Archive for the 'Fotos' Category



27
maig
14

Juny, Xunho

© Oriol Clavera

© Oriol Clavera

Per il·lustrar la pàgina del mes de juny (xunho que en diuen en gallec), aquesta foto de l’entrada al solstici d’estiu amb la baixada de falles a Erill la Vall, a la Vall de Boí.

(Si tens problemes per descarregar-te la imatge, escriu-me un mail i te l’envío)

24
abr.
14

és Sant Jordi al Corte Inglés

La Belén Esteban firmant exemplars del llibre que sembla ser que ha escrit, Ambiciones y Reflexiones.

La vaig veure d’aprop i no tinc adjectius.

Sant_Jordi2014_05

19
des.
13

Gener, January

01Gener

Primera entrega del calendari 2014, amb una foto de la Vall del Ser, a Santa Pau (La Garrotxa), a primera hora d’un matí de principis de juny.

Com anireu veient, cada mes en un segon idioma diferent. De les més esteses a les més minoritzades i oprimides.

16
des.
13

Com cada any, calendari

Amb les presses habituals de cada any, encara que espero que sense que es noti en el resultat final, enguany també toca calendari. Ja han passat els temps en que en feia una tirada més o menys llarga en paper, ben currat. Per segon any, només en digital.

Imatge

© Oriol Clavera

Enguany la idea és semblant a l’any passat. Cada mes penjaré la pàgina corresponent aquí (i qui vulgui se la podrà descarregar per posar-se-la de fons de pantalla, si li agrada prou), amb la diferència que avisaré amb una newsletter al personal. Així els clients sabran que segueixo viu i amb ganes de treballar, per dir-ho d’alguna manera.

Com sempre, fotos fetes durant l’any que deixem enrera. Aquest cop, des del Delta de l’Ebre a diferents indrets de les comarques del Pirineu passant a cop de rem pel Congost de Montrebei, del mercat del trasto de Torelló a les Falles d’Erill la Vall, i diferents fotos del projecte que tinc entre mans, Pirenaica, i que espero algun dia parlar-vos-en.

Espero que us agradi!

28
oct.
13

tardor a l’alt pirineu

Ahir vaig estar fent una passejadeta, de les 8h a les 17,30h  (a les tres del matí em prenia un ibuprofè per alleujar el mal de cames que no em deixava dormir) pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Des d’Àreu, on havia anat a dormir la nit abans després de fer algunes fotos al bosc de Virós, fins al Pla de Boet. Aviat els colors de tardor se n’aniran al mateix temps que el fred s’obrirà pas. Si us afanyeu encara hi sou a temps.

_MG_9170

Colors de tardor al Bosc de Virós.

Camí del Pla de Boet.

Camí del Pla de Boet.

El Pla de Boet.

El Pla de Boet.

Baixant vaig passar per l'itinerari de la Rebuira, un corriol que voreja el riu Noguera de Vallferrera

Baixant vaig passar per l’itinerari de la Rebuira, un corriol que voreja el riu Noguera de Vallferrera

Diuen que el primer que ha de tenir un fotògraf és un bon parell de sabates. Després d’això, i abans que la càmera, ha de tenir un bon parell de cames, afegeixo. Des d’aquí, la meva admiració i reconeixement als fotògrafs de natura.

08
oct.
13

Pirineu de Lleida, un paradís d’aigua.

El proper diumenge 13 el Zazpika, suplement dominical del diari Gara, publica un reportatge que ens fa gaudir del Pirineu lleidatà, posant-nos en remull d’una manera o altra.

Endinsant-se al Congost de Montrebei en caiac.

Endinsant-se al Congost de Montrebei en caiac.

Tenint en compte que les alçades no són el meu fort, encara vaig sortir airós del repte. D’acord que fa uns anys ja vaig fer un reportatge sobre parapent que va sortir publicat al Descobrir i em va tocar volar amb la gent d’Entrenúvols, pel que hauria d’estar curat d’espants. Però a l’hora de fer fotos de barranquisme (amb els amics de Barrankisme) no volia acabar empastat contra una paret de roca en calcular malament les distàncies a l’hora de saltar a un gorg d’un barranc pirinenc. Però estic escrivint això i no dictant-ho, jo amb els braços enguixats, a ningú.

mosaic_aigua

Lo de baixar en ràfting, com que com a molt caus a l’aigua, doncs no em feia cangueli. Remar per Montrebei no ho vaig fer. Jo anava de paquet en una barca o a peu per terra. Però m’apunto lo de fer-ho en caiac. El lloc s’ho val!

Posar-me el barnús a un balneari… no vaig tenir la sort. Apuntat a l’agenda. Tirar la canya tampoc ho he fet. Si més no al riu. Però crec que no tindria prou paciència.

Lo de banyar-se als gorgs, fantàstic. El que passa és que a alguns m’hauria fet falta el neoprè de quan vaig fer el barranc. En d’altres, com el del riu Abella, l’aigua estava boníssima.

I dels llacs i estanys, encara me’n queden un munt per fotografiar. Una bona manera, amb la gent d’Obaga, que pel camí et van explicant aquells secrets del paisatge, de la flora i de la fauna que ens anem trobant.

Així que els que tingueu l’oportunitat de trobar el Gara -a casa nostra a Barcelona (a les Rambles, a Passeig de Gràcia, com a llocs cèntrics)- si voleu, ja ho sabeu. Us haureu de donar pressa, però, que n’arriben pocs. I sinó, sempre podeu passar pel Centre Cultural Euskal Etxea a fer uns pintxos i fullejar-lo allà. A Barcelona, també (maleït centralisme!)

Per la resta de mortals, així que en tingui la versió definitiva, en penjaré el PDF aquí.

17
set.
13

warcelona, retrat de l’altra barcelona

Quan el company Jordi Borràs -que com qui no vol la cosa, a més de ser fotògraf  és il·lustrador– m’ho va demanar, ja li vaig dir: “Segur? Vols dir? Jo?”

Portada del llibre de Jordi Borràs

Portada del llibre de Jordi Borràs

Doncs al final sí. Volia que l’epíleg del llibre que estava preparant amb Pol·len Edicions l’escrivís un servidor. Ja és prou responsabilitat com que a sobre sàpiguis que el pròleg l’escriurà algú de la talla de David Fernàndez, “militant incansable, periodista exemplar i, puntualment, diputat”, manllevant les paraules de l’Anna Gabriel en el seu parlament aquesta Diada passada.

Carta blanca per dir-hi el que vulgués o pensés. I és el que vaig fer. Quan li vaig enviar em va dir que n’estava encantat (què havia dir dir, pobre…). Espero, com a mínim, que estigui a l’alçada del llibre. Un repàs als últims quatre anys de patejar-se els carrers de la Barcelona que surt al carrer i les garrotades sense número de placa.

Què? “Warcelona, una història de violència”

On? http://www.pol-len.cat/products/warcelona

05
set.
13

Muntanyes de sensacions

Els amics del Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona sempre estan maquinant i organitzant coses, com el Festival Euskal Herria Sona que en parlava en aquest post, cursos de basc, club de lectura, el Festival de Cinema Zinemaldia, festes, xerrades i un llarg etcètera.

Per començar aquest curs han organitzat un cicle de muntanya pel que m’han demanat si voldria exposar algunes fotografies d’aquesta temàtica. Doncs aquest divendres dia 6, demà, es penjaran aprofitant que l’alpinista basc Juanito Oiarzábal hi va a fer una xerrada. Una petita mostra de fotos feta al Pirineu que hem titulat “Muntanyes de sensacions”

Una de les fotografies que forma part de l'expo. © Oriol Clavera

Una de les fotografies que forma part de l’expo. © Oriol Clavera

Hi seran tot el mes de setembre. I aprofitant que hi aneu, sempre podreu fer uns pintxos i una sidra. Espero que us agradin. La sidra, els pintxos i les fotos!

Per més informació podeu consultar el seu web, http://www.euskaletxea.cat/

06
ag.
13

Beget, cinc lletres, cinc curiositats

Amb aquest suggerent títol es presenta al Descobrir Catalunya d’aquest mes d’agost, el reportatge que em van encarregar sobre el petit poble de l’Alta Garrotxa.

Amb text de l’Emma Aixalà, ens dóna cinc motius per fer-hi una escapadeta.

Beget_073

Talla de la Divina Majestat de Beget.

Quan tothom amb qui parlava i li comentava que havia de fer una foto a la talla de la Divina Majestat de Beget que hi ha a l’interior de l’església de Sant Crsitòfol, em deia que havia de parlar amb en Joan de Ca la Tuta, que és qui té les claus. Al mateix temps, un mig somriure se’ls feia a la cara, seguit d’un “vigila, que té un geni… Justament avui que fa festa”

I clar, jo havia de fer la foto, precisament, el dia que ell es pren de festa i puja a Camprodon.

L’espero davant de casa seva a l’hora que m’havien dit que arribaria, amb el bus escolar. I allà baixa, amb cara de poques ganes de conversa i veient-la venir. Un paio carregat amb càmera i trípode té molts números de voler alguna cosa.

Després d’escurar-me la gola, posar cara de molt bona persona i un to de veu de sant i em disposo a explicar, demanar, tornar a explicar, suplicar, que si m’havien dit que, que es que sinó hauré d’esperar-me a demà i clar, em fa anar molt malament, que si només serà un moment, que si un si us plau per aquí, que quin greu em sap per allà, que si no calgués no el molestaria… Finalment, impassible, després de deixar-me plantat al mig del carrer i ell entrar a casa, diria que sense haver-li fet la més mínima pena, callat i amb mala cara, torna a sortir a veure si encara estic allà com un estaquirot (evidentment hi sóc, amb cara d’imbècil més que d’estaquirot) , i accedeix a fer els 100 metres que ens separaven de la porta de l’església i obrir-me-la cinc minuts.

Pensant que potser la vista de la talla l’ha entendrit, encara tinc la valentia de demanar-li si no li podria fer un retrat a ell per la revista. Està clar que la té molt vista, ja…

La resta del reportatge va ser molt més plàcid i són els altres quatre motius per fer una escapada a Beget. Així que ja ho sabeu!

Ermita de Sant Valentí de Salarsa. © Oriol Clavera

Ermita de Sant Valentí de Salarsa.

Sant Cristòfol. Beget (Alta Garrotxa)

Sant Cristòfol. Beget (Alta Garrotxa)

Riera de Salarsa.

Riera de Salarsa.

Per cert, era un divendres. Quedeu avisades.

22
abr.
13

Pels Camins dels Matxos

62,8 kilòmetres caminant i corrent per la muntanya, acumulant un desnivell de 6.150 m. Això és el que van fer ahir part de les 500 participants (n’hi ha que van fer circuits més petits, de “només” 56,3 / 53,8 / 49 kms i 5.493 / 5.146 / 4.479 metres de desnivell) que van sortir a les 6,30h (i amb 3º C) de la Plaça de la Sardana de Torelló per arribar-hi de nou, després de pujar a Bellmunt, Puigsacalam, Cabrera, passar per carenes i per fagedes, creuar el riu Ges, fer pujades gairebé a quatre grapes i aprofitar les baixades per córrer (encara que alguns gairebé només devien parar de córrer al passar pels punts de control).

Total, que començava a caminar a les 6 del matí, de nit encara, per esperar els corredors i corredores allà on comença la carena de Bellmunt. Esbufegant, fent el meu particular “Pels Camins dels Matxos” per a ser al lloc abans no arribéssin els corredors. I va ser a les 7h 16′ 26″ que el basc Iker Karrera, guanyador de la prova, va aparéixer.

Iker Karrera pujant cap a la carena de Bellmunt. Pels Camins dels Matxos 2013.

Iker Karrera pujant cap a la carena de Bellmunt. Pels Camins dels Matxos 2013.

Després ja va ser un no-parar. Era un tram de pujada que tela… i no els quedava res…

Continua llegint ‘Pels Camins dels Matxos’




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: