desena entrega, octubre

Surt el sol a Tavertet

Els cingles de Tavertet just quan surt el sol. © Oriol Clavera

Aquesta foto la vaig fer demà farà un any, minuts abans de les 8 del matí. Feia les fotos que m’havien encarregat per un llibre de la Xarxa de Custòdia del Territori que editava el Descobrir i que em portaria per 10 indrets del país a fotografiar acords de custòdia.

L’Avenc de Tavertet era un d’ells. El Quim (l’homenet a la foto) i la Belinda, són els impulsors de la Casa de Tursime Rural en aquest magnífic lloc.

 

Illes Toscanes (tres)

Portoferraio, capital d’Elba. Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Arribem a Elba després de sis hores de navegació amb vent de nord des de Capraia. El sol, ja ponent-se, il·lumina el casc antic de Portoferraio, la ciutat on es va instal·lar durant 9 mesos, el desterrat Napoleó Bonaparte. Ja passa, de vegades, que alguna de les curiositats que atrauen els viatgers queden en un “un altre cop serà”. De vegades uns horaris incomprensiblement escarransits. D’altres, unes bastides amb les seves inseparables lones amb algun cartell ben gros amb un “treballs de restauració” o alguna cosa per l’estil. Passejats i repassejats tots els carrers que s’enfilen, giren, baixen i, tard o d’hora, arriben al característic port de la ciutat, ens en tornem a casa, l’Onas.

Elba és la tercera illa més gran d’Itàlia després de Sicília i, si també la contem com a italiana, de Sardenya. Així que és una bona decisió dedicar-li, almenys, un parell de dies. El seu interior és muntanyós, amb el Monte Capanne a l’oest i els seus 1.018m d’alçada com a cim més alt de tot l’arxipèlag. Als seus peus Marciana, i la dona que pren el sol. I a l’extrem oposat de l’illa, Rio nell’Elba i els homes matant el temps a la cantonada. Exemples d’una illa que ha sabut combinar una oferta turística amb el dia a dia dels seus habitants. Tret d’alguna petita zona de costa, i salvant molt les distàncies amb la nostra destrossada línia de mar, l’equilibri s’ha mantingut de sobres.

Recorreguda aquesta illa, amb una característica forma de peix a vista d’ocell, salpem de Portoferraio rumb al sud.

A la costa Marciana Marina, entre boscos Poggio i als peus, Marciana. Elba, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Rio nell’Elba. Elba, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Sortint de Portoferraio. Elba, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Illes Toscanes (dos)

Arribada del ferry provinent de Livorno. Capraia, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Provinents del port d’Ostia, que vindria a ser un Castelldefels de Roma, i després de poc més de 24 hores de navegació a bord de l’Onas, Capraia. És la tercera illa de les Toscanes pel que fa a extensió, després d’Elba i Giglio. El seu únic poble, Capraia Isola, s’enfila més amunt del far i d’una torre de defensa de segles enrera, i té tota la pinta de ser un lloc molt tranquil fora de l’estiu. En època d’estiueig la cosa és més animada però mantenint aquella tranquilitat que tant es troba a faltar a molts llocs turístics, començant pels nostres. Més aprop de Còrsega (a tan sols 16 milles) que del continent italià, l’arribada dels escassos ferris a l’illa són un aconteixement. O això sembla. Al moll s’hi concentren estiuejants i habitants, esperin o no algú. Dos bombers allunyats en un racó al costat d’un vell jeep. Autoritats uniformades com un (o el) carabinieri saludant el capità i un membre de la Guardia Costiera, tan sols baixar a terra i creuant encaixades en un cercle de gent en que un no sap molt bé quin paper otorgar a cadascú.

Capraia (illes Toscanes) © Oriol Clavera

Vist això, i si ens agrada caminar, només ens quedarà descobrir l’illa amb una bona excursió. Per exemple, un recorregut de cinc hores per un terreny d’origen volcànic amb una catifa de màquia mediterrània puntejada per uns escassos pins. De camí, passarem per les restes de les antigues construccions de la colònia penal agrícola que hi va haver fins el 1986, on els forrellats tancats i custodiats per carcellers han sucumbit al pas dels anys. I seguint el camí, pugem el Monte Penne des d’on, en un dia clar, és veu la veïna Còrsega.

Port de Capraia (Illes Toscanes) © Oriol Clavera

 

Illes Toscanes (u)

Marciana, illa d’Elba. Arxipèlag de les Toscanes, agost de 2012. © Oriol Clavera

Tres colors per a una escena com sortida d’una pel·lícula italiana dels anys vuitanta, imaginem. El blau viu d’un cel serè. Posem, per exemple, a mitja tarda d’un dia xafogós d’estiu. El color crema d’una església d’un petit poble al centre muntanyós d’una illa. Elba i, per situar-ho en el mapa, Marciana per exemple. I el blanc trencat a gris d’una vella casa amb dos portes de fusta fosca i vella. Per a culminar l’escena, allà on l’ombra marca el pas de les hores, una dona espera que aquesta l’atrapi. Pell morena, cabell negre i, fins i tot m’atreviria a dir si els tingués oberts, ulls foscos.

Han hagut de passar tres dies per arribar fins aquí.

 

novena entrega, setembre