Columbretes 19:56h

Contrallum a Columbretes. © Oriol Clavera

Les illes Columbretes, a 35 milles de les costes de Castelló, són un conjunt d’illes d’origen volcànic on hi he rondat últimament en busca de cetacis. Al ser una Reserva Natural, per posar-hi els peus s’ha d’anar companyat d’un dels 4 guardes que hi ha permanentment. A veure si més endavant us en puc contar més coses, qui sap si en les pàgines d’alguna revista.

A la imatge, la barreja de calitja i el sol en contra ha donat aquests colors apagats (o no-colors) que li donen una aparença a foto en b/n més que no pas en color.

Josep Guarch, “lo Teixidor”

A finals de març moria Josep Guarch, més conegut com “lo Teixidor”. No sé perquè, no n’havia dit res aquí. Crec que me’n vaig assabentar quan va passar, però entre anar amunt i avall, entre una història i una altra, les setmanes han anat passant. Va ser fa uns dies, descobrint el blog d’un dolçainer, violinista i futur filòleg que es diu Oriol Fuster i és ampostí com ho era “lo Teixidor”, que ho vaig recordar. En parla aquí, on hi ha penjat, també, un vídeo de Vilaweb.

Lo Teixidor a la cuina de casa seva. Amposta, febrer de 2007. © Oriol Clavera

Jornada de reflexió

Twitter en va ple. I m’imagino que Facebook també. Hi ha, diuen, una “revolució”. En plena campanya electoral, les places de les grans ciutats de l’Estat, i amb els dies, d’altres de més petites s’han omplert de ciutadanes descontentes. Contra la corrupció dels polítics, contra els Bancs que ens roben i se’n riuen a la nostra cara, contra els polítics que permeten que els Bancs ens robin i se’n riguin a la nostra cara i ells mateixos se’n riuen a la nostra cara quan cada quatre anys tot són grans propòsits i promeses. Se’ns pixen a la cara, i diuen que plou.

Concentració davant de l'Ajuntament de València. 21 de maig de 2011. © Oriol Clavera

Praga 2000-2011

El Setembre del 2000, en els meus inicis en això de les fotos, anava a Praga per primer cop. Va ser en motiu de les mobilitzacions contra el Banc Mundial i l’FMI, que es reunien a la capital txeca. Aleshores vaig fer aquestes fotos, amb una Nikon F90X i pel·lícula negativa en color, Fuji Superia, si no recordo malament. Anava amb la Laura Hurtado, amiga i companya periodista en la meva etapa a Zoom i també posteriorment, durant alguns anys de la nostra etapa free-lance. Vam publicar els reportatges al Setmanari El Temps i crec que també en algun dominical per qui treballava l’Agència. Ara no recordo si va sortir a La Mirada, que acompanyava els diaris locals del diumenge del grup PRISA o El Semanal, el mateix però del grup Vocento.

Concentració enfront el Ministeri de l'Interior txec per demanar la llibertat dels detinguts que hi va haver. © Oriol Clavera

“Prou retallades”, 14 maig al migdia.

Matí assolellat i no gaire calorós a Barcelona. Per encàrrec de ningú, encara que després m’han trucat els companys de La Directa per demanar-me alguna foto, he anat a la mani contra les retallades que pretén aplicar el Govern ESADE de Ciu. Allà ens hi hem aplegat tots. Sindicats pactistes amb els Governs i Patronals, sindicats que els mass-media agrada anomenar minoritaris, sindicats de mestres i professores, metges, pares preocupats per l’Escola Pública on porten els fills, joves precaris (sous dignes? habitatge?), gent emprenyada i, com no podia ser d’una altra manera, certs polítics fent campanya. Vull dir… aguantant una pancarta. A aquests especialment, me’ls estalvío fotografiar.

"A la Merda! Ara ens toca a nosaltres. Juntes ho podem tot!" posa a la part baixa de la pancarta. © Oriol Clavera

No sé què han dit a les notícies. A nivell de xifres i tot això. Però quan la capçalera arribava al Parc de la Ciutadella, la cúa encara era a Via Laietana més amunt de la Catedral, m’ha semblat veure. O sigui que érem molts. Jo fins al Parc no hi he arribat. Aquestes manis em cansen. És una passarel·la de pancartes inacabable. I al final ja no saps on més fer fotos. Així que me n’he tornat cap a a casa a editar-ho i deixar-ho tancat.

Via Laietana, 14 de maig. Barcelona. © Oriol Clavera

Toca escollir entre els bancs i els seus "regals", sortir al carrer o anar a la platja. © Oriol Clavera

Carrer de la Pietat 18:03h

L'home que fuma. © Oriol Clavera

entrevista a “quesabesde”

Durant una guàrdia nocturna, entre les Açores i el continent. © Oriol Clavera

La gent de la web Quesabesde em van fer fa uns dies una entrevista (transcrita en format de breu text) que ha sortit avui. És la secció “Con texto fotográfico”, en que a propòsit d’una foto, l’autor parla una mica sobre la seva feina i de la foto en qüestió, en particular. La foto que han escollit és una de la Travessa de l’Atlàntic (i que no és la que il·lustra aquest post).

Si teniu curiositat, només cal que cliqueu aquí.

Només això. Ja veieu que aquest ha estat un post ben breu.

Un 1er de Maig a casa dels rics

Robocop. © Oriol Clavera

Enguany el 1er de Maig a Barcelona va agafar un rumb diferent a les anteriors convocatòries. Per allò de “que la crisi la paguin els rics”, aquest cop, enlloc d’anar pel centre de la ciutat, la manifestació alternativa als sindicats que pacten reformes laborals i acomiadaments va encaminar-se Diagonal amunt, allà on per botigues de barri tenen concessionaris de cotxes de luxe, joieries i botigues de Louis Vuitton. I on els xavals van amb la roba de marca i el monopatí sense que la Guàrdia Urbana els persegueixi, i les noies, molt mones elles, seguint els passos de les seves mares, clientes de les joieries i de la botiga dels bolsos cars.

Segurament molts veïns d’aquests barris mai havien vist una manifestació “en directe”. Ni olorat l’olor a plàstic cremat d’algun contenidor, ni sentit els crits de qui rep els cops de porra extensible, de puny i estirades de cabell dels policies de paisà. O de les pedres trencant els vidres dels aparadors d’assegurances, bancs i caixes. Amb la injecció dels nostres diners que els ha donat el Govern segur que en tenen per canviar-los, no cal patir.

7 contra 1 ja és reglamentari? © Oriol Clavera

En total van ser 15 els detinguts i nombrosos ferits. © Oriol Clavera

El noi del monopatí. © Oriol Clavera

... i al nostre país ja en són un milió i mig. © Oriol Clavera