21
març
11

Any nou al país prohibit

Celebració de l'Any Nou. A les banderoles, retrat d'Abdullah Öcalan, líder de la Resistència, empresonat en una illa-presó. © Oriol Clavera

Hi he estat dos cops en companyia de la Laia Altarriba, amb qui ja havia fet equip en un anterior viatge a Veneçuela, l’any 2005. Diuen que és el poble sense Estat més gran del món. Dividit entre 4 Estats (Turquia, Síria, Iraq i Iran) i perseguit al llarg de la Història, segueix dempeus, enfrontant el futur amb esperança. Diuen que és l’últim que es perd. Vaig conéixer el Nord, sota ocupació turca, on malgrat les millores de la seva situació, per allò d’intentar igualar-se a les “democràcies europees”, segueix sent un poble salvatgement oprimit. Llengua i activitat política perseguida i il·legalitzada, tortures, Drets Humans?, assassinats, presó, exili. Vaja, que amb un petit maquillatge de no res -en les formes bàsicament-, passarà el llistó que s’aplica per aquí.

Filats espinosos en ciutats i pobles militaritzats per l'ocupant. © Oriol Clavera

Avui, 21 de març i com cada any, estan de celebració. És el seu Any Nou, el solstici de primavera, que celebren arreu on són, agafant magnituds de reivindicació nacional. Des de petits pobles (en qualsevol dels Estats en que estan separats) a les grans ciutats, on ballen les seves danses tradicionals, encenen fogueres i les salten, fan actes polítics, es manifesten. Sempre sota l’atenta i amenaçadora vigilància de les forces policials, militars i paramilitars. Cada any mor gent assassinada, però és que és el seu pa de cada dia. El segon dels cops que hi vam ser, va ser per aquestes dates.

El foc, "agir" en el seu idioma, forma part del seu imaginari i es remonta als seus orígens com a poble. © Oriol Clavera

La veritat és que no em caracteritza la temeritat i és fàcil que se’m faci un nus a l’estómac en segons quines situacions. Però jo, un estranger, un “europeu”, vaig passar nervis i cangueli en alguns moments. Parlo per mi, però no dubto que la Laia hi estarà d’acord.

Si hi ha alguna cosa que em posa nerviós són els controls militars, quan saps com les gasten. I en vam haver de passar uns quants quan vam estar per la zona fronterera amb el sud i sud-est, que llinden amb la part d’Iraq i d’Iran. Ens van retindre i interrogar durant el que semblaven eternitats i encara no sé com en vam sortir d’allà. Vam fugir, literalment, de la policia que ens esperava a la ciutat on anàvem, Colemerg, on ja estaven avisats de la nostra arribada. Un periodista local que vam conéixer al microbús on anàvem ens va ajudar. De fet va ser ell i els altres companys de viatge que ens va dir que ens esperarien a la ciutat i amb ell ens en vam anar. Però és clar, tampoc els va ser complicat trobar-nos. I ens van estar seguint els passos dos secretes, amb qui vam arribar a fer un té en un local d’alfombres on ens van portar. Venia a ser un interrogatori amistós? Conversa poca, ja que ni ells parlaven anglès, ni nosaltres turc. O sigui, a fer xarrupades al té, mirant-nos. Cara (la nostra) d’incredulitat, i l’amic aborígen que havíem fet, que anava repetint “no problem, no problem”, ja que ell anglès = zero. Potser senzillament es tractava de que sapiguéssim que hi eren i que ens vigilaven. Vaja, dos dies com el gat i el ratolí. L’estada a aquella ciutat es va acabar ràpid, vist que era impossible treballar-hi.

Poble arrassat i amb els habitants obligats a abandonar-lo per part de l'exèrcit. © Oriol Clavera

Els colors, per separat. © Oriol Clavera

Dir el nom del país, utilitzar la llengua, exhibir la bandera. Les tres coses han estat simples motius per morir a mans de l’Estat. Feta la “llei”, feta la trampa. Agafem els tres colors nacionals i els portem per separat que, en la multitud serà una gran bandera. Dit i fet.

Any Nou a la capital. Caces i helicòpters sobrevolant. © Oriol Clavera

Avui és el Newroz al Kurdistan. Avui és l’Any Nou dels Kurds. Potser els mitjans no en diran res. El món és molt gran i els focus sempre es dirigeixen tots al mateix lloc, malauradament. Allà on és “la notícia”. L’actualitat està calenta. Potser un breu, unes imatges. Si és així, serà que hi ha hagut algún mort. O disturbis dels durs. Potser aquest oblit en el que estan els referma en allò que han dit sempre d’ells mateixos. Que “els únics amics que tenim són les muntanyes”.

És per lluitar contra aquest oblit que, altre cop al Racó de la Corbella i de la mà d’Endavant, s’han organitzat una sèrie d’actes en que el Kurdistan serà el protagonista. Per començar, una xerrada-coloqui el dia 31 de març amb Juan Sorín, coneixedor de la situació en aquell país. El mateix dia s’inaugurarà, també, una exposició de fotos de les que vaig fer quan vaig ser-hi, i que estarà penjada durant dues setmanes (fins el 14 d’abril). I el 7 d’abril passi de la pel·lícula documental “Les femmes du Mont Ararat” d’Erwann Briand (2004).

Tot plegat ja ho sabeu, al c/ Maldonado, 46 baixos, al barri de Velluters. Al cor de València.

El cartell de les jornades

Advertisements

6 Responses to “Any nou al país prohibit”


  1. 1 Almu
    21 Març 2011 a les 8:32

    Aquest reportatge em sembla fantàstic, m’ha agradat molt Oriol: imatges, text… Bon any, doncs.

  2. 22 Març 2011 a les 21:06

    Ho subscric! Diuen que parlant la gent s’entén, però de vegades no cal dir res… M’hauria agradat presenciar les xarrupades de te sense paraules, ni que fos per analitzar el llenguatge no verbal!

    • 27 Març 2011 a les 22:26

      Doncs jo en aquell moment m’hauria agradat estar en un altre lloc! Tot i que no va ser dels pitjors moments, t’ho asseguro! Algo de còmic o surrealista tenia la situació.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Març 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: