14
nov.
10

El racó amagat de València

Últimament he anat alguns cops a fer fotos a Campanar, el que va ser poble fins el 1897 quan va ser annexionat per València i va passar a ser-ne un barri. L’ambient i el sentiment de poble, però, s’han mantingut fins ara. Només cal fer una passejada pels seus pocs carrers per submergir-se en una tranquil·litat impròpia d’una ciutat com el Cap i Casal.

Plaça de l'Església. Campanar, València.

Un cop t’hi endinses i hi passeges, és qüestió de deixar-se perdre (és un dir, …seria francament difícil). Com qui diu, tots els carrers van a parar a la plaça de l’església, rodejada de grans plataners. Les portes grans i de fusta massissa són veritables obres d’art. Flanquejades algunes per dos finestres, una a cada banda, permeten intuir el perquè del nom amb que són conegudes les típiques cases, “a dos mans”, de Campanar.

Campanar, València.

Parlant amb l’Amparo del Forn de Manuela, al que vindria a ser el carrer principal, m’explicava que fa cosa de 4 o 5 anys allò era un passar constant de toxicòmans que anaven a la zona de camps i alqueries a comprar droga i consumir-la. I és en les poques alqueries que encara hi queden, on el tio Juanito i la Marisol, el Jose i la Vicenta, em relataven els penosos anys que van haver de patir quan els seus horts i cases eren a tocar, al bell mig més aviat, del “supermercat de la droga” de València. No és gens estrany suposar, doncs no és l’única vegada, que des de certes esferes polítiques així es va planificar.  En qüestió d’uns anys, l’horta de Campanar i les seves alqueries es veurien abocades a l’abandó. Els especuladors (noms prou coneguts com el de Paco Roig o Juan Cotino surten a la conversa) ja hi rondaven com voltors i el resultat és que no es deuen comptar amb els dits d’una mà els llauradors que hi queden.

El Jose i la Vicenta, uns dels pocs resistents que queden vivint al camp. Campanar, València.

Si bé és cert que “el problema” ja no el pateixen (l’han traslladat, senzillament), el mal ja està fet. I ara (el Vell) Campanar, més que un poble amb les seves terres o un barri, és un reducte -com aquell llogarret de gals irreductibles als romans- rodejat d’edificis alts, amb les seves piscines privades i les seves tanques. I allà on s’acaba “Nou Campanar” encara hi podem trobar el tio Juanito collint unes albergínies abans no es faci fosc.

Les albergínies van acabar al meu forn. Campanar, València.

Aquestes fotos i més, si tot va en marxa, confío que un dia les trobem als quioscos de la mà del Descobrir, a qui ja els he ofert el reportatge. Així sereu més els que descobrireu, fullejant-ne les seves pàgines, el racó amagat de València.

Advertisements

4 Responses to “El racó amagat de València”


  1. 1 Almu
    14 Novembre 2010 a les 21:16

    Campanar ha sigut el gran descobriment d’enguany. Sembla mentida que una plaça tan bonica i que transment tanta tranquilitat, s’amague entre edificis i cotxes. És com un oasi… Val la pena, sobretot fer una parada obligatòria al forn!!! :)

    Espere vore’t publicat al descobrir…

  2. 2 Rosanna
    16 Novembre 2010 a les 22:06

    I a mi que això de “Nou Campanar” només em sona a nom de falla, de les retransmissions de Canal Nou. Té delicte, ho se. A vore si encara m’hauràs d’ensenyar València… Molt xules. A vore si les veem al Descobrir.

  3. 17 Novembre 2010 a les 18:52

    Sereu les primeres a saber-ho, Almu i Rosanna!

  4. 20 Novembre 2010 a les 19:01

    Mmmmm…., jo també he tastat les aubergínies de Juanito, les millors amb difeeerència.
    Espero repetir-ho properament, com espero també que la terra venci el ciment.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Novembre 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: