17 d’abril, lluita camperola

El 17 d’abril de 1996, 19 camperols i camperoles van ser assassinats al Brasil. Des d’aleshores, aquesta data ha esdevingut el Dia Internacional de les Lluita Camperola. Grans propietaris, corporacions, empreses hidroelèctriques, bancs, inversors, operadors turístics i immobliliaris, amb la complicitat del Banc Mundial com a garant de tanta rapinya, són culpables de les penúries de la pagesia arreu. Culpables del desplaçament forçós de les poblacions locals. Culpables de la violació dels drets humans i dels drets de la dona. Culpables de l’augment de la pobresa. Culpables de la contaminació ambiental i de la destrucció d’ecosistemes. Acaparadors de terres.

Des dels camperols veneçolans que lluitaven i lluiten contra els grans terratinents (i els seus sicaris), lladres de terres que han deixat improductives milers i milers d’hectàrees de terra (com l’española Duquesa de Alba, a Andalusia) mentre hi ha qui amb prou feines té un plat de menjar a taula, als llauradors de l’horta de València que veuen com el creixement urbanístic a cop de talonari se’ls menja les terres o als del Delta del Llobregat que, si no plantem cara, deixaran de collir carxofes per donar pas a la indústria del totxo i els casinos Made in Las Vegas de la mà del multimilionari sionista i finançador de la dreta més reaccionària iankee i israeliana, Sheldon Adelson & CiU.

Marxa camperola a Guasdalito (Estat d'Apure, República Bolivariana de Venezuela) contra els atacs dels sicaris enviats pels terratinents. Maig de 2005. © Oriol Clavera

El tio Juanito treballa els horts als límits de la ciutat. Campanar (València). © Oriol Clavera

Carxofaires al Prat de Llobregat. Gener de 2009. © Oriol Clavera

Per saber més del tema hi ha Via Campesina, l’organització internacional que agrupa els que treballen la terra arreu del món. Aquesta és la seva web.

I ja per acabar, només dir que gairebé coincidint amb aquesta data, el dia 19, es presenta al Cosmocaixa de Barcelona el llibre “Viu la terra: 12 acords exemplars de custòdia del territori”. Un llibre amb textos de Xavier Basora i fotografies meves, que ha estat coeditat pel Descobrir Catalunya i la Xarxa de Custòdia del Territori.

new landscape photography

Així es diu el blog sobre fotografia contemporània, que té el paisatge com a temàtica, del fotògraf i comissari Willson Cummer. Doncs New Landascape Photography ha publicat una entrada sobre el projecte “Temporada Baixa” del que ja he parlat en altres ocasions.

L’enllaç, aquest.

Plaers de Girona

Deu dies donant tombs per Girona donen per molt. Per molts kilòmetres caminant amunt i avall. I per moltes fotos. I, és clar, totes no hi caben. Així que, a banda de fullejar les pàgines del Descobrir, on trobareu el Dossier Central sobre Girona que surt aquest mes de març, us poso algunes imatges més que no arribaran als quioscos. Potser veient-les us picarà la curiositat per saber quines són les que sí han entrat a l’edició final?

temps mort a la Sagrada Família

Barcelona, primavera de 2002 (?). © Oriol Clavera

Farà cosa de deu anys, i en motiu del 150 aniversari del naixement d’Antoni Gaudí, vaig fer un reportatge sobre la Sagrada Família, que va publicar-se al País Basc, al suplement dominical del diari Gara, ZAZPIKA, i a LA MIRADA, dominical que es repartia a l’Estat espanyol amb diaris provincials del Grupo PRISA. Època de diapos, disparar poc i pensar més.

El circ a casa nostra

Res millor per començar l’any que un reportatge sobre el circ que es fa al nostre país. Malabaristes, pallassos i pallasses, trapezistes, música i acròbates. Amb text de la periodista Begoña Garcia i a les pàgines del Descobrir Catalunya.

Obertura del reportatge al Descobrir amb una foto dels divertidíssims Los Excéntricos

Us poso algunes imatges que no sortiran publicades.

El Circ Raluy, sessió de tarda. Viladecans, octubre de 2011. © Oriol Clavera

"Jazzcirloqui" a l'Ateneu Popular 9Barris. Barcelona, octubre de 2011. © Oriol Clavera

Sylvestre, Marceline i Zaza "Los Excéntricos". Octubre de 2011 © Oriol Clavera

La Pepa Plana preparant-se abans d'una actuació. Barberà del Vallès, octubre de 2011. © Oriol Clavera

Final d'espectacle al Circ Raluy. © Oriol Clavera

Deu tristos tòpics

Com cada any, l’últim dia de desembre es fa una jornada de solidaritat amb les persones preses. Com ens desvela la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, mentre “la premsa” silencia aquestes mobilitzacions (o les criminalitza, si convé més) va estenent aquests deu tristos tòpics sobre la realitat que amaga la presó.

Presó de dones de Wad-Ras. Barcelona, 31 de desembre de 2005. © Oriol Clavera

Camins de comtes al Ripollès

L’agost passat vaig estar uns dies pel Ripollès fent un reportatge, encàrrec del Descobrir.

Obertura del reportatge, al Descobrir Catalunya (nº162) de novembre. © Oriol Clavera

Doncs ja es pot trobar als quioscos, biblioteques, sales d’espera dels dentistes, perruqueries i llocs d’aquests. D’entre totes les opcions us recomano que passeu pel quiosc i us gasteu els encara no 5€ que val la revista. No, no m’emporto comissió. Però sempre és més agradable fullejar-la calmadament al sofà, a la terrassa d’un bar o al tren, que no d’una tirada a la biblio on, a més, és probable que un altre lector us repti amb la mirada a agafar-la primer, si t’atreveixes, un cop la deixi al prestatge l’avi que la té entre mans. No cal dir que les opcions del dentista i la perruquera les descartem, doncs un mes més s’han confós i enlloc del Descobrir han comprat el “Muy Interesante” i el “Lecturas”.

Santa Maria de Ripoll. © Oriol Clavera

Perquè no sembli un post purament d’autobombo dir-vos que en aquest número hi trobareu un Dossier Central sobre el Monsant del Rafael López-Monné que, encara que no l’hagi vist encara, segur que és magnífic, amb aquests paisatges a que ens té acostumats. I un altre d’un dels millors (o potser el millor?) fotògraf de natura de l’Estat espanyol (dient del país, em quedaria curt, i d’Europa, ja no controlo tant…) amb un projecte que ha anat fent al llarg d’un any, sobre l’Estany de Banyoles. Parlo de l’Andoni Canela.

O sigui que, només per aquests dos reportatges ja val la pena passar pel quisoc.

Matiner passejant el gos pel Cami Ral, sortint de Campdevànol. © Oriol Clavera

El Camí Ral va vorejant el riu Merdàs, des de Campdevànol a Gombrèn. © Oriol Clavera

Croàcia des del mar (u)

Gairebé vint anys després d’una cruenta guerra als Balcans, Croàcia ha esdevingut d’uns anys ençà una destinació turística prou temptadora. A principis de mes vaig ser-hi uns dies (no van arribar a deu), en un d’aquells viatges que he vingut fent en els darrers anys, en que les vacances es barregen amb la feina o la feina me la prenc com unes vacances.

Una cala croata amb un paio penjat d'un pal. © Oriol Clavera

Podria estar nedant en les aigües transparents d’aquesta cala a l’illa de Lastovo, però no. Penjat d’una corda dalt del màstil, buscant una doble pàgina. És el que té ser fotògraf i autònom. Qualsevol moment és bo per treballar. Que ara per ara no som rics, per molt que pugui donar-ne la impressió veient la foto. Que en això dels velers (i vaixells en general) hi ha des de l’elitisme més pastós i fastigós (m’he arribat a trobar barcos “particulars” en que un dels lavabos deu ser més gran que el pis on visc o en que amb el que guanyo jo en un any no podria omplir-li el dipòsit de gasoil) fins a una manera diferent, ecològica (sempre que es pot, a vela!) i poc estressant de conéixer món. Vindria a ser com viatjar en furgoneta. Amb la casa a sobre. Però sense corves ni retencions.

Us havia parlat de ràfting

Parlava en aquest post de l’agost, que estava pels Pallars fent dos feines. Baixant per la Noguera Pallaresa amb la càmera dins d’una bossa estanca subaquàtica (amb capacitat de baixar fins a 5m de profunditat) i amunt i avall fent fotos a pastors, ovelles i més, per un altre encàrrec que suposo en parlaré més endavant.

Doncs el tema del ràfting va sortir publicat, amb text de la periodista Lorena Metaute, al Lectura, el suplement dominical del Diari Segre, de Lleida. Va ser el dia 11. La bossa, tot i ser un pèl incòmoda a l’hora de treballar (no et permet controlar gairebé gens els cursors de la càmera) va fer prou bé la seva funció. Ara estic editant les fotos del breu viatge a Croàcia del que vaig tornar a principis de setmana, on vaig seguir posant a prova la bossa i la càmera, aquest cop sí, submergint-la fins ben bé dos metres. En el proper post ja penjaré algunes fotos perquè vegueu!

Portada del Lectura de l'11 de setembre de 2011.

l’olla fumejant

Cooperativa Barranquilla, Rep. Bolivariana de Venezuela. © Oriol Clavera

El maig i juny de 2005 vam estar amb la Laia Altarriba a la República Bolivariana de Venezuela, on feia un grapat d’anys havia començat el procés liderat per Hugo Chávez amb el suport de les classes populars d’aquell país. Vam estar fent reportatges sobre el procés. Els seus progressos, les dificultats que s’anava trobant pel camí i les seves contradiccions.

Un dels temes que vam fer era sobre la problemàtica dels camperols sense terra i com s’estava organitzant i promovent la recuperació de terres de grans latifundis improductius, en molts casos acumulats en mans de grans terratinents de manera més que dubtosa al llarg de dècades on l’oligarquia ostentava el poder.

Vam estar a diferents cooperatives, en diferents Estats de país. Gent que no tenia res i que ara tenia l’oportunitat de treballar la terra i sobreviure. Gent que tenia il·lusió en el futur. Que després d’hores de feina als camps, dedicava el seu temps a formar-se. Aprendre a llegir, de mecànica, a treure’s els estudis primaris que amb governs anteriors no havien pogut fer, etc. I a protegir-se dels atacs de sicaris contractats pels terratinents, en el seu afany d’impedir que la terra tornés a donar fruits i esperança.

Ara ja fa sis anys d’aquesta foto, i allà segueixen fent bullir l’olla, malgrat els entrebancs.

[Podeu veure els reportatges de Venezuela, com sempre, a la secció de reportatges de la web. Aleshores van sortir publicats als dominicals dels diaris Berria i Gara, a la revista Cooperació Catalana, a la revista Catalunya, a L'Accent, Diagonal i a la revista del Col·legi de Periodistes, Capçalera. Els grans grups mediàtics, naturament, no hi van estar interessats. En el dominical d'un d'ells em van dir que de Veneçuela ja n'havien publicat un. Sobre els concursos de miss. Qüestió "d'interessos"]