa Penedès o Banco Santander (i la llista segueix) fan fora la gent de les seves cases. I la casta política que ens toca patir xiula i mira cap a una altra banda, mentres a ells sí que els rescaten i els inflen a diners. Clar que després es cobren els favors.

Desnonament aturat a Sant Andreu del Palomar. 4 d'octubre de 2011. © Oriol Clavera

Avui era el torn (per tercera vegada, dèiem) del Matías, de Sant Andreu del Palomar. Dijous serà el de la Blanca i el Nelson. Però sigui on sigui i contra qui sigui, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca allà ens convoca. I ja en van unes quantes.

El Matías ja te el pis mig empaquetat esperant el dia que el facin fora. 4 d'octubre de 2011. © Oriol Clavera

Esperant els agents judicials. 4 d'octubre de 2011. © Oriol Clavera

Al mal temps, bon humor. © Oriol Clavera

Alegria de la gent solidària a l'aturar el desnonament. 4 d'octubre de 2011. © Oriol Clavera

Us havia parlat de ràfting

Parlava en aquest post de l’agost, que estava pels Pallars fent dos feines. Baixant per la Noguera Pallaresa amb la càmera dins d’una bossa estanca subaquàtica (amb capacitat de baixar fins a 5m de profunditat) i amunt i avall fent fotos a pastors, ovelles i més, per un altre encàrrec que suposo en parlaré més endavant.

Doncs el tema del ràfting va sortir publicat, amb text de la periodista Lorena Metaute, al Lectura, el suplement dominical del Diari Segre, de Lleida. Va ser el dia 11. La bossa, tot i ser un pèl incòmoda a l’hora de treballar (no et permet controlar gairebé gens els cursors de la càmera) va fer prou bé la seva funció. Ara estic editant les fotos del breu viatge a Croàcia del que vaig tornar a principis de setmana, on vaig seguir posant a prova la bossa i la càmera, aquest cop sí, submergint-la fins ben bé dos metres. En el proper post ja penjaré algunes fotos perquè vegueu!

Portada del Lectura de l'11 de setembre de 2011.

Desconnexió

De ràfting i pastures

Vall de Cardós, Pallars Sobirà, agost de 2011. © Oriol Clavera

Embrancat en dos encàrrecs, com sempre amb menys temps del que convindria, però què coi, disfrutant.

Pel matí una mica d’emocions fortes i per la tarda, en busca de prats i de pastors.

Ràfting a la Noguera Pallaresa. Agost de 2011. © Oriol Clavera

A Estrada, 23:08h

Els cels de Galiza, a les nits fresques de principis de juliol, s’enfosqueixen bastant més tard que els que tenim a casa nostra. Uns dies per les muntanyes gallegues m’han descobert una gent dura i noble, com els cavalls salvatges que corren per les brolles que encatifen la comarca de Tabeirós-Terra de Montes. Aviat us n’explicaré més.

A Estrada, Galiza. Juliol de 2011. © Oriol Clavera