Què se n’haurà fet d’en Michael?

Com vaig avançar en un post anterior, avui us parlaré d’una coneixença que vaig fer a les Açores, el 2006. Portava ja dos setmanes per aquestes illes atlàntiques, havent voltat per Faial, Pico i Terceira, quan vaig agafar un avió(net) que em duria a una de les dos illes més occidentals i apartades de l’arxipèlag. Flores tan sols té poc més de 4 mil habitants i Corvo no arriba als 400 (almenys el 2006). Perquè us feu una idea, l’aeroport només obria per rebre i despedir l’avió que la connectava amb les altres illes. I després abaixaven la persiana. Més o menys com l’imprescindible aeroport d’Alguaire.

Vaig arribar després d’un vol que no devia durar ni una hora, no ho recordo tampoc. Recollir la bossa i caminar cinc minuts, i ja era al centre del poble de Santa Cruz das Flores, on vaig buscar allotjament en un hotelet vell i barat, on també vaig emparaular el llogar un cotxe. Després de descarregar, vaig sortir a fer un vol amb la càmera, abans no em quedés sense llum.

Santa Cruz das Flores. Illes Açores (Portugal)

Canvis al Parlament…

Ja sé que encara falta una setmana per les eleccions. Com els candidats, les enquestes van amunt i avall. Sembla ser que vindran canvis. El que està clar és que, en el fons, les butaques del Parlament les escalfaran els mateixos culs i alguns de nous. Potser de les poques coses que canviaran serà la tapisseria? La lluentor de la fusta, després d’una bona capa de vernís?

La tribuna. 18 de novembre de 2010.

El racó amagat de València

Últimament he anat alguns cops a fer fotos a Campanar, el que va ser poble fins el 1897 quan va ser annexionat per València i va passar a ser-ne un barri. L’ambient i el sentiment de poble, però, s’han mantingut fins ara. Només cal fer una passejada pels seus pocs carrers per submergir-se en una tranquil·litat impròpia d’una ciutat com el Cap i Casal.

Plaça de l'Església. Campanar, València.

La Travessa de l’Atlàntic

Ara fa cinc anys emprenia un dels viatges més especials, únic m’atreviria a dir, que he fet mai. És cert que tots els viatges són especials i únics; uns destaquen per una cosa, uns altres per una altra. Amb aquest, però, ja abans de començar-lo tenia un cuquet a la panxa, una sensació d’estar a punt d’emprendre una aventura que mai no m’hauria ni plantejat.

les Illes Jòniques “als 7 vents”

El setembre de 2008 vaig anar un mes a Grècia. Concretament a les Illes Jòniques, a la costa occidental del país. Ja fa molt de temps d’això, però hi ha viatges que no s’obliden fàcilment (si és que n’hi ha que s’obliden -i ho dic jo, que si alguna cosa em falla sovint és la memòria-). Després de dos anys ben bons recullo els fruits (professionalment parlant) d’aquell viatge, i aquest mes de novembre arribarà als quioscos un reportatge sobre aquell viatge a bord de l’Onas, tot i que no és un reportatge de veler, sinó simplement de viatge.

Obertura del reportatge a 7haizetara