Gràcia, plaça de la vila 20:21h

Avui la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia s’ha concentrat davant la Seu del Districte, a la Plaça de la Vila, per denunciar el desallotjament policial de l’acampada pacífica que tenia lloc des d’ahir. I als carrers adjacents, les furgones d’aquells qui els van treure violentament.

Cantonada de Mozart amb Goya. © Oriol Clavera

En podeu llegir la crònica en aquest enllaç a L’Accent on hi ha penjat un vídeo de Xavier Borràs. En aquest altre, el perquè de l’acampada. I en aquest, més fotos que hi vaig fer.

Elisabets 17:28h

Carrer Elisabets amb Notariat. El Raval, Barcelona. © Oriol Clavera

El passat dijous havia d’anar a fer unes fotos a l’escriptora Dubravka Ugresic per una entrevista que li feia l’Aritz Galarraga i que ha de sortir publicada el cap de setmana vinent al diari Berria. Havíem quedat a les set al CCCB, on s’estava celebrant Kosmopolis. Però jo vaig baixar al centre abans per fer una volta i unes quantes fotos.

De vegades, un fil de llum que s’escola pels estrets carrerons del Raval és suficient perquè hi hagi un corrent elèctric dins teu que activi l’índex per apretar el disparador.

Any nou al país prohibit

Celebració de l'Any Nou. A les banderoles, retrat d'Abdullah Öcalan, líder de la Resistència, empresonat en una illa-presó. © Oriol Clavera

Hi he estat dos cops en companyia de la Laia Altarriba, amb qui ja havia fet equip en un anterior viatge a Veneçuela, l’any 2005. Diuen que és el poble sense Estat més gran del món. Dividit entre 4 Estats (Turquia, Síria, Iraq i Iran) i perseguit al llarg de la Història, segueix dempeus, enfrontant el futur amb esperança. Diuen que és l’últim que es perd. Vaig conéixer el Nord, sota ocupació turca, on malgrat les millores de la seva situació, per allò d’intentar igualar-se a les “democràcies europees”, segueix sent un poble salvatgement oprimit. Llengua i activitat política perseguida i il·legalitzada, tortures, Drets Humans?, assassinats, presó, exili. Vaja, que amb un petit maquillatge de no res -en les formes bàsicament-, passarà el llistó que s’aplica per aquí.

8 de març, cada dia

Passejant per Atzeneta d’Albaida, a la Vall d’Albaida, la Pilar em va dur a un racó que a ella li fascina. “A un dels límits del poble hi ha”, em deia, “una sèquia d’agüia clara (com diuen pel sud) que baixa directa del Benicadell i on encara hi renten la roba”.

Atzeneta d'Albaida. Setembre de 2009. © Oriol Clavera

La gràcia és que la sèquia passa a tocar de paret de les cases. Hi ha uns porticons que s’aixequen i dóna a dins les cases, en el que deu ser una mena de safareig. I renten la roba des de dins de casa, a la sèquia que corre per fora. Vam tenir la sort que, justament quan ens hi vam deixar caure, hi havia una dona (de qui no recordo el nom, malauradament) que estava fent la bugada. Ens explicava que ella, ni màquina de rentar ni res d’això. Que com aquella aigua, res! Que deixava la roba molt millor que qualsevol de les millors i més modernes rentadores. Preguntant-li si no era un patiment amb l’arribada del fred, rentar la roba a mà i a l’intempèrie, deia que no. Que a l’estiu refresca i a l’hivern, encara que sembli mentida, no era freda. M’inclino més a pensar que ja té les mans avesades a l’aigua i ja hi està acostumada.

L’escena era realment bonica. Una cosa difícil de veure en els temps que corren. Per lo de rentar a mà a la sèquia, vull dir. El que hauria estat impossible de veure-hi és un home en el seu lloc.

un que és d’interior, a la web de “Thalassa”

Alguns de vosaltres ja sabeu que des de fa uns quants anys (ho explicava aquí) que faig viatges en veler, que tot i que no deixen de ser professionals són purament vacacionals. O seria al revés?

Fondejats a Menorca, un capvespre. © Oriol Clavera

Glosadors dels PPCC

Anomenant-los com ho fan a Mallorca i Menorca, com a Glosadors, em refereixo a aquells que canten improvisadament en qualsevol dels estils en llengua catalana. Ja siguin cantaors del País Valencià, improvisadors del Principat, hip-hoperos o els mateixos glosadors illencs.

Doncs sobre glosadors i cant improvisat hem montat amb els amics del Racó de la Corbella, del barri de Velluters de València, una xicoteta exposició fotogràfica amb algunes de les fotos que he anat fent sobre aquesta expressió cultural que a casa nostra, com a tants llocs del món, també hi té una forta presència, encara que tantes vegades ignorada. Que de què us estic parlant? Pels qui no estigueu entenent res, podeu fer una ullada a l’apartat de reportatges de la meva web.

Esteve Barceló "verderol". Glosa menorquina. Ciutadella, juny de 2008. © Oriol Clavera