Des del passat 9 de novembre fins el 25 al Parque Cultural “Doña Chana” de La Orotava (Tenerife, Islas Canarias) exposo en el marc del “FotoNoviembre 2011″, la XI Bienal Internacional de Fotografia de Tenerife, una mostra del projecte Temporada Baixa. Aquest és el programa, amb un total de 45 exposicions.
Temporada Baixa © Oriol Clavera
Entre 1968 i 1978 es va publicar una sèrie de llibres amb textos i fotografies que, sota el nom de Catalunya Visió, eren un recorregut per les comarques del Principat, així com algunes de la Franja de Ponent, la Catalunya Nord i Andorra. Elaborats majoritàriament (vuit dels deu volums) per l’escriptor Josep Vallverdú i el fotògraf Ton Sirera (Barcelona, 1911- Lleida, 1975), de qui enguany es celebra el centenari del seu naixement, són una autèntica joia. Els altres dos volums els van fer Josep Vicente (textos) i Ferran Bosch (fotos) i Jordi Verrié (text i fotos).
És en motiu d’aquest centenari que se’ns ofereix la possiblitat de visitar l’exposició que porta el nom d’aquesta col·lecció. És una bona excusa per apropar-nos a Lleida. No us defraudarà.
Tot això al Museu d’Art Jaume Morera, a l’Avinguda Blondel de la capital del Segrià, fins el 12 de Juny.
Celebració de l'Any Nou. A les banderoles, retrat d'Abdullah Öcalan, líder de la Resistència, empresonat en una illa-presó. © Oriol Clavera
Hi he estat dos cops en companyia de la Laia Altarriba, amb qui ja havia fet equip en un anterior viatge a Veneçuela, l’any 2005. Diuen que és el poble sense Estat més gran del món. Dividit entre 4 Estats (Turquia, Síria, Iraq i Iran) i perseguit al llarg de la Història, segueix dempeus, enfrontant el futur amb esperança. Diuen que és l’últim que es perd. Vaig conéixer el Nord, sota ocupació turca, on malgrat les millores de la seva situació, per allò d’intentar igualar-se a les “democràcies europees”, segueix sent un poble salvatgement oprimit. Llengua i activitat política perseguida i il·legalitzada, tortures, Drets Humans?, assassinats, presó, exili. Vaja, que amb un petit maquillatge de no res -en les formes bàsicament-, passarà el llistó que s’aplica per aquí.
Anomenant-los com ho fan a Mallorca i Menorca, com a Glosadors, em refereixo a aquells que canten improvisadament en qualsevol dels estils en llengua catalana. Ja siguin cantaors del País Valencià, improvisadors del Principat, hip-hoperos o els mateixos glosadors illencs.
Doncs sobre glosadors i cant improvisat hem montat amb els amics del Racó de la Corbella, del barri de Velluters de València, una xicoteta exposició fotogràfica amb algunes de les fotos que he anat fent sobre aquesta expressió cultural que a casa nostra, com a tants llocs del món, també hi té una forta presència, encara que tantes vegades ignorada. Que de què us estic parlant? Pels qui no estigueu entenent res, podeu fer una ullada a l’apartat de reportatges de la meva web.
Esteve Barceló "verderol". Glosa menorquina. Ciutadella, juny de 2008. © Oriol Clavera
Demà s’inaugura l’exposició “El País de les Emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya”. Com queda prou clar pel títol que li han posat, es tracta d’un repàs als gairebé 14 anys de vida de la revista més prestigiosa del(s) i sobre el(s) nostre(s) Païs(os), en la seva vessant de viatge, territori, cultura, tradicions, natura.
