Illes Toscanes (dos)

Arribada del ferry provinent de Livorno. Capraia, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Provinents del port d’Ostia, que vindria a ser un Castelldefels de Roma, i després de poc més de 24 hores de navegació a bord de l’Onas, Capraia. És la tercera illa de les Toscanes pel que fa a extensió, després d’Elba i Giglio. El seu únic poble, Capraia Isola, s’enfila més amunt del far i d’una torre de defensa de segles enrera, i té tota la pinta de ser un lloc molt tranquil fora de l’estiu. En època d’estiueig la cosa és més animada però mantenint aquella tranquilitat que tant es troba a faltar a molts llocs turístics, començant pels nostres. Més aprop de Còrsega (a tan sols 16 milles) que del continent italià, l’arribada dels escassos ferris a l’illa són un aconteixement. O això sembla. Al moll s’hi concentren estiuejants i habitants, esperin o no algú. Dos bombers allunyats en un racó al costat d’un vell jeep. Autoritats uniformades com un (o el) carabinieri saludant el capità i un membre de la Guardia Costiera, tan sols baixar a terra i creuant encaixades en un cercle de gent en que un no sap molt bé quin paper otorgar a cadascú.

Capraia (illes Toscanes) © Oriol Clavera

Vist això, i si ens agrada caminar, només ens quedarà descobrir l’illa amb una bona excursió. Per exemple, un recorregut de cinc hores per un terreny d’origen volcànic amb una catifa de màquia mediterrània puntejada per uns escassos pins. De camí, passarem per les restes de les antigues construccions de la colònia penal agrícola que hi va haver fins el 1986, on els forrellats tancats i custodiats per carcellers han sucumbit al pas dels anys. I seguint el camí, pugem el Monte Penne des d’on, en un dia clar, és veu la veïna Còrsega.

Port de Capraia (Illes Toscanes) © Oriol Clavera