Archive for the 'Cultura popular' Category



21
maig
13

l’espontani

Com cada segon diumenge de maig, se celebra a Torelló el Mercat del Trasto. Es va començar a celebrar ja fa 33 anys per salvar de les fogueres de Sant Isidre (antígament més celebrades que les de Sant Joan, per aquests vorals) aquelles andròmines que podien tenir una segona vida. Actualment és una cita multitudinària en que s’hi barreja una mica de tot: la tradició dels seus orígens amb el buscar-se la vida i el negoci.

A tocar de la Plaça Vella, com cada any, vermut popular i música a càrrec del Melitón i el seu acompanyant cubà, vinguts del Lluçanès.

I l’espontani.

Espontani a l'escenari del Melitón.

Espontani a l’escenari del Melitón.

Anuncis
12
nov.
12

Marquès de Pota

El vaig conéixer el 2007, quan estava fent retrats pel treball Glosadors dels Països Catalans, sobre el cant improvisat a casa nostra. Vam quedar al Canyeret, el bressol del Garrotín, el pal dels gitanos i la Lleida carrinclona, i allà mateix li vaig fer les fotos juntament amb en Carles Juste “Beethoven”. Ahir em vaig assabentar que havia mort. Es deia Joan Rodés, però li deien el Marquès de Pota.

Marquès de Pota. Lleida, febrer de 2007. © Oriol Clavera

25
oct.
12

Euskal Herria Sona

Joan Mari Beltran als Lluïsos de Gràcia. EH Sona 2005. © Oriol Clavera

Demà comença a Barcelona una nova edició, i ja en van 15, de l’Euskal Herria Sona. Un festival que ens apropa la música d’aquell país gràcies a la feina que fan la gent del Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona, i del qual alguns anys n’he fet les fotos.

Si us agrada la música, l’oferta és ben variada pel que fa als estils, amb concertassos a la vista. Ja ho sabeu!

Anari, a l’Auditori de Barcelona. EH Sona 2006 © Oriol Clavera

Niko Etxart & aita i Robert Larrandaburu “Eperra”. Casa Elizalde de Barcelona. EH Sona 2005 © Oriol Clavera

Benito Lertxundi. L’Espai. EH Sona 2005. © Oriol Clavera

La web del festival: http://www.ehsona.com/ on trobareu tot la informació, amb dates, grups, preus (n’hi ha de gratuïts), etc.

10
jul.
12

Els paisatges de l’orxata

Després de passejar-me per l’Horta Nord, a tocar de València, unes quantes vegades els darrers dos anys [n’he parlat en dos posts: L’Horta de València (u) i L’Horta de València (dos)] per fi ha arribat el dia en que el reportatge que he fet sobre el procés de conreu de la xufa i la seva transformació en orxata arriba als quioscos. Al Descobrir del mes de juliol i amb text (que encara no he tingut ocasió de llegir) de la periodista Violeta Tena.

Obertura del reportatge a la revista Descobrir. Juliol de 2012

En algun d’aquests posts que havia escrit sobre l’Horta deia que admiro la feina de llaurador, o pagès com en diem més al nord. I més encara a aquells que la treballen seguint uns principis ecològics. Jo, que ara per ara no sabria ni com fer créixer un enciam, m’hi sento proper. Escoltar-los, quan t’expliquen els secrets del camp amb paraules que només ells utilitzen (entaular, fanecada, punxar, a manta, aca,…); veure’ls treballar els camps amb aquella precisió que només he vist a Alboraia, Almàssera, Meliana, Tavernes,…; sentir-los queixar-se de lo malament que està el camp i, malgrat això, seguir amb la seva feina, que és la que han fet sempre i millor saben fer; aguantar la pressió del creixement depredador de la ciutat i la construcció d’AVEs i circumvalacions.

Ja seria l’òstia si, a més, molts es reivindiquéssin com a obrers del camp com la gent del Sindicato de Obreros del Campo d’Andalusia.

En fi, que si teniu curiositat per veure com ha quedat, podeu passar pel quiosc o per la biblioteca més propera. Potser us entren ganes de baixar a l’Horta i anar a fer una passejada entre camps de xufa abans d’anar a fer una orxata ben fresqueta. Qui es pensi que la Chufi és orxata…

Potser us trobareu el Cristòbal amb l’aca, el tio Paco amb el seu inseparable bastó amb una fulla de ganivet enganxada a la punta  per anar rascant totes les males herbes que es troba, com una obsessió, amb Miquel “de Ceba” i la seva bonhomia, Vicent llaurant un camp o son pare controlant la crema de la palla de la xufa, la Cristina perseguint llauradors perquè li portin a temps aquelles cebes que han d’enviar a Perpinyà o el Kike, amb el seu no parar, amunt i avall, d’un camp a l’altre.

29
juny
12

setena entrega, juliol

29
maig
12

sisena entrega, juny

28
febr.
12

tercera entrega, març




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Juny 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator

Anuncis

%d bloggers like this: