14
febr.
11

la foto, el pintor i el torero

Ja sabeu que el juny passat vaig rondar el Vallespir amunt i avall, dels camps de vinyes de la plana als prats de pastura més alts, de les masies més amagades al Ceret més bulliciós en dia de mercat. En vaig parlar en aquest post, així que no patiu que no tornaré amb batalletes d’aquells dies.

Pont del Diable, a Ceret. Vallespir, Catalunya Nord. © Oriol Clavera

La història és posterior. El mes de setembre, quan va sortir el Dossier Central publicat al Descobrir, vaig acompanyar el seu director, el Joan Morales, a la presentació d’aquell número de la revista a Ceret, capital de la comarca nord-catalana. Carregats amb un bon feix d’exemplars per obsequiar la parròquia que s’hi deixaria caure vam arribar-hi a l’hora prevista, vora les cinc, si no recordo malament. L’acte seria al Museu d’Art Modern, que ja havia fotografiat com a part del reportatge sobre Ceret i els artistes.

Mentres esperàvem que s’acabés d’emplenar de mig omplir la sala d’actes, vaig agafar una de les revistes i me’n vaig anar corrent a la Galeria on havia retratat un pintor amb els seus quadres i que va ser obertura d’aquest reportatge. Ell no hi era, però sí la seva dona, a qui ja havia conegut quan les fotos. Li vaig regalar la revista i me’n vaig tornar corrent cap al Museu. Va fer una bona rialla, semblava al·lucinada i contenta pel detall. Entre les presses que portava i que la comunicació no era gens fluïda (ni ella el català ni jo gaire el francès) l’escena no va donar per res més.

Fins aquí, la foto i el pintor…

Aquesta és l'obertura del reportatge en qüestió.

Una hora ben bona després va acabar l’acte. Sortíem del museu amb un grupet d’incombustibles de la causa catalana a la comarca, amb qui anàvem a fer una cerveseta i comentar “la partida” a “Le Grand Cafe”, quan va aparéixer la dona del pintor. Com sortida del no-res, se’m va plantar davant i em va allargar un paquet. Alguna cosa embolicada en paper marró. I, sense esperar a que em donés temps a obrir-lo i dient-me que era de part del seu marit, se’n va tornar per allà d’on havia vingut. I jo donant-li les gràcies mentres s’allunyava i obrint el regal, encara sense creure-m’ho.

I el regal era un quadre, amb una dedicatòria al darrera en agraïment a “le milleur et plus sympathique des photographes” (sic).

 

… i aquí el torero.

Des d’aleshores que encara no he decidit on penjar-lo…

Advertisements

2 Responses to “la foto, el pintor i el torero”


  1. 21 febrer 2011 a les 1:05

    jejejej quin detall més bonic.
    El paio potser és un gran pintor però de psicòleg no en té res
    Ja tinc ganes de saber on acabarà penjat


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
febrer 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: