vuitena entrega, agost

Els paisatges de l’orxata

Després de passejar-me per l’Horta Nord, a tocar de València, unes quantes vegades els darrers dos anys [n’he parlat en dos posts: L’Horta de València (u) i L’Horta de València (dos)] per fi ha arribat el dia en que el reportatge que he fet sobre el procés de conreu de la xufa i la seva transformació en orxata arriba als quioscos. Al Descobrir del mes de juliol i amb text (que encara no he tingut ocasió de llegir) de la periodista Violeta Tena.

Obertura del reportatge a la revista Descobrir. Juliol de 2012

En algun d’aquests posts que havia escrit sobre l’Horta deia que admiro la feina de llaurador, o pagès com en diem més al nord. I més encara a aquells que la treballen seguint uns principis ecològics. Jo, que ara per ara no sabria ni com fer créixer un enciam, m’hi sento proper. Escoltar-los, quan t’expliquen els secrets del camp amb paraules que només ells utilitzen (entaular, fanecada, punxar, a manta, aca,…); veure’ls treballar els camps amb aquella precisió que només he vist a Alboraia, Almàssera, Meliana, Tavernes,…; sentir-los queixar-se de lo malament que està el camp i, malgrat això, seguir amb la seva feina, que és la que han fet sempre i millor saben fer; aguantar la pressió del creixement depredador de la ciutat i la construcció d’AVEs i circumvalacions.

Ja seria l’òstia si, a més, molts es reivindiquéssin com a obrers del camp com la gent del Sindicato de Obreros del Campo d’Andalusia.

En fi, que si teniu curiositat per veure com ha quedat, podeu passar pel quiosc o per la biblioteca més propera. Potser us entren ganes de baixar a l’Horta i anar a fer una passejada entre camps de xufa abans d’anar a fer una orxata ben fresqueta. Qui es pensi que la Chufi és orxata…

Potser us trobareu el Cristòbal amb l’aca, el tio Paco amb el seu inseparable bastó amb una fulla de ganivet enganxada a la punta  per anar rascant totes les males herbes que es troba, com una obsessió, amb Miquel “de Ceba” i la seva bonhomia, Vicent llaurant un camp o son pare controlant la crema de la palla de la xufa, la Cristina perseguint llauradors perquè li portin a temps aquelles cebes que han d’enviar a Perpinyà o el Kike, amb el seu no parar, amunt i avall, d’un camp a l’altre.