… i l’última plana de l’any, la del mes de desembre, amb aquesta foto feta al Cap de Creus, acompanyant dos pescadors artesanals i un mar remogut, per un encàrrec de la revista Descobrir Catalunya.
Desembre © Oriol Clavera
Com sempre, guardar imatge com i us la podeu posar de fons de pantalla.
Dos dies tard i amb temporal de llevant arriba la nova pàgina del calendari, la del novembre, al blog.
Avui, però, aquest descampat-pàrquing de Barcelona ja no s’enfangarà. Ara és una plaça. De ciment, però plaça. I qui sap si l’únic cotxe que hi queda és el del cartell publicitari.
Novembre © Oriol Clavera
Com sempre, podeu fer una ‘guardar como’ de la imatge i posar-la com a fons d’escriptori, si voleu.
L i T van començar enamorats l’octubre de 2014. Qui sap on deixaran els seus missatges d’amor un any després.
Calendari instagràmer 2015. Octubre. © Oriol Clavera
Com sempre, qui vulgui, se la pot descarregar (guardar com) i posar-se-la de fons d’escriptori per saber quin dia para. Qualsevol problema de resolució, només cal que m’ho digueu!
Fa gairebé un any feia una escapada curta a la Bretanya. D’allà en va sortir un reportatge sobre l’illa d’Ouessant que surt publicat aquest mes a la revista basca de viatges Zazpihaizetara.
Una foto d’aquell “viatget”, feta amb el telèfon i passada per l’instagram (@oriolclavera), il·lustra la nova pàgina del calendari 2015.
L’home de la pipa. © Oriol Clavera
Com cada mes, si t’agrada, pots descarregar-te-la amb el botó dret del ratolí i posar-te la pàgina de fons d’escriptori.
L’espontani. © Oriol Clavera
El novembre ve acompanyat de la música del Melitón, al Mercat del Trasto de Torelló, i el cantant espontani que ho va donar tot a l’escenari.
[Com cada mes, podeu descarregar-vos la imatge -botó dret del ratolí- per posar-vos-la de fons d’escriptori]
La Belén Esteban firmant exemplars del llibre que sembla ser que ha escrit, Ambiciones y Reflexiones.
La vaig veure d’aprop i no tinc adjectius.
Ahir vaig estar fent una passejadeta, de les 8h a les 17,30h (a les tres del matí em prenia un ibuprofè per alleujar el mal de cames que no em deixava dormir) pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Des d’Àreu, on havia anat a dormir la nit abans després de fer algunes fotos al bosc de Virós, fins al Pla de Boet. Aviat els colors de tardor se n’aniran al mateix temps que el fred s’obrirà pas. Si us afanyeu encara hi sou a temps.
Colors de tardor al Bosc de Virós.
Camí del Pla de Boet.
El Pla de Boet.
Baixant vaig passar per l’itinerari de la Rebuira, un corriol que voreja el riu Noguera de Vallferrera
Diuen que el primer que ha de tenir un fotògraf és un bon parell de sabates. Després d’això, i abans que la càmera, ha de tenir un bon parell de cames, afegeixo. Des d’aquí, la meva admiració i reconeixement als fotògrafs de natura.
Quan el company Jordi Borràs -que com qui no vol la cosa, a més de ser fotògraf és il·lustrador– m’ho va demanar, ja li vaig dir: “Segur? Vols dir? Jo?”
Portada del llibre de Jordi Borràs
Doncs al final sí. Volia que l’epíleg del llibre que estava preparant amb Pol·len Edicions l’escrivís un servidor. Ja és prou responsabilitat com que a sobre sàpiguis que el pròleg l’escriurà algú de la talla de David Fernàndez, “militant incansable, periodista exemplar i, puntualment, diputat”, manllevant les paraules de l’Anna Gabriel en el seu parlament aquesta Diada passada.
Carta blanca per dir-hi el que vulgués o pensés. I és el que vaig fer. Quan li vaig enviar em va dir que n’estava encantat (què havia dir dir, pobre…). Espero, com a mínim, que estigui a l’alçada del llibre. Un repàs als últims quatre anys de patejar-se els carrers de la Barcelona que surt al carrer i les garrotades sense número de placa.
Què? “Warcelona, una història de violència”
Com cada segon diumenge de maig, se celebra a Torelló el Mercat del Trasto. Es va començar a celebrar ja fa 33 anys per salvar de les fogueres de Sant Isidre (antígament més celebrades que les de Sant Joan, per aquests vorals) aquelles andròmines que podien tenir una segona vida. Actualment és una cita multitudinària en que s’hi barreja una mica de tot: la tradició dels seus orígens amb el buscar-se la vida i el negoci.
A tocar de la Plaça Vella, com cada any, vermut popular i música a càrrec del Melitón i el seu acompanyant cubà, vinguts del Lluçanès.
I l’espontani.
Espontani a l’escenari del Melitón.
Fa gairebé un any escrivia un post arran de la troballa d’un iPhone a un carrer de Camprodón. Aquest, concretament.
Un any després per fi tinc un telèfon amb whatsapp (cosa que vol dir que he recuperat els amics) i amb una càmera per fer fotos d’aquestes a les que aplicar tots aquests filtres i marquets i penjar-les a EyeEm, aquesta xarxa que està treient el cap per acollir els desencantats d’Instagram i les seves polítiques rapinyaires de drets d’autor (malgrat sembla que s’hagin fet enrera).
En fi, això de fer fotos amb el mòbil, deixar-les maques i afegir-les, en un obrir i tancar d’ulls, als milions de fotos que es pengen a la xarxa cada dia ja és una realitat per mi. Ara només em falta posar-me amb els canelons.
Tarda d’hivern. © Oriol Clavera
Spiderman. © Oriol Clavera
Matí d’hivern © Oriol Clavera
El meu compte a EyeEm, http://www.eyeem.com/u/oriolclavera
... de tant en tant 