07
abr.
11

de sants i de calvaris

6 del matí de Divendres Sant. Via Crucis fins al Calvari. Sagunt (Camp de Morvedre) © Oriol Clavera

Que les qüestions de missa no m’interessen el més mínim no és cap secret. Ni les processons. Una altra cosa, però, és quan per un motiu o altre hi he anat amb la càmera. En aquests casos, hi vaig com a observador. Gairebé com a antropòleg, amb el permís dels qui estudien tres anys d’Història per fer l’especialització, després, en Antropologia. No és que vagi prenent anotacions per fer una tesi, però sí que m’ho miro amb ulls de qui descobreix i es meravella de qüestions com la fe de la gent. És una cosa que en part em costa entendre. També em fa certa gràcia. Inclús, en certa manera, hi ha coses que em semblen ridícules. Però cadascú que faci el que vulgui, mentres no afecti als demés. Viu i deixa viure, que diuen, no?

Aquests dies he estat a València on penjava les fotos de l’expo i he aprofitat per passejar-me per l’Horta i també per la ciutat. I casualment, dimarts em vaig trobar la Maria Josep Picó, periodista i ex-directora de la revista NAT, amb qui havíem fet plegats un reportatge sobre Sagunt, el seu poble, pel Descobrir. D’això en farà tres anys ben bons. I és a Sagunt on viuen més especialment la Setmana Santa al País Valencià, declarant-la Festa d’Interés Turístic Nacional (tot i que no sé a quina Nació és refereix). Em va tocar matinar per fer fotos del viacrucis que va de l’Ermita de la Sang fins al Calvari, en una matinada plujosa i freda.

Fent números, un cop finalitzat el Via Crucis. © Oriol Clavera

Tradicional subhasta de passos. Plaça de la Sang, Sagunt (el Camp de Morvedre) © Oriol Clavera

Un altre calvari, igualment empinat, és el de Pollença. Aquest, però, el vaig fer tranquil·lament. Sense Sants ni parades per resar ni res d’això. Va ser per un encàrrec sobre aquest poble de l’extrem oriental de la Serra de Tramuntana, que em va fer, també, el Descobrir. Al capdamunt de l’escalinata, i a recer del sol, el Diosdado Carbonell, un cubà de 82 anys fill d’un català de Sitges i una cubana, cantava i tocava la guitarra donant un aire caribeny i refrescant a la suada de la pujada.

Camí del Calvari. Pollença (Serra de Tramuntana) © Oriol Clavera

A baix de tot de l'empinada escala del Calvari. Pollença (Serra de Tramuntana) © Oriol Clavera

El Diosdado, gairebé al capdamunt, amb la seva guitarra. Pollença (Serra de Tramuntana) © Oriol Clavera

Advertisements

0 Responses to “de sants i de calvaris”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Abril 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març   maig »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: