Deu dies donant tombs per Girona donen per molt. Per molts kilòmetres caminant amunt i avall. I per moltes fotos. I, és clar, totes no hi caben. Així que, a banda de fullejar les pàgines del Descobrir, on trobareu el Dossier Central sobre Girona que surt aquest mes de març, us poso algunes imatges més que no arribaran als quioscos. Potser veient-les us picarà la curiositat per saber quines són les que sí han entrat a l’edició final?
Continue reading ‘Plaers de Girona’
Barcelona, primavera de 2002 (?). © Oriol Clavera
Farà cosa de deu anys, i en motiu del 150 aniversari del naixement d’Antoni Gaudí, vaig fer un reportatge sobre la Sagrada Família, que va publicar-se al País Basc, al suplement dominical del diari Gara, ZAZPIKA, i a LA MIRADA, dominical que es repartia a l’Estat espanyol amb diaris provincials del Grupo PRISA. Època de diapos, disparar poc i pensar més.
Vila de Gràcia, Barcelona. 29 de novembre de 2011. © Oriol Clavera
Després de set dies navegant entre illes, passejant per llocs remots i tranquils, fent una cerveseta amb els companys de viatge, disfrutant de la soledat d’una cala en companyia ara d’una medusa, ara d’una estrella de mar… doncs que millor que fer una teràpia de xoc abans de tornar a la quotidianitat de Barcelona.
Precisament el que volíem l'Iribar i jo era perdre'ns... Dubrovnik, Croàcia. © Oriol Clavera
Dubrovnik. Gorres i sandàlies amb mitjons, com a Korcula. Però en gran. No sé si a Port Aventura, entre La Polinèsia i el Far West, hi ha Dubrovnik. Però no seria mala idea, que pel mateix preu els guiris podrien pujar al Dragon Khan. Es veu que durant la guerra als Balcans, els serbis van bombardejar de valent Dubrovnik però que se’n van estar molt de tocar la gran muralla que envolta la ciutat vella. En cas de conquesta sabien que allò podia i havia de ser un reclam turístic de primer ordre. I efectivament ho és. Escala de molts (o potser tots) dels creuers que fan voltes per la Mediterrània, si enganxes el dia que arriben a port, has begut oli.
Dubrovnik. Croàcia, setembre de 2011. © Oriol Clavera
La ciutat vella és bonica, és evident. Antigament ho devia ser encara molt més, amb nens jugant a pilota pel carrer, botigues on comprar l’enciam i les pomes, barbers on retallar-se la barba… Ara per veure alguna escena quotidiana t’has de perdre pels carrerons que s’enfilen cap a les muralles i entrar a llocs aparentment abandonats però que amaguen racons amb roba estesa, jardins més o menys aconseguits, senyores assegudes a una cadira, en davantal… El que passa és que per sobre la muralla van desfilant, com ho vaig fer jo, ho confesso, milers de càmeres digitals fotografiant-ho tot. Per un moment vaig tenir la sensació que era com un gran fossar dels goriles en un zoo.
Dubrovnik. Croàcia, setembre de 2011 © Oriol Clavera
No diré que no feu la volta a la muralla. Ja que hi és, val la pena. Tens bones vistes, et creues amb gent curiosa, fas exercici…Però, si podeu, estalvieu-vos-la si coincidiu amb regiments de turistes acabats de soltar a port. No sigui que vagin esverats (de vegades tenen deu hores per visitar les ciutats on paren i tornen a marxar, tinc entés) i un anglès cepat us tiri sense voler d’altabaix volent-vos adelantar i aquí s’acabi el viatge.
L'Alfama. Lisboa, 1998 © Oriol Clavera
M’encanten els tramvies. I no pas aquests moderns com els que tenim a Barcelona. Freds, avorrits, amb càmeres que ens graven i amb pantalles de televisió, com si la gent no en tingués prou amb la que té a casa. Fa poc més de tres mesos vaig disfrutar (com un nen) pujant als tranvies de Praga, i fa molt més encara, l’agost del 1998 amb el Jordi ”el Gonsa”, un gran amic i company d’aquell primer viatge que vam fer per Portugal, de nord a sud fins l’Alfama de Lisboa, amb els seus mítics tramvies.
Si algú té previst casar-se aquest estiu, potser li interessa aquesta oferta.
Que aquí sembla que tots ens hem de baixar les tarifes o, ja directament, ens les retallen. Menys els banquers, no fotem…
Més retallades! © Oriol Clavera
I no, amb això no estic anunciant que començo a fer bodes, per si a algú li havia passat pel cap. De moment, vaja.
Tot i que no seria la primera vegada.
Casament kurd (i la núvia no és la nena!). Amed, juliol de 2007. © Oriol Clavera
Boda a Poros. Mar Sarònic, Grècia. Setembre de 2008. © Oriol Clavera
Sessió de fotos. Praha, abril de 2011. © Oriol Clavera
Boda siciliana a Siracusa. No hi va haver tiroteig. Juliol de 2004. © Oriol Clavera
De vegades no pares atenció en certs detalls quan fas una foto. Jo que em pensava que feia una foto del Piero cantant a la Plaça de Sant Iu, al costat de la Catedral, i resulta que no me n’adono -fins que m’ho diuen- que hi surt un marcià fent-se passar per guiri.
Turista intergal·làctic. © Oriol Clavera
El Setembre del 2000, en els meus inicis en això de les fotos, anava a Praga per primer cop. Va ser en motiu de les mobilitzacions contra el Banc Mundial i l’FMI, que es reunien a la capital txeca. Aleshores vaig fer aquestes fotos, amb una Nikon F90X i pel·lícula negativa en color, Fuji Superia, si no recordo malament. Anava amb la Laura Hurtado, amiga i companya periodista en la meva etapa a Zoom i també posteriorment, durant alguns anys de la nostra etapa free-lance. Vam publicar els reportatges al Setmanari El Temps i crec que també en algun dominical per qui treballava l’Agència. Ara no recordo si va sortir a La Mirada, que acompanyava els diaris locals del diumenge del grup PRISA o El Semanal, el mateix però del grup Vocento.
Concentració enfront el Ministeri de l'Interior txec per demanar la llibertat dels detinguts que hi va haver. © Oriol Clavera
L'home que fuma. © Oriol Clavera
No, el de la foto no és el-President-de-la-Comunitat-Valenciana-Francisco-Camps, com matxaconament repeteixen a Canal 9 cada cop que hi surt inaugurant alguna cosa. O sigui, dia sí dia també. Un dia un aeroport sense llicència ni avions, només per a albatros i cigonyes, a Castelló. Un altre dia un hospital a Ontinyent. Però bé que ho podria ser, no? Vaja, com tants d’altres professionals del ram.
Al cor de València, a cinc minuts de la Generalitat, fan vestits a mida. © Oriol Clavera
