Arxivar per Setembre de 2010

27
set.
10

35 anys després

Fa uns dies vaig ser testimoni d’excepció d’un fet, d’un acte privat, que es podria considerar històric. Va ser en un bufet d’advocats a Barcelona en el qual l’advocada Magda Oranich hi esperava l’arribada d’Anttoni i Mikel, mare i germà de Jon Paredes Manot “Txiki”, un dels cinc darrers afusellats pel règim franquista.

Continua llegint ’35 anys després’

Anuncis
18
set.
10

El Vallespir a Descobrir Catalunya

Hola, benvinguts!

Ja feia temps que em rondava pel cap la idea d’escriure un blog i, de fet, el gener passat ja m’hi vaig posar a treballar. Però molt a poc a poc, ja ho veieu. La veritat és que simplement vaig fer la capçalera, i quatre proves per veure el funcionament de tot plegat. I l’he tingut aparcat fins ara, que m’he decidit a “estrenar-lo” amb aquest apunt sobre el Vallespir.

Si us pregunteu què hi trobareu a “…de tant en tant” doncs no ho sé ben bé ni jo. El que sí que és segur que no hi trobareu és, però, els meus reportatges (per això ja tinc la web, que us convido a visitar: www.oriolclavera.com). La idea és anar fent posts sobre la meva feina, sobre coses que em passen quan faig fotos, i el que se m’acudeixi, qui sap. També aniré anunciant els treballs meus que es vagin publicant, per exemple, perquè ningú es queixi que no veu els meus reportatges. A partir d’ara, ja ho veieu, no tindreu excusa!

Doncs res, que amb una mica de retard (tot i que molts de vosaltres ja ho sabeu, que aquest cop sí que us vaig avisar) us presento l’últim reportatge meu publicat a Descobrir Catalunya, el dossier central sobre el Vallespir. Una comarca de la Catalunya del Nord, que com s’explica a la revista, és plena de contrastos.

Van ser 12 dies de feina (de camp) del passat juny. Plovent quasi cada dia i matinant per agafar (i disfrutar -però quina son!-) de les primeres llums del dia, i apurant les del vespre. I després a buidar fotos a l’ordinador, editar una mica i planificar l’endemà. O sigui que dormir poc, molts kilòmetres, moltes passejades, moltes vaques, molt bona gent, masies perdudes (en la montanya i en el temps), bon menjar i bonics paisatges.

Espero que el disfruteu com el vaig disfrutar jo, si més no fullejant-ne les seves pàgines.

I res, que aquí estaré “… de tant en tant” (intentaré ser mínimament constant!)

Fins aviat!

PD: us recomano el post que ha escrit al seu blog la Maria Rosa Vila, editora gràfica de la revista, relacionat amb aquest reportatge.




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Setembre 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    oct. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: