26
març
12

una d’iPhones i fotos vintage

El Vallespir des del Coll d'Ares (1.513m). Any 2012. © Oriol Clavera

No estic a l’última, no tinc Hipstamatic. El que aquesta aplicació dels iPhones tarda deu segons en fer, a mi m’ha portat una estona més. Ara tot déu deixa anar la seva creativitat amb les càmeres dels mòbils intel·ligents (no sé si només va amb els iPhones, això de l’Hipstamatic)  i la xarxa va plena de fotos d’estètica vintage, amb tonalitats sèpies, taques i vinyetejats. Sí que és veritat que la qualitat de les imatges és massa dolenta crec, pel que he vist algun cop, però per veure-les en pantalla és més que suficient. I la veritat és que sembla que qualsevol foto sigui una bona foto. Suposo que és com passa amb la Termomix. Qualsevol negat amb els ganivets de cuina pot fer uns canelons per llepar-se’n els dits amb una beixamel sense ni un grumoll. El tema és no fer cada dia els mateixos canelons, perquè al final els acabarem avorrint.

És molt fàcil, diuen. Fas la foto, esculls el filtre que més t’agradi per donar-li l’estètica més cool, poses share i cap al Facebook, Twitter, Instagram i el que faci falta. No està malament. Fins i tot hi ha fotoperiodistes que han fet treballs amb iPhone, que han portat certa controvèrsia.

És irònic que s’hagin fet treballs fotoperiodístics de guerra amb iPhone, que al seu torn -però no només els telèfons, també les videocònsoles, les naus espacials o els ordinadors portàtils com aquest des del que estic escrivint aquest post, per exemple- utilitza el coltan, un mineral que s’extreu al Congo, on diuen hi ha el 80% de les reserves mundials i que és causa de guerres i milions de morts. Un peix que sembla que es mossega la cua, una vegada més. Molts morts perquè uns pocs guanyin molts diners venent-nos allò que ens fa tecnològicament feliços als demés. Molt trist tot plegat.

El cas és que l’altre dia ben d’hora, a Camprodon, quasi atropellem una cosa blava lluent que estava al mig del carrer. Marxa enrera i sí, quina vista que tinc, era un iPhone. La propietària va tenir sort, per començar, de que no li passéssim per sobre. I que de moment, amb la poca feina que hi ha, pugui dedicar-me a donar-li aquesta estètica vintage-rollo-iPhone a les meves fotos, si vull, sense excessiva pressa i barallant-me amb el Photoshop.

El que passa és que seguiré havent d’enviar sms enlloc de whatsups, òstia. Així que si algú renova iPhone i no sap què fer-ne del vell…

 

 

Anuncis

3 Responses to “una d’iPhones i fotos vintage”


  1. 1 Minona
    26 Març 2012 a les 13:29

    Nen, tens l’òptica una mica bruta, eh!
    Sàpiguis que avorrir els canelons costa una mica però tens raó que no se’n pot abusar que a més d’avorrir te’n pots fartar!

    Au, SLauT

    Minona

    • 27 Març 2012 a les 9:38

      Ja, tens raó amb lo dels canelons, Minona. El que passa és que em venia bé com a exemple, per lo de la beixamel. Ho he intentat poques vegades, però sempre m’ha sortit de pena.
      Slaut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Març 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: