Archive for the 'Novetats' Category

27
juny
14

“L’última mina” a DOCfield>14

Des del passat mes de maig, multitud de sales de Barcelona -des de galeries a centres cívics, passant per escoles de fotografia i museus- acullen les exposicions del festival de Fotografia Documental (que se’n diu ara) DOCfield>14. Si entreu a la seva web podreu veure el programa d’expos. N’hi ha de fantàstiques!

I estic content que el meu treball “L’última mina” hi hagi tingut cabuda.

Estarà penjada al Centre Cívic Fort Pienc des del dia 3 al 25 del mes de juliol. Dijous vinent, el 3, a les 19:30h serà la inauguració. Qui vingui, serà molt benvingut/da!

invita_mina

 

Anuncis
20
juny
14

falles del pirineu

Aquest diumenge 22, quan alguns pobles -Durro i La Pobla de Segur- ja han baixat o corregut falles, sortirà publicat el reportatge que he fet pel dominical de Gara, ZAZPIKA, sobre aquesta ancestral tradició que cada any dóna la benvinguda al solstici d’estiu en algunes comarques pirinenques.

Falles a Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça). © Oriol Clavera

Falles a Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça). © Oriol Clavera

Un reportatge curtet, però que qui tingueu oportunitat de comprar (la gent de Barcelona, en alguns quioscos de Passeig de Gràcia, les Rambles, Mallorca amb Rambla Catalunya,….), doncs podreu fullejar-lo i, qui sap, si us engrescarà a pujar als Pallars i les Ribagorces a veure-les.

25
abr.
14

Cap de Creus

El proper mes de maig surt publicat el Dossier Central sobre CAP DE CREUS que, per encàrrec de la revista Descobrir Catalunya, em va portar a donar tombs, el mes de març, per aquest racó de l’Alt Empordà.

Badia de Port de la Selva. Cap de Creus (Alt Empordà)

Com sempre, una de les coses bones d’aquesta feina és que pel camí et vas trobant gent prou interessant. Protagonistes pre-meditats -a la redacció de la revista i als escriptoris dels periodistes autors dels textos- i espontanis, els que em vaig trobant jo en el terreny. Uns i altres dónen la dimensió humana a aquesta feina, de vegades solitaria.

capdecreus01

Com l’Antonio, el pastor de cabres que vaig conéixer al Coll de la Pallera, a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes i amb qui vaig passar una estona de conversa al voltant de la situació de la seva menysvalorada feina (fem memòria dels incendis, per exemple), el Frederic “Licu” i el Josep, amb qui vaig embarcar-me a bord del Marina per costejar amb una mar inesperadament moguda fins a Cala Prona. Ara un rap, ara un congre, ara un pedrot. Xarxa enllà una llagosta, algun pop atrapat per sorpresa intentant cruspir-se un peix enxarxat,… O el Siset, l’avi de Port de la Selva que als seus 85 anys encara surt amb la seva barca a pescar.

capdecreus03

Cap de Creus -molts ja el coneixereu- és un lloc amb racons fantàstics, com el Pla de Tudela; paradisíacs, com alguna cala a cop de rem amb els amics de Transbrava; mariners, com les llotges de Roses o Port de la Selva; turístics, com Cadaqués o Empuriabrava; salvatges, com tants racons del Parc Natural; històrics, com Sant Pere de Rodes o la ruta megalítica de Vilajuïga…

capdecreus02

El millor que podeu fer és, si teniu curiositat, passar pel quiosc, la biblioteca, la perruqueria, ca’ls sogres o on sigui que la pugueu fullejar. I a més del Cap de Creus, pel mateix preu, us portarem a descobrir “El camí de l’últim càtar” i “L’arquitectura renaixentista als Ports” de la mà dels fotògrafs Òscar Rodbag i Jordi Play.

Bon viatge!

16
des.
13

Com cada any, calendari

Amb les presses habituals de cada any, encara que espero que sense que es noti en el resultat final, enguany també toca calendari. Ja han passat els temps en que en feia una tirada més o menys llarga en paper, ben currat. Per segon any, només en digital.

Imatge

© Oriol Clavera

Enguany la idea és semblant a l’any passat. Cada mes penjaré la pàgina corresponent aquí (i qui vulgui se la podrà descarregar per posar-se-la de fons de pantalla, si li agrada prou), amb la diferència que avisaré amb una newsletter al personal. Així els clients sabran que segueixo viu i amb ganes de treballar, per dir-ho d’alguna manera.

Com sempre, fotos fetes durant l’any que deixem enrera. Aquest cop, des del Delta de l’Ebre a diferents indrets de les comarques del Pirineu passant a cop de rem pel Congost de Montrebei, del mercat del trasto de Torelló a les Falles d’Erill la Vall, i diferents fotos del projecte que tinc entre mans, Pirenaica, i que espero algun dia parlar-vos-en.

Espero que us agradi!

08
oct.
13

Pirineu de Lleida, un paradís d’aigua.

El proper diumenge 13 el Zazpika, suplement dominical del diari Gara, publica un reportatge que ens fa gaudir del Pirineu lleidatà, posant-nos en remull d’una manera o altra.

Endinsant-se al Congost de Montrebei en caiac.

Endinsant-se al Congost de Montrebei en caiac.

Tenint en compte que les alçades no són el meu fort, encara vaig sortir airós del repte. D’acord que fa uns anys ja vaig fer un reportatge sobre parapent que va sortir publicat al Descobrir i em va tocar volar amb la gent d’Entrenúvols, pel que hauria d’estar curat d’espants. Però a l’hora de fer fotos de barranquisme (amb els amics de Barrankisme) no volia acabar empastat contra una paret de roca en calcular malament les distàncies a l’hora de saltar a un gorg d’un barranc pirinenc. Però estic escrivint això i no dictant-ho, jo amb els braços enguixats, a ningú.

mosaic_aigua

Lo de baixar en ràfting, com que com a molt caus a l’aigua, doncs no em feia cangueli. Remar per Montrebei no ho vaig fer. Jo anava de paquet en una barca o a peu per terra. Però m’apunto lo de fer-ho en caiac. El lloc s’ho val!

Posar-me el barnús a un balneari… no vaig tenir la sort. Apuntat a l’agenda. Tirar la canya tampoc ho he fet. Si més no al riu. Però crec que no tindria prou paciència.

Lo de banyar-se als gorgs, fantàstic. El que passa és que a alguns m’hauria fet falta el neoprè de quan vaig fer el barranc. En d’altres, com el del riu Abella, l’aigua estava boníssima.

I dels llacs i estanys, encara me’n queden un munt per fotografiar. Una bona manera, amb la gent d’Obaga, que pel camí et van explicant aquells secrets del paisatge, de la flora i de la fauna que ens anem trobant.

Així que els que tingueu l’oportunitat de trobar el Gara -a casa nostra a Barcelona (a les Rambles, a Passeig de Gràcia, com a llocs cèntrics)- si voleu, ja ho sabeu. Us haureu de donar pressa, però, que n’arriben pocs. I sinó, sempre podeu passar pel Centre Cultural Euskal Etxea a fer uns pintxos i fullejar-lo allà. A Barcelona, també (maleït centralisme!)

Per la resta de mortals, així que en tingui la versió definitiva, en penjaré el PDF aquí.

17
set.
13

warcelona, retrat de l’altra barcelona

Quan el company Jordi Borràs -que com qui no vol la cosa, a més de ser fotògraf  és il·lustrador– m’ho va demanar, ja li vaig dir: “Segur? Vols dir? Jo?”

Portada del llibre de Jordi Borràs

Portada del llibre de Jordi Borràs

Doncs al final sí. Volia que l’epíleg del llibre que estava preparant amb Pol·len Edicions l’escrivís un servidor. Ja és prou responsabilitat com que a sobre sàpiguis que el pròleg l’escriurà algú de la talla de David Fernàndez, “militant incansable, periodista exemplar i, puntualment, diputat”, manllevant les paraules de l’Anna Gabriel en el seu parlament aquesta Diada passada.

Carta blanca per dir-hi el que vulgués o pensés. I és el que vaig fer. Quan li vaig enviar em va dir que n’estava encantat (què havia dir dir, pobre…). Espero, com a mínim, que estigui a l’alçada del llibre. Un repàs als últims quatre anys de patejar-se els carrers de la Barcelona que surt al carrer i les garrotades sense número de placa.

Què? “Warcelona, una història de violència”

On? http://www.pol-len.cat/products/warcelona

26
abr.
13

L’Ebre, de Mequinensa en avall

Tot just he començat a escriure aquestes ratlles quan queden, encara no, tres setmanes perquè comenci el mes de maig i ho faig des del Delta (com si només en tinguéssim un…), on hi he arribat seguint el curs del riu, per segona vegada. Una primera tanda a principis de març, i ara, aquesta segona a mitjans d’abril.

L'Ebre al seu pas per Amposta (el Montsià)

L’Ebre al seu pas per Amposta (el Montsià)

Continua llegint ‘L’Ebre, de Mequinensa en avall’




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: