El setembre m’ha agafat una mica a contrapeu, amb aquesta foto de la Vall del Ges, feta durant una caminada abans no es fes fosc, una tarda del passat desembre.
Setembre © Oriol Clavera
Com sempre, si voleu i us agrada, us la podeu posar de fons d’escriptori.
Fa gairebé un any, vam recórrer la Costa Brava en caiac amb els amics de Transbrava, descobrint els racons amagats d’aquesta costa, abruta a estones i de platges paradisíaques, d’altres. Bona entrada al març!
Costa Brava en caiac © Oriol Clavera
Més fotos al meu instagram @oriolclavera
Per començar l’any, una foto feta a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, amb les mans gelades i ganes de llar de foc.
Desembre © Oriol Clavera
Per acabar l’any, 12月 en japonès, els últims colors de tardor vora el riu Noguera de Vallferrera, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, esperant les primeres nevades.
Com sempre, botó dret del ratolí per guardar-vos l’última pàgina del calendari i posar-vos-la de fons d’escriptori.
Amb l’arribada de l’octubre i la tardor, els colors de foc encenen els arbres. No sé si al bosc de Virós, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ja es deixen veure. No us ho perdeu!
© Oriol Clavera
Amb la Vall del Gerber als peus, i mirant cap al nord, entrem al setembre. Dos dies tard, però hi entrem.
© Oriol Clavera
© Oriol Clavera
El ramat de cabres d’en Francesc, del petit poble de Bar (l’Alt Urgell), pastura cada tarda pels prats, amb l’imponent serra del Cadí aguaitant. Elles no hi entenen de dies, setmanes o mesos. Però nosaltres, sempre pendents del calendari, ens encaminem cap l’agost o, com en diuen a Gal·les, cap a l’awst.
© Oriol Clavera
I amb aquesta foto del julhet, que en diuen en occità del juliol, entrem com les caiaquistes de la foto s’endinsen al Congost de Montrebei, al mes de juliol.
Aquest diumenge 22, quan alguns pobles -Durro i La Pobla de Segur- ja han baixat o corregut falles, sortirà publicat el reportatge que he fet pel dominical de Gara, ZAZPIKA, sobre aquesta ancestral tradició que cada any dóna la benvinguda al solstici d’estiu en algunes comarques pirinenques.
Falles a Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça). © Oriol Clavera
Un reportatge curtet, però que qui tingueu oportunitat de comprar (la gent de Barcelona, en alguns quioscos de Passeig de Gràcia, les Rambles, Mallorca amb Rambla Catalunya,….), doncs podreu fullejar-lo i, qui sap, si us engrescarà a pujar als Pallars i les Ribagorces a veure-les.
El proper mes de maig surt publicat el Dossier Central sobre CAP DE CREUS que, per encàrrec de la revista Descobrir Catalunya, em va portar a donar tombs, el mes de març, per aquest racó de l’Alt Empordà.
Badia de Port de la Selva. Cap de Creus (Alt Empordà)
Com sempre, una de les coses bones d’aquesta feina és que pel camí et vas trobant gent prou interessant. Protagonistes pre-meditats -a la redacció de la revista i als escriptoris dels periodistes autors dels textos- i espontanis, els que em vaig trobant jo en el terreny. Uns i altres dónen la dimensió humana a aquesta feina, de vegades solitaria.
Com l’Antonio, el pastor de cabres que vaig conéixer al Coll de la Pallera, a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes i amb qui vaig passar una estona de conversa al voltant de la situació de la seva menysvalorada feina (fem memòria dels incendis, per exemple), el Frederic “Licu” i el Josep, amb qui vaig embarcar-me a bord del Marina per costejar amb una mar inesperadament moguda fins a Cala Prona. Ara un rap, ara un congre, ara un pedrot. Xarxa enllà una llagosta, algun pop atrapat per sorpresa intentant cruspir-se un peix enxarxat,… O el Siset, l’avi de Port de la Selva que als seus 85 anys encara surt amb la seva barca a pescar.
Cap de Creus -molts ja el coneixereu- és un lloc amb racons fantàstics, com el Pla de Tudela; paradisíacs, com alguna cala a cop de rem amb els amics de Transbrava; mariners, com les llotges de Roses o Port de la Selva; turístics, com Cadaqués o Empuriabrava; salvatges, com tants racons del Parc Natural; històrics, com Sant Pere de Rodes o la ruta megalítica de Vilajuïga…
El millor que podeu fer és, si teniu curiositat, passar pel quiosc, la biblioteca, la perruqueria, ca’ls sogres o on sigui que la pugueu fullejar. I a més del Cap de Creus, pel mateix preu, us portarem a descobrir “El camí de l’últim càtar” i “L’arquitectura renaixentista als Ports” de la mà dels fotògrafs Òscar Rodbag i Jordi Play.
Bon viatge!
... de tant en tant 