El setembre m’ha agafat una mica a contrapeu, amb aquesta foto de la Vall del Ges, feta durant una caminada abans no es fes fosc, una tarda del passat desembre.
Setembre © Oriol Clavera
Com sempre, si voleu i us agrada, us la podeu posar de fons d’escriptori.
Desembre © Oriol Clavera
Per acabar l’any, 12月 en japonès, els últims colors de tardor vora el riu Noguera de Vallferrera, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, esperant les primeres nevades.
Com sempre, botó dret del ratolí per guardar-vos l’última pàgina del calendari i posar-vos-la de fons d’escriptori.
Amb l’arribada de l’octubre i la tardor, els colors de foc encenen els arbres. No sé si al bosc de Virós, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ja es deixen veure. No us ho perdeu!
© Oriol Clavera
Amb la Vall del Gerber als peus, i mirant cap al nord, entrem al setembre. Dos dies tard, però hi entrem.
© Oriol Clavera
© Oriol Clavera
El ramat de cabres d’en Francesc, del petit poble de Bar (l’Alt Urgell), pastura cada tarda pels prats, amb l’imponent serra del Cadí aguaitant. Elles no hi entenen de dies, setmanes o mesos. Però nosaltres, sempre pendents del calendari, ens encaminem cap l’agost o, com en diuen a Gal·les, cap a l’awst.
© Oriol Clavera
I amb aquesta foto del julhet, que en diuen en occità del juliol, entrem com les caiaquistes de la foto s’endinsen al Congost de Montrebei, al mes de juliol.
Vall de Paúl. Santo Antão, Cabo Verde. © Oriol Clavera
Santo Antão és la més oriental i septentrional illa de Cabo Verde, un arxipèlag africà de deu illes, regades per les aigües atlàntiques i pels càlids vents Alisis provinents del continent, que ens van ajudar a creuar l’Atlàntic amb el veler Onas, ja fa gairebé deu anys.
Santo Antão és una illa volcànica per descobrir a peu, a través d’uns camins de matxos (aquí la paraula manté el seu sentit, doncs són els camins que utilitzen els seus habitants per anar amunt i avall de les valls, molts cops carregant la collita o la llenya a sobre el cap o amb ruc). Dos meitats, la nord verda i cultivada i la sud, aspra i dura, però totes dues muntanyoses i una molt bona destinació pels qui els agradi caminar.
Un cop esgotats de les caminades, algunes molt dures, sempre ens quedarà la platja de sorra negra de Tarrafal de Monte Trigo per remullar-nos els peus descalços arran de mar.
Un reportatge que he fet per la revista basca “Zazpihaizetara” i que ha de sortir aquest proper mes d’abril, i del que us avanço algunes fotografies.
Ponta do Sol, Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Ponta do Sol, al nord de l’illa de Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Vall de Paúl. Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Vall de Paúl. Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Bordeira de Norte. Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Trekking de Bordeira de Norte. Santo Antão. © Oriol Clavera
Porto Novo, Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Tarrafal de Monte Trigo. Santo Antão (Cabo Verde) © Oriol Clavera
Ahir vaig estar fent una passejadeta, de les 8h a les 17,30h (a les tres del matí em prenia un ibuprofè per alleujar el mal de cames que no em deixava dormir) pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Des d’Àreu, on havia anat a dormir la nit abans després de fer algunes fotos al bosc de Virós, fins al Pla de Boet. Aviat els colors de tardor se n’aniran al mateix temps que el fred s’obrirà pas. Si us afanyeu encara hi sou a temps.
Colors de tardor al Bosc de Virós.
Camí del Pla de Boet.
El Pla de Boet.
Baixant vaig passar per l’itinerari de la Rebuira, un corriol que voreja el riu Noguera de Vallferrera
Diuen que el primer que ha de tenir un fotògraf és un bon parell de sabates. Després d’això, i abans que la càmera, ha de tenir un bon parell de cames, afegeixo. Des d’aquí, la meva admiració i reconeixement als fotògrafs de natura.
El proper diumenge 13 el Zazpika, suplement dominical del diari Gara, publica un reportatge que ens fa gaudir del Pirineu lleidatà, posant-nos en remull d’una manera o altra.
Endinsant-se al Congost de Montrebei en caiac.
Tenint en compte que les alçades no són el meu fort, encara vaig sortir airós del repte. D’acord que fa uns anys ja vaig fer un reportatge sobre parapent que va sortir publicat al Descobrir i em va tocar volar amb la gent d’Entrenúvols, pel que hauria d’estar curat d’espants. Però a l’hora de fer fotos de barranquisme (amb els amics de Barrankisme) no volia acabar empastat contra una paret de roca en calcular malament les distàncies a l’hora de saltar a un gorg d’un barranc pirinenc. Però estic escrivint això i no dictant-ho, jo amb els braços enguixats, a ningú.
Lo de baixar en ràfting, com que com a molt caus a l’aigua, doncs no em feia cangueli. Remar per Montrebei no ho vaig fer. Jo anava de paquet en una barca o a peu per terra. Però m’apunto lo de fer-ho en caiac. El lloc s’ho val!
Posar-me el barnús a un balneari… no vaig tenir la sort. Apuntat a l’agenda. Tirar la canya tampoc ho he fet. Si més no al riu. Però crec que no tindria prou paciència.
Lo de banyar-se als gorgs, fantàstic. El que passa és que a alguns m’hauria fet falta el neoprè de quan vaig fer el barranc. En d’altres, com el del riu Abella, l’aigua estava boníssima.
I dels llacs i estanys, encara me’n queden un munt per fotografiar. Una bona manera, amb la gent d’Obaga, que pel camí et van explicant aquells secrets del paisatge, de la flora i de la fauna que ens anem trobant.
Així que els que tingueu l’oportunitat de trobar el Gara -a casa nostra a Barcelona (a les Rambles, a Passeig de Gràcia, com a llocs cèntrics)- si voleu, ja ho sabeu. Us haureu de donar pressa, però, que n’arriben pocs. I sinó, sempre podeu passar pel Centre Cultural Euskal Etxea a fer uns pintxos i fullejar-lo allà. A Barcelona, també (maleït centralisme!)
Per la resta de mortals, així que en tingui la versió definitiva, en penjaré el PDF aquí.
Els amics del Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona sempre estan maquinant i organitzant coses, com el Festival Euskal Herria Sona que en parlava en aquest post, cursos de basc, club de lectura, el Festival de Cinema Zinemaldia, festes, xerrades i un llarg etcètera.
Per començar aquest curs han organitzat un cicle de muntanya pel que m’han demanat si voldria exposar algunes fotografies d’aquesta temàtica. Doncs aquest divendres dia 6, demà, es penjaran aprofitant que l’alpinista basc Juanito Oiarzábal hi va a fer una xerrada. Una petita mostra de fotos feta al Pirineu que hem titulat “Muntanyes de sensacions”
Una de les fotografies que forma part de l’expo. © Oriol Clavera
Hi seran tot el mes de setembre. I aprofitant que hi aneu, sempre podreu fer uns pintxos i una sidra. Espero que us agradin. La sidra, els pintxos i les fotos!
Per més informació podeu consultar el seu web, http://www.euskaletxea.cat/
... de tant en tant 