Cooperativa Barranquilla, Rep. Bolivariana de Venezuela. © Oriol Clavera
El maig i juny de 2005 vam estar amb la Laia Altarriba a la República Bolivariana de Venezuela, on feia un grapat d’anys havia començat el procés liderat per Hugo Chávez amb el suport de les classes populars d’aquell país. Vam estar fent reportatges sobre el procés. Els seus progressos, les dificultats que s’anava trobant pel camí i les seves contradiccions.
Un dels temes que vam fer era sobre la problemàtica dels camperols sense terra i com s’estava organitzant i promovent la recuperació de terres de grans latifundis improductius, en molts casos acumulats en mans de grans terratinents de manera més que dubtosa al llarg de dècades on l’oligarquia ostentava el poder.
Vam estar a diferents cooperatives, en diferents Estats de país. Gent que no tenia res i que ara tenia l’oportunitat de treballar la terra i sobreviure. Gent que tenia il·lusió en el futur. Que després d’hores de feina als camps, dedicava el seu temps a formar-se. Aprendre a llegir, de mecànica, a treure’s els estudis primaris que amb governs anteriors no havien pogut fer, etc. I a protegir-se dels atacs de sicaris contractats pels terratinents, en el seu afany d’impedir que la terra tornés a donar fruits i esperança.
Ara ja fa sis anys d’aquesta foto, i allà segueixen fent bullir l’olla, malgrat els entrebancs.
[Podeu veure els reportatges de Venezuela, com sempre, a la secció de reportatges de la web. Aleshores van sortir publicats als dominicals dels diaris Berria i Gara, a la revista Cooperació Catalana, a la revista Catalunya, a L’Accent, Diagonal i a la revista del Col·legi de Periodistes, Capçalera. Els grans grups mediàtics, naturament, no hi van estar interessats. En el dominical d’un d’ells em van dir que de Veneçuela ja n’havien publicat un. Sobre els concursos de miss. Qüestió “d’interessos”]
... de tant en tant 