10
jul.
12

Els paisatges de l’orxata

Després de passejar-me per l’Horta Nord, a tocar de València, unes quantes vegades els darrers dos anys [n’he parlat en dos posts: L’Horta de València (u) i L’Horta de València (dos)] per fi ha arribat el dia en que el reportatge que he fet sobre el procés de conreu de la xufa i la seva transformació en orxata arriba als quioscos. Al Descobrir del mes de juliol i amb text (que encara no he tingut ocasió de llegir) de la periodista Violeta Tena.

Obertura del reportatge a la revista Descobrir. Juliol de 2012

En algun d’aquests posts que havia escrit sobre l’Horta deia que admiro la feina de llaurador, o pagès com en diem més al nord. I més encara a aquells que la treballen seguint uns principis ecològics. Jo, que ara per ara no sabria ni com fer créixer un enciam, m’hi sento proper. Escoltar-los, quan t’expliquen els secrets del camp amb paraules que només ells utilitzen (entaular, fanecada, punxar, a manta, aca,…); veure’ls treballar els camps amb aquella precisió que només he vist a Alboraia, Almàssera, Meliana, Tavernes,…; sentir-los queixar-se de lo malament que està el camp i, malgrat això, seguir amb la seva feina, que és la que han fet sempre i millor saben fer; aguantar la pressió del creixement depredador de la ciutat i la construcció d’AVEs i circumvalacions.

Ja seria l’òstia si, a més, molts es reivindiquéssin com a obrers del camp com la gent del Sindicato de Obreros del Campo d’Andalusia.

En fi, que si teniu curiositat per veure com ha quedat, podeu passar pel quiosc o per la biblioteca més propera. Potser us entren ganes de baixar a l’Horta i anar a fer una passejada entre camps de xufa abans d’anar a fer una orxata ben fresqueta. Qui es pensi que la Chufi és orxata…

Potser us trobareu el Cristòbal amb l’aca, el tio Paco amb el seu inseparable bastó amb una fulla de ganivet enganxada a la punta  per anar rascant totes les males herbes que es troba, com una obsessió, amb Miquel “de Ceba” i la seva bonhomia, Vicent llaurant un camp o son pare controlant la crema de la palla de la xufa, la Cristina perseguint llauradors perquè li portin a temps aquelles cebes que han d’enviar a Perpinyà o el Kike, amb el seu no parar, amunt i avall, d’un camp a l’altre.

Advertisements

5 Responses to “Els paisatges de l’orxata”


  1. 10 Juliol 2012 a les 17:39

    Bona foto d’obertura Oriol! Tot i que agosarada per la relació València – foc en aquests moments… Casualitats!

    • 11 Juliol 2012 a les 6:25

      La crema dels camps forma part (actualment) del procés de cultiu. És una imatge típica de la tardor, quan passes per l’Horta. Encara no he pogut llegir el reportatge, doncs he estat de viatge, però suposo que allà ho explica la Violeta. Una abraçada David!

  2. 16 Juliol 2012 a les 21:03

    paraules diferents ens enriqueixen el llenguatge
    quan en prenem estaria bé recordar l’origen.
    això és: or xata. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Orxata)
    una foto maca i un foc per abonar els camps


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 30 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Juliol 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny   ag. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: