els 3 de Gràcia

Manifestació pels carrers de Gràcia, l'abril de 2006. © Oriol Clavera

Per allò de treballar (pel que fa en temes d’actualitat o premsa) amb o per mitjans compromesos (des del ja desaparegut butlletí de contra-informació El Vocero Disidente, L’Accent o La Directa fins a l’Ardi Beltza, el Kalegorria, el Berria o el Gara) i no pels que pertanyen a un “imperi” mediàtic (que amb els únics amb qui estan compromesos són amb qui maneguen els calers) m’he fet un fart d’anar a manis, concentracions, accions, xerrades… a fer-hi fotos. I no són gens poques les vegades en que l’únic representant de la premsa era un que jo em sé.

Jotes, cresols i aiguardent

Prat de Comte, 24 d'agost de 2003. © Oriol Clavera

D’aquestes fotos fa, avui exactament, vuit anys. Ja en l’incipient era digital que, pel que feia a càmeres de foto si més no, tenia molt camí per fer. Anava amb la Nikon 100D que parlava en aquest altre post i un 20mm que per factor de conversió es convertia en un 30mm. Durant uns anys anava molt sovint a la Terra Alta i, ara me’n penedeixo, en tinc molt poques imatges. Un desastre, vaja.

Prat de Comte, 24 d'agost de 2003. © Oriol Clavera

Aquesta ballada de jotes és a Prat de Comte, el poble més petit de la comarca. I qui balla no és cap esbart vingut de fora ni res semblant. Són les mateixes dones del poble a la Plaça de l’Església. Slowfood que en diríem en termes gastronòmics.

Si algú hi vol anar a fer un vol encara agafarà la Festa Major, que s’estarà celebrant aquests dies. Si ja no hi sou a temps, us recomano que hi aneu per la Festa de l’Aiguardent que celebren cada octubre i que enguany ja anirà per la 10a edició.

Menys en avió (tot arribarà, que si a Lleida o Castelló ens han fet uns aeroports la mar de pràctics, perquè no a Prat de Comte?) us hi podeu apropar en transport públic (podeu mirar els horaris de bus) amb una dosi molt gran de paciència i flexibilitat horària,  en cotxe o, a falta de tren, en bici per la via verda que passa per on abans passaven les vies.

Tradicional cursa de cresols que fan per la Festa Major. Prat de Comte, 23 d'agost de 2003. © Oriol Clavera

Xirinacs

Vaig fotografiar en dues ocasions a Lluis Maria Xirinacs. La primera, per la revista mensual de periodisme d’investigació dirigida pel gran Pepe Rei, KALEGORRIA (que en l’última època va tenir edició als Països Catalans, impulsada per un petit equip de grans persones i enormes periodistes). Era l’octubre de 2002 (Kalegorria, nº16). Tres anys més tard, el vaig tornar a retratar per una entrevista que li férem a Berria.

Lluis Maria Xirinacs. Barcelona, octubre de 2002. © Oriol Clavera

Passats quatre anys des de que ens va deixar, “la covardia dels nostres líders, massificadors del poble” que va deixar escrit, segueix intacta. Però aquí seguim i seguirem.

De ràfting i pastures

Vall de Cardós, Pallars Sobirà, agost de 2011. © Oriol Clavera

Embrancat en dos encàrrecs, com sempre amb menys temps del que convindria, però què coi, disfrutant.

Pel matí una mica d’emocions fortes i per la tarda, en busca de prats i de pastors.

Ràfting a la Noguera Pallaresa. Agost de 2011. © Oriol Clavera