no parking # 1 © Oriol Clavera
Arxiva a la Categoria 'Fotos'
08
mai
12
no parking
11
abr
12
Silent world
M’ha agradat molt aquest treball (i d’altres que tenen a la seva web) d’aquesta parella.
Obriu els ulls i les orelles.
Like this:
17
feb
12
Que la crisi la paguin els rics!
Que els culpables de la crisi no és que no l’estiguin pagant ells, sinó que al damunt se’n beneficien, no és cap secret a aquestes alçades. Per molt que els grans (entre cometes) mitjans (públics i privats) no ho diguin, que ve a ser el mateix que amagar-ho. Ja se sap, qui paga mana, no? I qui paga són aquells que exploten, roben, defrauden, desnonen,… se li pot dir de moltes maneres. I els polítics de professió, aquells que van a fer diners o a fer que els guanyin els seus, ja se’n cuiden de tenir-nos a tots a ratlla. Si més no a intentar-ho. Ja sigui perseguint treballadors en lluita de TMB, a Barcelona, estomacant i detenint estudiants de no més de 16 anys a València ahir o una cosa tan senzilla com esborrar les veus crítiques, aquelles que no tenen lloc a les tertúlies ni pàgines als seus diaris,… i han de servir-se de les parets. El que sembla que no entenen, és que tard o d’hora els treballadors ens haurem de fer sentir. Que mirin cap a Grècia, sinó.
Amb prou feines va durar un matí, aquell 29S. © Oriol Clavera
Perquè, no ens enganyem, els lladres tenen nom i cognoms: http://lladres.acampadagirona.org/
31
gen
12
temps mort a la Sagrada Família
Barcelona, primavera de 2002 (?). © Oriol Clavera
Farà cosa de deu anys, i en motiu del 150 aniversari del naixement d’Antoni Gaudí, vaig fer un reportatge sobre la Sagrada Família, que va publicar-se al País Basc, al suplement dominical del diari Gara, ZAZPIKA, i a LA MIRADA, dominical que es repartia a l’Estat espanyol amb diaris provincials del Grupo PRISA. Època de diapos, disparar poc i pensar més.
13
gen
12
Sa Pobla, 04:57h
Gloses, simbombes, fogueres, carn torrada, Gin Xoriguer… Foguerons a Sa Pobla.
Gloses per foguerons a Sa Pobla. Mallorca, gener de 2008. © Oriol Clavera
26
des
11
2012
De moment, sembla que l’any que tot just és a punt de començar no ens el retallaran i seguirà tenint 12 mesos. No està clar, de moment, tampoc, però tot sembla indicar que cap mes perilla de ser privatitzat per aquests gestors que treballen des de i per a la seva classe. Però qui sap, potser arribat el juliol ens fan pagar, per exemple, unes taxes via el ServiCaixa perquè Abertis serà la concessionària dels 60 dies de sol i platja, curiosament els mesos que n’hi ha més demanda. Tot queda entre amics. Els negocis, em refereixo. Potser en diran copagament també, que no pot ser que la gent malbarati tant sol i tanta sorra. Però bé, no siguem alarmistes, que ara per ara, no ens queixem, només ens retallen la sanitat, l’educació, els sous i les pagues extres (qui en té), la televisió i ràdio públiques (mentres regalen 2M d’€ en publicitat al Grup Godó); ens apugen els preus del transport públic (total, ells van amb xòfer i dietes pagades), el gas,…
Així que, bona entrada d’any!
[Per no ser incendiari, que ja veiem que motius no en falten, he decidit no repetir la felicitació del 2009. ]
05
des
11
Benet Palet
He buscat i rebuscat a internet algun arxiu d’àudio o de vídeo d’aquest trompetista nascut a Ullastrell (Vallès Occidental). I no n’he estat capaç. No volia deixar passar l’oportunitat de posar una mica de música de la seva trompeta per acompanyar aquesta foto feta al River Cafè de Lleida, l’agost de 1998, amb pel·lícula b/n de 3.200 ISO.
Fa anys que no l’he vist ni sentit tocar. Encara que tampoc estic al dia del jazz, tot sigui dit. Tot i els anys que feia que no veia les fotos que li vaig fer en aquella ocasió, sempre he tingut la seva cara i aquest seu nom tan peculiar memoritzades. Simplement el que he fet és passar-les per l’escàner.
Benet Palet, agost de 1998. © Oriol Clavera
(!!) Actualització a gener de 2012. Efectivament no hi vaig perdre gaire estona, em sembla, a buscar per internet àudios del Benet Palet. Avui m’han passat un enllaç (gràcies Tito!) amb el disc Micamale, editat per Fresh Sound Records, on es pot escoltar un trosset de cada tema. És aquest: http://www.tradebit.com/filedetail.php/48447865-micamale
24
ago
11
Jotes, cresols i aiguardent
Prat de Comte, 24 d'agost de 2003. © Oriol Clavera
D’aquestes fotos fa, avui exactament, vuit anys. Ja en l’incipient era digital que, pel que feia a càmeres de foto si més no, tenia molt camí per fer. Anava amb la Nikon 100D que parlava en aquest altre post i un 20mm que per factor de conversió es convertia en un 30mm. Durant uns anys anava molt sovint a la Terra Alta i, ara me’n penedeixo, en tinc molt poques imatges. Un desastre, vaja.
Prat de Comte, 24 d'agost de 2003. © Oriol Clavera
Aquesta ballada de jotes és a Prat de Comte, el poble més petit de la comarca. I qui balla no és cap esbart vingut de fora ni res semblant. Són les mateixes dones del poble a la Plaça de l’Església. Slowfood que en diríem en termes gastronòmics.
Si algú hi vol anar a fer un vol encara agafarà la Festa Major, que s’estarà celebrant aquests dies. Si ja no hi sou a temps, us recomano que hi aneu per la Festa de l’Aiguardent que celebren cada octubre i que enguany ja anirà per la 10a edició.
Menys en avió (tot arribarà, que si a Lleida o Castelló ens han fet uns aeroports la mar de pràctics, perquè no a Prat de Comte?) us hi podeu apropar en transport públic (podeu mirar els horaris de bus) amb una dosi molt gran de paciència i flexibilitat horària, en cotxe o, a falta de tren, en bici per la via verda que passa per on abans passaven les vies.
Tradicional cursa de cresols que fan per la Festa Major. Prat de Comte, 23 d'agost de 2003. © Oriol Clavera
05
ago
11
De ràfting i pastures
Vall de Cardós, Pallars Sobirà, agost de 2011. © Oriol Clavera
Embrancat en dos encàrrecs, com sempre amb menys temps del que convindria, però què coi, disfrutant.
Pel matí una mica d’emocions fortes i per la tarda, en busca de prats i de pastors.
Ràfting a la Noguera Pallaresa. Agost de 2011. © Oriol Clavera
18
jul
11
El tramvia 28
L'Alfama. Lisboa, 1998 © Oriol Clavera
M’encanten els tramvies. I no pas aquests moderns com els que tenim a Barcelona. Freds, avorrits, amb càmeres que ens graven i amb pantalles de televisió, com si la gent no en tingués prou amb la que té a casa. Fa poc més de tres mesos vaig disfrutar (com un nen) pujant als tranvies de Praga, i fa molt més encara, l’agost del 1998 amb el Jordi ”el Gonsa”, un gran amic i company d’aquell primer viatge que vam fer per Portugal, de nord a sud fins l’Alfama de Lisboa, amb els seus mítics tramvies.
