28
nov.
10

Què se n’haurà fet d’en Michael?

Com vaig avançar en un post anterior, avui us parlaré d’una coneixença que vaig fer a les Açores, el 2006. Portava ja dos setmanes per aquestes illes atlàntiques, havent voltat per Faial, Pico i Terceira, quan vaig agafar un avió(net) que em duria a una de les dos illes més occidentals i apartades de l’arxipèlag. Flores tan sols té poc més de 4 mil habitants i Corvo no arriba als 400 (almenys el 2006). Perquè us feu una idea, l’aeroport només obria per rebre i despedir l’avió que la connectava amb les altres illes. I després abaixaven la persiana. Més o menys com l’imprescindible aeroport d’Alguaire.

Vaig arribar després d’un vol que no devia durar ni una hora, no ho recordo tampoc. Recollir la bossa i caminar cinc minuts, i ja era al centre del poble de Santa Cruz das Flores, on vaig buscar allotjament en un hotelet vell i barat, on també vaig emparaular el llogar un cotxe. Després de descarregar, vaig sortir a fer un vol amb la càmera, abans no em quedés sense llum.

Santa Cruz das Flores. Illes Açores (Portugal)

Va ser al port  on el vaig conéixer. Hi havia uns homes posant a resguard del mal temps que s’estava girant, una barqueta. Bé, de fet era un el que estirava l’amarra mentres els altres miraven. I un d’ells se’m va posar a xerrar. La veritat és que no recordo molt bé tot com va anar, ja fa uns anys d’això, però la qüestió és que aquell home de barba ben retallada era en Michael (un nom ben poc portugués…)

En Michael.

Sense allargar-nos més vaig seguir donant una volta pel poble fins que es va fer fosc. Havent sopat, vaig averiguar on hi havia un lloc per anar a fer una cervesa i, vés per on, allà era ell amb alguns joves. Total, que vaig seure amb ells, i resulta que el Michael no era de Flores. Era de São Miguel, on hi havia tornat després d’emigrar als 18 anys als EEUU, amb la seva dona, i ara era a Flores doncs s’hi havia comprat una caseta que s’havia d’anar arreglant (i molt).

I res, que després de fer unes birres ja vam quedar que ni llogar cotxe ni res, que ell ja n’havia llogat un i que l’endemà a primera hora em recollia a l’hotel i anàvem a conéixer l’illa. I a la tarda aniriem a recollir al seu fill i un amic a l’aeroport, que venien a veure la caseta.

I va ser doncs amb en Michael, el seu fill i el seu amic que vam recórrer l’illa i que paràvem a tot arreu on volia fer fotos. “…trabalha Oriol!” em deia constantment, preocupat perquè ho fotografiés tot. Tret d’un dia que vaig anar a la veïna i més petita de les Açores, Corvo, ja no ens vam separar. Vaig deixar l’hotel i em vaig instal·lar amb ells a la caseta (per ir-ho d’alguna manera), on dormiem a terra com si estiguéssim de campaments. La veritat és que era un paio molt divertit que fumava herbes típiques d’una altra illa i que fins que no vaig caure en que l’amic no era amic del seu fill sinó d’ell, no entenia com és que era amb qui es fumava les herbes, amb qui es feia les birres i amb qui feia totes les conyes.

Al cap de dos setmanes, després d’haver seguit visitant les altres illes, emprenia la tornada a casa a bord de l’Onas. Sortíem d’Horta (Faial), però vam fer una escala a São Miguel on, evidentment, ens vam tornar a veure amb en Michael. Ens va fer de guia per l’illa amb la seva pick-up, vaig anar a casa seva on vaig conéixer la seva dona i el seu altre fill, el petit. Vam anar a fer un dinar amb la família i uns amics a Furnas, i em va tornar a sorprendre amb la seva afició per les plantes (aquesta, qui la vulgui saber, millor si li explico fent un quinto). Tot un personatge.

Dinar a Furnas. São Miguel. Açores (Portugal) © Oriol Clavera

El dinar a Furnas és com una cosa típica a São Miguel. Abans no sortís el sol, ens va venir a buscar a mi i a l’Iribar al port i vam anar cap allà amb unes cassoles amb carn i verdures que havia preparat la seva dona i que es posaven sota terra on es farien amb l’escalfor volcànica de la zona. Després de sis hores, al migdia, ja podíem anar a desenterrar-les, i a dinar. [A la foto de baix a la dreta, en Michael, al seva dona, el sogre i el fill petit].

L’hospitalitat d’aquest home no tenia mesura. Abans de salpar, fins i tot ens va portar enciams, carbasses i més verdures del seu hort per la travessa de tornada, no fos cas que passéssim gana. Quin home! Tan de bo algun dia pugui tornar a les Açores i retrobar-lo. Segur que no deixaria de dir-me la seva cantarella … “trabalha Oriol!”

[Ja sabeu que podeu fer una visita a les Açores i les seves Touradas à corda si entreu a www.oriolclavera.com, allà on posa Reportatges]

Advertisements

0 Responses to “Què se n’haurà fet d’en Michael?”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Novembre 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: