Els acordionistes d’Arsèguel

Arsèguel, capital dels acordionistes. Març de 2010. © Oriol Clavera

El març de l’any passat vaig anar a Arsèguel a fer un reportartge encàrrec del Descobrir, sobre les músiques del Pirineu. Estava centrat a Arsèguel, a l’Alt Urgell, on cada estiu s’hi celebra, i enguany ja en van 36, la Trobada Internacional d’Acordionistes del Pirineu. Si us doneu pressa encara hi arribeu, doncs és aquest cap de setmana.

L’Artur Blasco, que em va ajudar molt a l’hora de fer-lo n’és l’impulsor i ànima. Si hi aneu, podreu fer una visita, també, al Museu de l’Acordió on hi ha una bona mostra d’aquest instrument.

L'Artur Blasco amb el seu acordió diatònic i la Serra del Cadí al fons. Arsèguel, març de 2010. © Oriol Clavera

El tramvia 28

L'Alfama. Lisboa, 1998 © Oriol Clavera

M’encanten els tramvies. I no pas aquests moderns com els que tenim a Barcelona. Freds, avorrits, amb càmeres que ens graven i amb pantalles de televisió, com si la gent no en tingués prou amb la que té a casa. Fa poc més de tres mesos vaig disfrutar (com un nen) pujant als tranvies de Praga, i fa molt més encara, l’agost del 1998 amb el Jordi  “el Gonsa”, un gran amic i company d’aquell primer viatge que vam fer per Portugal, de nord a sud fins l’Alfama de Lisboa, amb els seus mítics tramvies.

Pluja

Comentava en aquest recent post la meva estada a Venezuela. La tronada d’aquesta matinada m’ha recordat aquesta foto. Una de les que redescobreixes, de vegades, i que m’agrada treure-li la pols de tant guardada en una carpeta que la tenia.

Guasdualito, Estado de Apure. Rep. Bolivariana de Venezuela, maig de 2005.

[Aleshores anava amb una Nikon D100. Quin trasto…]

Miquel Gil

Era el maig de 2007 i Miquel Gil (Catarroja, 1956), amb la seva impressionant veu, presentava el seu darrer treball (d’aleshores) “Eixos” a l’Auditori de Barcelona.

Un dels grans, vaja.

Pandereta en mà, Miquel Gil a l'Auditori de Barcelona. 24 de maig de 2007. © Oriol Clavera

Aquí us enllaço el vídeo amb l’entrevista (de poc més de tres minuts) que li van fer des de Vilaweb, arran de la presentació d’aquest disc. D’això ja fa algo més de quatre anys, i sembla que hi ha coses que encara costa que canvïin.

A Estrada, 23:08h

Els cels de Galiza, a les nits fresques de principis de juliol, s’enfosqueixen bastant més tard que els que tenim a casa nostra. Uns dies per les muntanyes gallegues m’han descobert una gent dura i noble, com els cavalls salvatges que corren per les brolles que encatifen la comarca de Tabeirós-Terra de Montes. Aviat us n’explicaré més.

A Estrada, Galiza. Juliol de 2011. © Oriol Clavera