“L’última mina” a DOCfield>14

Des del passat mes de maig, multitud de sales de Barcelona -des de galeries a centres cívics, passant per escoles de fotografia i museus- acullen les exposicions del festival de Fotografia Documental (que se’n diu ara) DOCfield>14. Si entreu a la seva web podreu veure el programa d’expos. N’hi ha de fantàstiques!

I estic content que el meu treball “L’última mina” hi hagi tingut cabuda.

Estarà penjada al Centre Cívic Fort Pienc des del dia 3 al 25 del mes de juliol. Dijous vinent, el 3, a les 19:30h serà la inauguració. Qui vingui, serà molt benvingut/da!

 

falles del pirineu

Aquest diumenge 22, quan alguns pobles -Durro i La Pobla de Segur- ja han baixat o corregut falles, sortirà publicat el reportatge que he fet pel dominical de Gara, ZAZPIKA, sobre aquesta ancestral tradició que cada any dóna la benvinguda al solstici d’estiu en algunes comarques pirinenques.

Falles a Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça). © Oriol Clavera

Un reportatge curtet, però que qui tingueu oportunitat de comprar (la gent de Barcelona, en alguns quioscos de Passeig de Gràcia, les Rambles, Mallorca amb Rambla Catalunya,….), doncs podreu fullejar-lo i, qui sap, si us engrescarà a pujar als Pallars i les Ribagorces a veure-les.

warcelona, retrat de l’altra barcelona

Quan el company Jordi Borràs -que com qui no vol la cosa, a més de ser fotògraf  és il·lustrador– m’ho va demanar, ja li vaig dir: “Segur? Vols dir? Jo?”

Portada del llibre de Jordi Borràs

Doncs al final sí. Volia que l’epíleg del llibre que estava preparant amb Pol·len Edicions l’escrivís un servidor. Ja és prou responsabilitat com que a sobre sàpiguis que el pròleg l’escriurà algú de la talla de David Fernàndez, “militant incansable, periodista exemplar i, puntualment, diputat”, manllevant les paraules de l’Anna Gabriel en el seu parlament aquesta Diada passada.

Carta blanca per dir-hi el que vulgués o pensés. I és el que vaig fer. Quan li vaig enviar em va dir que n’estava encantat (què havia dir dir, pobre…). Espero, com a mínim, que estigui a l’alçada del llibre. Un repàs als últims quatre anys de patejar-se els carrers de la Barcelona que surt al carrer i les garrotades sense número de placa.

Què? “Warcelona, una història de violència”

On? http://www.pol-len.cat/products/warcelona

l’ull esquerra

El Conseller d’Interior (ara en funcions) de la Generalitat catalana, en roda de premsa. © Oriol Clavera

Felip Puig defensant l’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, els agents que treuen ulls, durant la passada jornada de vaga general del 14N en que una dona de 42 anys, Ester Quintana, va perdre l’ull esquerra per l’impacte d’una pilota de goma. I ja en van vuit des de 2001 (més una novena per cop de porra).

Vaga de fam

Quatre treballadors (cinc fins fa dos dies) de Telefónica porten 19 dies en vaga de fam. Voleu saber per què?

http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com.es/

15è dia de vaga de fam © Oriol Clavera

vuit mesos després

Fa gairebé vuit mesos hi havia la Vaga General del 29M (M de març), els aldarulls de la qual van fer la volta al món. Aquest cop, la de fa dos dies, també va acabar amb uns quants aldarulls, però crec que no tan durs (jo ja havia marxat). Com sempre, però, la policia s’ha tornat a definir com el que és. Obeeixen a l’amo i si han d’obrir el cap a un nen de 13 anys, doncs som-hi. I si han de deixar cega d’un ull una dona de 42 anys, doncs alguna cosa haurà fet, no? Ni que sigui sortir a defensar els seus drets. Què s’haurà pensat!

Aquest cop, com he dit, no tinc fotos de foc, ni de polis disparant pilotes de goma o guanyant-se una tendinitis al colze o al canell de tant repartir òsties amb la porra al primer que se li posa davant.

Un botiguer davant d’un piquet a Gràcia. Vaga General del 29M © Oriol Clavera

Vuit mesos després. Vaga General del 14N © Oriol Clavera

Tinc la sensació que l’home de la bata blava, el de la bodega que no tanca per Vaga, no és conscient que a aquest pas potser els seus clients deixaran d’anar-li a comprar el vi o la llauna d’anxoves perquè simplement no tindran ni un duro per gastar. Llavors potser si que tancarà.

Alguns comerços tancats el dia de vaga. Gràcia, Barcelona. © Oriol Clavera

Capçalera de la mani anticapitalista. Vaga General 14N © Oriol Clavera

L’última mina

La Mina Separada Canota, a l’última zona carbonífera de Catalunya, fa gairebé dos anys que està, de facto, tancada. En un atzucac, atrapada pels deutes amb la Hisenda espanyola i la negativa de la UE d’entregar-los les ajudes que fins ara ha estat rebent el sector miner. Mentres la seva situació està oblidada en algun calaix d’algún Ministeri, els últims quatre miners que hi queden, el Jesús, el Jose Antonio, el Manol i el Benjamí, passen els dies desmantellant poc a poc les instal·lacions. Dos anys sense cobrar, en una situació desesperant.

L’última mina © Oriol Clavera

Podeu veure més fotografies a la secció de ‘Reportatges’ de www.oriolclavera.com

cop de CUP

Aviat sortirà a la llum el llibre “Cop de CUP. Viatge a l’ànima i les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular” (Edicions62). Serà el 13 de novembre.

Escrit a quatre mans (les de l’escriptor Julià de Jòdar i el periodista David Fernàndez) i després de desenes d’entrevistes i mesos de treball, les 400 pàgines d’aquest llibre ens aproximaran a la CUP. Passat, present i futur. Ho expliquen en aquest enllaç del blog que s’ha creat per encabir tot el material que no ha anat a impremta i que s’anirà penjant diàriament (cada dia una entrevista completa).

Jo hi he posat el meu granet de sorra amb les fotografies dels entrevistats i algo d’arxiu, portada inclosa, que sempre fa il·lusió.

El compte enrera ha començat.

Twitter http://twitter.com/copdecup
Bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/copdecup

novena entrega, setembre

setena entrega, juliol