L i T van començar enamorats l’octubre de 2014. Qui sap on deixaran els seus missatges d’amor un any després.
Calendari instagràmer 2015. Octubre. © Oriol Clavera
Com sempre, qui vulgui, se la pot descarregar (guardar com) i posar-se-la de fons d’escriptori per saber quin dia para. Qualsevol problema de resolució, només cal que m’ho digueu!
Tornem-hi!
Dotze mesos després, ràpid a fer el calendari. Aprofitant la maqueta que vaig fer l’any passat, que vaig just de temps. Les properes dotze fulles ens portaran al Pallars Sobirà, a Cabo Verde, a una cala de la Costa Brava, a la Bretanya, a la Vall del Ges, a Sant Feliu de Guíxols, a la Garrotxa, a la paradisíaca Mallorca, a la Vall del Ges (altre cop), al Pallars (també, altre cop), a Barcelona i per tancar l’any, a bord d’una barqueta de pesca artesanal a la Costa Brava, amb mar remoguda però sense marejar-nos.
I quina és la novetat d’enguany? Que les dotze fotos que il·lustren el 2015 estan fetes amb el telèfon i les he recuperat del meu compte d’instagram (@oriolclavera, per a qui li vingui de gust).
© Oriol Clavera
Aquí el teniu. Tot de cop perquè vegueu el que vindrà. Cada mes, una pàgina que podreu guardar-vos des d’aquest mateix blog, qui us el vulgueu posar de fons d’escriptori mensual.
Espero que us agradi!
L’espontani. © Oriol Clavera
El novembre ve acompanyat de la música del Melitón, al Mercat del Trasto de Torelló, i el cantant espontani que ho va donar tot a l’escenari.
[Com cada mes, podeu descarregar-vos la imatge -botó dret del ratolí- per posar-vos-la de fons d’escriptori]
Des del passat mes de maig, multitud de sales de Barcelona -des de galeries a centres cívics, passant per escoles de fotografia i museus- acullen les exposicions del festival de Fotografia Documental (que se’n diu ara) DOCfield>14. Si entreu a la seva web podreu veure el programa d’expos. N’hi ha de fantàstiques!
I estic content que el meu treball “L’última mina” hi hagi tingut cabuda.
Estarà penjada al Centre Cívic Fort Pienc des del dia 3 al 25 del mes de juliol. Dijous vinent, el 3, a les 19:30h serà la inauguració. Qui vingui, serà molt benvingut/da!
La Belén Esteban firmant exemplars del llibre que sembla ser que ha escrit, Ambiciones y Reflexiones.
La vaig veure d’aprop i no tinc adjectius.
Amb aquest suggerent títol es presenta al Descobrir Catalunya d’aquest mes d’agost, el reportatge que em van encarregar sobre el petit poble de l’Alta Garrotxa.
Amb text de l’Emma Aixalà, ens dóna cinc motius per fer-hi una escapadeta.
Talla de la Divina Majestat de Beget.
Quan tothom amb qui parlava i li comentava que havia de fer una foto a la talla de la Divina Majestat de Beget que hi ha a l’interior de l’església de Sant Crsitòfol, em deia que havia de parlar amb en Joan de Ca la Tuta, que és qui té les claus. Al mateix temps, un mig somriure se’ls feia a la cara, seguit d’un “vigila, que té un geni… Justament avui que fa festa”
I clar, jo havia de fer la foto, precisament, el dia que ell es pren de festa i puja a Camprodon.
L’espero davant de casa seva a l’hora que m’havien dit que arribaria, amb el bus escolar. I allà baixa, amb cara de poques ganes de conversa i veient-la venir. Un paio carregat amb càmera i trípode té molts números de voler alguna cosa.
Després d’escurar-me la gola, posar cara de molt bona persona i un to de veu de sant i em disposo a explicar, demanar, tornar a explicar, suplicar, que si m’havien dit que, que es que sinó hauré d’esperar-me a demà i clar, em fa anar molt malament, que si només serà un moment, que si un si us plau per aquí, que quin greu em sap per allà, que si no calgués no el molestaria… Finalment, impassible, després de deixar-me plantat al mig del carrer i ell entrar a casa, diria que sense haver-li fet la més mínima pena, callat i amb mala cara, torna a sortir a veure si encara estic allà com un estaquirot (evidentment hi sóc, amb cara d’imbècil més que d’estaquirot) , i accedeix a fer els 100 metres que ens separaven de la porta de l’església i obrir-me-la cinc minuts.
Pensant que potser la vista de la talla l’ha entendrit, encara tinc la valentia de demanar-li si no li podria fer un retrat a ell per la revista. Està clar que la té molt vista, ja…
La resta del reportatge va ser molt més plàcid i són els altres quatre motius per fer una escapada a Beget. Així que ja ho sabeu!
Ermita de Sant Valentí de Salarsa.
Sant Cristòfol. Beget (Alta Garrotxa)
Riera de Salarsa.
Per cert, era un divendres. Quedeu avisades.
Com cada segon diumenge de maig, se celebra a Torelló el Mercat del Trasto. Es va començar a celebrar ja fa 33 anys per salvar de les fogueres de Sant Isidre (antígament més celebrades que les de Sant Joan, per aquests vorals) aquelles andròmines que podien tenir una segona vida. Actualment és una cita multitudinària en que s’hi barreja una mica de tot: la tradició dels seus orígens amb el buscar-se la vida i el negoci.
A tocar de la Plaça Vella, com cada any, vermut popular i música a càrrec del Melitón i el seu acompanyant cubà, vinguts del Lluçanès.
I l’espontani.
Espontani a l’escenari del Melitón.
Fa gairebé un any escrivia un post arran de la troballa d’un iPhone a un carrer de Camprodón. Aquest, concretament.
Un any després per fi tinc un telèfon amb whatsapp (cosa que vol dir que he recuperat els amics) i amb una càmera per fer fotos d’aquestes a les que aplicar tots aquests filtres i marquets i penjar-les a EyeEm, aquesta xarxa que està treient el cap per acollir els desencantats d’Instagram i les seves polítiques rapinyaires de drets d’autor (malgrat sembla que s’hagin fet enrera).
En fi, això de fer fotos amb el mòbil, deixar-les maques i afegir-les, en un obrir i tancar d’ulls, als milions de fotos que es pengen a la xarxa cada dia ja és una realitat per mi. Ara només em falta posar-me amb els canelons.
Tarda d’hivern. © Oriol Clavera
Spiderman. © Oriol Clavera
Matí d’hivern © Oriol Clavera
El meu compte a EyeEm, http://www.eyeem.com/u/oriolclavera
El Conseller d’Interior (ara en funcions) de la Generalitat catalana, en roda de premsa. © Oriol Clavera
Felip Puig defensant l’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, els agents que treuen ulls, durant la passada jornada de vaga general del 14N en que una dona de 42 anys, Ester Quintana, va perdre l’ull esquerra per l’impacte d’una pilota de goma. I ja en van vuit des de 2001 (més una novena per cop de porra).
Quatre treballadors (cinc fins fa dos dies) de Telefónica porten 19 dies en vaga de fam. Voleu saber per què?
http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com.es/
15è dia de vaga de fam © Oriol Clavera
... de tant en tant 