17 d’abril, lluita camperola

El 17 d’abril de 1996, 19 camperols i camperoles van ser assassinats al Brasil. Des d’aleshores, aquesta data ha esdevingut el Dia Internacional de les Lluita Camperola. Grans propietaris, corporacions, empreses hidroelèctriques, bancs, inversors, operadors turístics i immobliliaris, amb la complicitat del Banc Mundial com a garant de tanta rapinya, són culpables de les penúries de la pagesia arreu. Culpables del desplaçament forçós de les poblacions locals. Culpables de la violació dels drets humans i dels drets de la dona. Culpables de l’augment de la pobresa. Culpables de la contaminació ambiental i de la destrucció d’ecosistemes. Acaparadors de terres.

Des dels camperols veneçolans que lluitaven i lluiten contra els grans terratinents (i els seus sicaris), lladres de terres que han deixat improductives milers i milers d’hectàrees de terra (com l’española Duquesa de Alba, a Andalusia) mentre hi ha qui amb prou feines té un plat de menjar a taula, als llauradors de l’horta de València que veuen com el creixement urbanístic a cop de talonari se’ls menja les terres o als del Delta del Llobregat que, si no plantem cara, deixaran de collir carxofes per donar pas a la indústria del totxo i els casinos Made in Las Vegas de la mà del multimilionari sionista i finançador de la dreta més reaccionària iankee i israeliana, Sheldon Adelson & CiU.

Marxa camperola a Guasdalito (Estat d'Apure, República Bolivariana de Venezuela) contra els atacs dels sicaris enviats pels terratinents. Maig de 2005. © Oriol Clavera

El tio Juanito treballa els horts als límits de la ciutat. Campanar (València). © Oriol Clavera

Carxofaires al Prat de Llobregat. Gener de 2009. © Oriol Clavera

Per saber més del tema hi ha Via Campesina, l’organització internacional que agrupa els que treballen la terra arreu del món. Aquesta és la seva web.

I ja per acabar, només dir que gairebé coincidint amb aquesta data, el dia 19, es presenta al Cosmocaixa de Barcelona el llibre “Viu la terra: 12 acords exemplars de custòdia del territori”. Un llibre amb textos de Xavier Basora i fotografies meves, que ha estat coeditat pel Descobrir Catalunya i la Xarxa de Custòdia del Territori.

new landscape photography

Així es diu el blog sobre fotografia contemporània, que té el paisatge com a temàtica, del fotògraf i comissari Willson Cummer. Doncs New Landascape Photography ha publicat una entrada sobre el projecte “Temporada Baixa” del que ja he parlat en altres ocasions.

L’enllaç, aquest.

Plaers de Girona

Deu dies donant tombs per Girona donen per molt. Per molts kilòmetres caminant amunt i avall. I per moltes fotos. I, és clar, totes no hi caben. Així que, a banda de fullejar les pàgines del Descobrir, on trobareu el Dossier Central sobre Girona que surt aquest mes de març, us poso algunes imatges més que no arribaran als quioscos. Potser veient-les us picarà la curiositat per saber quines són les que sí han entrat a l’edició final?

Pirenaica

Pirenaica #fusta © Oriol Clavera

“Pirenaica” és un recull d’imatges fetes en diferents moments, entre els anys 2008 i 2010, al Pirineu. Ve a ser una exploració de la relació de l’home amb la natura i la muntanya.

Només heu d’entrar al web (www.oriolclavera.com) a la secció “Obra Personal”. [Pels que tingueu pantalla de portàtil, si baixeu amb el cursor...   ...descobrireu que hi ha més coses a part de la foto que obre la web.]

Espero que us agradi.

un que és d’interior, a la web de “Thalassa”

Alguns de vosaltres ja sabeu que des de fa uns quants anys (ho explicava aquí) que faig viatges en veler, que tot i que no deixen de ser professionals són purament vacacionals. O seria al revés?

Fondejats a Menorca, un capvespre. © Oriol Clavera

Glosadors dels PPCC

Anomenant-los com ho fan a Mallorca i Menorca, com a Glosadors, em refereixo a aquells que canten improvisadament en qualsevol dels estils en llengua catalana. Ja siguin cantaors del País Valencià, improvisadors del Principat, hip-hoperos o els mateixos glosadors illencs.

Doncs sobre glosadors i cant improvisat hem montat amb els amics del Racó de la Corbella, del barri de Velluters de València, una xicoteta exposició fotogràfica amb algunes de les fotos que he anat fent sobre aquesta expressió cultural que a casa nostra, com a tants llocs del món, també hi té una forta presència, encara que tantes vegades ignorada. Que de què us estic parlant? Pels qui no estigueu entenent res, podeu fer una ullada a l’apartat de reportatges de la meva web.

Esteve Barceló "verderol". Glosa menorquina. Ciutadella, juny de 2008. © Oriol Clavera

The Balde

The Balde és una revista bimensual basca feta entre Iruñea i Astigarraga. Farà cosa d’un any i mig ja hi havia col·laborat, juntament amb el company d’entrevistes literàries Aritz Galarraga, amb qui n’hem fet un bon grapat pel suplement de literatura del diari Gara (que es diu Mugalari) i per la revista Argia, també del seu país. Llavors va ser una entrevista a l’escriptor basc Bernardo Atxaga, que va sortir al número 46 (juny-juliol de 2009).

Portada del número de febrer-març de The Balde

En edició bilingüe, en èuskar i anglès, presenta propostes que giren al voltant de diferents disciplines artístiques. Disseny, il·lustració, literatura, música, fotografia…

En el número de febrer-març, i en portada, presenten el meu “Temporada Baixa”, una mirada crítica al desenvolupament desmesurat de la indústria del totxo i el turisme al nostre país, fàcilment extrapolable arreu.

Pels qui no vàreu fullejar el Descobrir de gener, on s’hi presentava aquest treball, ara en teniu una nova oportunitat, amb alguna foto diferent. La revista es distribueix a un preu econòmic. 0 €. O sigui que per pasta no serà. Més aviat, la dificultat serà aconseguir-ne una. A banda d’Euskal Herria, aquí només es distribueix al Centre Cultural Euskal Etxea, a Barcelona. També a d’altres ciutats europees com Madrid i Berlin (a les botigues de roba skunfunk) i a la Societat Basca, a Londres, per si algú de vosaltres viu per allà o coneix algú que hi visqui i li pugui interessar.

Em comenten que la cosa va un pèl endarrerida per certs problemes d’impremta, però ja està a punt a punt i no pot trigar gaire a distribuir-se. Espero que us agradi!

Glòries, 18:14h

Plaça de les Glòries, Barcelona. © Oriol Clavera

El 1997 es va arribar a un acord entre les associacions de veïns i l’Ajuntament en que es garantien zones verdes i habitatge en aquesta zona. Com era d’esperar -tenint en compte per a qui treballen en el fons els que fan carrera política-, l’Ajuntament va trencar-lo per afavorir a les grans empreses de sempre. Aquelles que es forren i fan negoci amb la privatització d’un bé com és l’aigua, per exemple. Res que no sapiguem quan cada dos mesos rebem la factura, cortesia d’Agbar. No és estrany que després es puguin permetre certes despeses en oficines.

Descobrir Catalunya al Palau Robert

Demà s’inaugura l’exposició “El País de les Emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya”. Com queda prou clar pel títol que li han posat, es tracta d’un repàs als gairebé 14 anys de vida de la revista més prestigiosa del(s) i sobre el(s) nostre(s) Païs(os), en la seva vessant de viatge, territori, cultura, tradicions, natura.

Canvis a la web www.oriolclavera.com

Aquest serà un post breu i concís. Simplement per anunciar-vos que he fet (fer) alguns petits canvis a la web. La secció que abans es deia arxiu ha passat a ser obra personal per dos motius. Un, necessitava donar cabuda a projectes més personals, no concebuts com a reportatges “editorials” (ja siguin de viatge, de caire periodístic, etc), i dos, l’apartat d’arxiu no servia per res, em temo. I era un espai que estava allà, sense més.

I per estrenar l’apartat,

“Al llarg de la costa el buit omple carrers, aquaparks, apartaments i veritables ciutats-hotel. Un creixement desmesurat ha convertit paratges i paisatges en un seguit d’asfalt, piscines i palmeres premeditades. A l’estiu, tràfec de banyadors i tovalloles, cotxes i bicis, paelles i cervesa. La resta de l’any, la major part de l’any. Res. Persianes baixades. Tancat per (no)vacances. Temporada Baixa.”

Temporada Baixa. Mallorca, 2009.

Ja ho sabeu, només cal que entreu a www.oriolclavera.com i a la barra de baix (ho dic pels que gasteu portàtil: si feu baixar el ratolí veureu que sí, hi ha més fotos a part de les del portfoli que es veuen només obrir) entre la pestanya de reportatges i contacte, obra personal.