Canvis a la web www.oriolclavera.com

Aquest serà un post breu i concís. Simplement per anunciar-vos que he fet (fer) alguns petits canvis a la web. La secció que abans es deia arxiu ha passat a ser obra personal per dos motius. Un, necessitava donar cabuda a projectes més personals, no concebuts com a reportatges “editorials” (ja siguin de viatge, de caire periodístic, etc), i dos, l’apartat d’arxiu no servia per res, em temo. I era un espai que estava allà, sense més.

I per estrenar l’apartat,

“Al llarg de la costa el buit omple carrers, aquaparks, apartaments i veritables ciutats-hotel. Un creixement desmesurat ha convertit paratges i paisatges en un seguit d’asfalt, piscines i palmeres premeditades. A l’estiu, tràfec de banyadors i tovalloles, cotxes i bicis, paelles i cervesa. La resta de l’any, la major part de l’any. Res. Persianes baixades. Tancat per (no)vacances. Temporada Baixa.”

Temporada Baixa. Mallorca, 2009.

Ja ho sabeu, només cal que entreu a www.oriolclavera.com i a la barra de baix (ho dic pels que gasteu portàtil: si feu baixar el ratolí veureu que sí, hi ha més fotos a part de les del portfoli que es veuen només obrir) entre la pestanya de reportatges i contacte, obra personal.

Missió impossible

Molts cops m’he trobat que algú de vosaltres, qui em coneixeu, m’ha soltat un “collons, tu sí que vius bé, tio” o un “a veure quan treballem, que et fots una vida”… No negaré pas que com que no tinc “jefes” (i això no vol dir que no hagi de respondre davant de ningú amb els resultats de la meva feina, especialment en els encàrrecs) ni horaris fixes, per dir-ho d’alguna manera, la meva (la dels fotògrafs -o il·lustradors, o dissenyadors o inventors o el que sigui- freelance) no sigui una feina que requereixi d’una constància i autoexigència.

Un dia esgotador

Amb un constipat de cavall, i dopant-me amb Frenadol  -cosa que no m’agrada, sóc d’aquells que com menys pastilles et prenguis més lent però millor- vaig arribar dilluns a la nit de València. Dimarts repòs. Un malestar general, amb algunes estones amb dècimes de febre, m’han reduït a una ànima en pena per casa, estirat i a estones sense poder evitar posar-me davant de l’ordinador -els fotògrafs d’avui ens passem més estona davant de l’ordinador que fent fotos em temo-. M’hauria agradat anar a fer un cop d’ull al Banco Español de(s)Crédito reapropiat des del 25 de setembre, però no tinc forces i decideixo intentar recuperar-me per l’endemà, 29-S dia de la Vaga General.