26
ag.
11

els 3 de Gràcia

Manifestació pels carrers de Gràcia, l'abril de 2006. © Oriol Clavera

Per allò de treballar (pel que fa en temes d’actualitat o premsa) amb o per mitjans compromesos (des del ja desaparegut butlletí de contra-informació El Vocero Disidente, L’Accent o La Directa fins a l’Ardi Beltza, el Kalegorria, el Berria o el Gara) i no pels que pertanyen a un “imperi” mediàtic (que amb els únics amb qui estan compromesos són amb qui maneguen els calers) m’he fet un fart d’anar a manis, concentracions, accions, xerrades… a fer-hi fotos. I no són gens poques les vegades en que l’únic representant de la premsa era un que jo em sé.

El cas és que el disc dur on guardo l’arxiu el tinc organitzat en carpetes segons si és reportatge, premsa, obra personal; i subcarpetes d’internacional, viatge, cultura, societat…; i encara més subsubcarpetes (si és que està ben dit) segons si és música, entrevistes, etc. Les últimes d’aquest enramat de carpetes són els temes concrets, pròpiament. Doncs una carpeta d’aquestes es diu “3 de Gràcia” on a dins encara hi ha algunes subcarpetes més. Moltes de les fotos que hi ha dins són aquell tipus de fotos que cap dels “grans” diaris mai van arribar a publicar. De fet, no hi enviaven ningú a cobrir-les.

Manifestació pels carrers de Gràcia, l'agost de 2005. © Oriol Clavera

El que es va anomenar el cas dels 3 de Gràcia (aquí podeu veure’n informació) fa temps que es va acabar, però fa pocs dies un desgraciat accident se’ns va emportar el Josep Mayoral, un dels 3 joves graciens que van despertar la solidaritat de milers de persones durant els 4 anys que van transcórrer des de la seva detenció i maltractaments a comissaria, el 2002, fins a la seva absolució. El periodista David Fernàndez en fa un breu resum ben clar de com va anar tot plegat, en aquest article a Vilaweb.

Vaig lamentar no poder-hi ser. El passat dia 20, punys alçats al so de la Muixeranga davant del Casal Popular de Gràcia. Sentit homenatge a l’amic, company, militant. Quan treballo, només faig fotos. En aquest cas la càmera hauria reposat a l’espatlla. En aquest cas, el meu puny també s’hauria alçat.

Seguim, seguirem, Josep.

Fins aconseguir l'absolució. Vila de Gràcia, agost de 2005. © Oriol Clavera

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Agost 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul.   set. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: