Dos dies tard i amb temporal de llevant arriba la nova pàgina del calendari, la del novembre, al blog.
Avui, però, aquest descampat-pàrquing de Barcelona ja no s’enfangarà. Ara és una plaça. De ciment, però plaça. I qui sap si l’únic cotxe que hi queda és el del cartell publicitari.
Novembre © Oriol Clavera
Com sempre, podeu fer una ‘guardar como’ de la imatge i posar-la com a fons d’escriptori, si voleu.
L i T van començar enamorats l’octubre de 2014. Qui sap on deixaran els seus missatges d’amor un any després.
Calendari instagràmer 2015. Octubre. © Oriol Clavera
Com sempre, qui vulgui, se la pot descarregar (guardar com) i posar-se-la de fons d’escriptori per saber quin dia para. Qualsevol problema de resolució, només cal que m’ho digueu!
Fa gairebé un any feia una escapada curta a la Bretanya. D’allà en va sortir un reportatge sobre l’illa d’Ouessant que surt publicat aquest mes a la revista basca de viatges Zazpihaizetara.
Una foto d’aquell “viatget”, feta amb el telèfon i passada per l’instagram (@oriolclavera), il·lustra la nova pàgina del calendari 2015.
L’home de la pipa. © Oriol Clavera
Com cada mes, si t’agrada, pots descarregar-te-la amb el botó dret del ratolí i posar-te la pàgina de fons d’escriptori.
Fa gairebé un any, vam recórrer la Costa Brava en caiac amb els amics de Transbrava, descobrint els racons amagats d’aquesta costa, abruta a estones i de platges paradisíaques, d’altres. Bona entrada al març!
Costa Brava en caiac © Oriol Clavera
Més fotos al meu instagram @oriolclavera
I ja som al febrer, amb aquesta foto de l’illa de Santo Antão, a l’arxipèlag de Cabo Verde.
Botó dret i desar imatge, qui se la vulgui posar de fons d’escriptori.
Per començar l’any, una foto feta a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, amb les mans gelades i ganes de llar de foc.
Tornem-hi!
Dotze mesos després, ràpid a fer el calendari. Aprofitant la maqueta que vaig fer l’any passat, que vaig just de temps. Les properes dotze fulles ens portaran al Pallars Sobirà, a Cabo Verde, a una cala de la Costa Brava, a la Bretanya, a la Vall del Ges, a Sant Feliu de Guíxols, a la Garrotxa, a la paradisíaca Mallorca, a la Vall del Ges (altre cop), al Pallars (també, altre cop), a Barcelona i per tancar l’any, a bord d’una barqueta de pesca artesanal a la Costa Brava, amb mar remoguda però sense marejar-nos.
I quina és la novetat d’enguany? Que les dotze fotos que il·lustren el 2015 estan fetes amb el telèfon i les he recuperat del meu compte d’instagram (@oriolclavera, per a qui li vingui de gust).
© Oriol Clavera
Aquí el teniu. Tot de cop perquè vegueu el que vindrà. Cada mes, una pàgina que podreu guardar-vos des d’aquest mateix blog, qui us el vulgueu posar de fons d’escriptori mensual.
Espero que us agradi!
Amb l’arribada de l’octubre i la tardor, els colors de foc encenen els arbres. No sé si al bosc de Virós, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ja es deixen veure. No us ho perdeu!
© Oriol Clavera
Aviat farà quatre anys vaig acompanyar una jove poeta, la Laia Noguera, a fer una entrevista (jo feia les fotografies) pel suplement de literatura del diari basc Gara. Ella, il·lusionada com ho hauria estat -segons em confessava per telèfon- una altra poeta, la Laia Carreras, em deia que anàvem a veure una de les nostres grans poetes. Jo no hi entenia. Avui ens ha deixat.
Rica en cultura. Rica en poesia. Els principals mitjans li dedicaran, però, les portades a un que era ric en diners. Podrit en diners. A un lladre.
Montserrat Abelló, a casa seva. 2010.
Pel març, un flamenc sobrevolant el Delta de l’Ebre en una foto que vaig fer pel Dossier Central sobre aquest riu publicat a la revista Descobrir Catalunya.
... de tant en tant 