… i l’última plana de l’any, la del mes de desembre, amb aquesta foto feta al Cap de Creus, acompanyant dos pescadors artesanals i un mar remogut, per un encàrrec de la revista Descobrir Catalunya.
Desembre © Oriol Clavera
Com sempre, guardar imatge com i us la podeu posar de fons de pantalla.
L i T van començar enamorats l’octubre de 2014. Qui sap on deixaran els seus missatges d’amor un any després.
Calendari instagràmer 2015. Octubre. © Oriol Clavera
Com sempre, qui vulgui, se la pot descarregar (guardar com) i posar-se-la de fons d’escriptori per saber quin dia para. Qualsevol problema de resolució, només cal que m’ho digueu!
Fa gairebé un any feia una escapada curta a la Bretanya. D’allà en va sortir un reportatge sobre l’illa d’Ouessant que surt publicat aquest mes a la revista basca de viatges Zazpihaizetara.
Una foto d’aquell “viatget”, feta amb el telèfon i passada per l’instagram (@oriolclavera), il·lustra la nova pàgina del calendari 2015.
L’home de la pipa. © Oriol Clavera
Com cada mes, si t’agrada, pots descarregar-te-la amb el botó dret del ratolí i posar-te la pàgina de fons d’escriptori.
Aquest mes de desembre Barcelona bullirà d’activitats relacionades amb la cançó improvisada. En tres espais diferents, l’Euskal Etxea, l’Espai Mallorca i La Violeta, de Gràcia, hi tindran lloc presentacions i projeccions de documentals, cantades, xerrades, sopars, presentació de llibres i l’exposició Glosadors, amb les fotografies que vaig fer fa un grapat d’anys. Un treball que havia donat peu a parlar-ne en diferents ocasions en aquest blog.
Tota la informació la trobareu en aquest enllaç. Els qui pugueu, no us ho perdeu!
L’espontani. © Oriol Clavera
El novembre ve acompanyat de la música del Melitón, al Mercat del Trasto de Torelló, i el cantant espontani que ho va donar tot a l’escenari.
[Com cada mes, podeu descarregar-vos la imatge -botó dret del ratolí- per posar-vos-la de fons d’escriptori]
Aviat farà quatre anys vaig acompanyar una jove poeta, la Laia Noguera, a fer una entrevista (jo feia les fotografies) pel suplement de literatura del diari basc Gara. Ella, il·lusionada com ho hauria estat -segons em confessava per telèfon- una altra poeta, la Laia Carreras, em deia que anàvem a veure una de les nostres grans poetes. Jo no hi entenia. Avui ens ha deixat.
Rica en cultura. Rica en poesia. Els principals mitjans li dedicaran, però, les portades a un que era ric en diners. Podrit en diners. A un lladre.
Montserrat Abelló, a casa seva. 2010.
© Oriol Clavera
El ramat de cabres d’en Francesc, del petit poble de Bar (l’Alt Urgell), pastura cada tarda pels prats, amb l’imponent serra del Cadí aguaitant. Elles no hi entenen de dies, setmanes o mesos. Però nosaltres, sempre pendents del calendari, ens encaminem cap l’agost o, com en diuen a Gal·les, cap a l’awst.
El proper mes de maig surt publicat el Dossier Central sobre CAP DE CREUS que, per encàrrec de la revista Descobrir Catalunya, em va portar a donar tombs, el mes de març, per aquest racó de l’Alt Empordà.
Badia de Port de la Selva. Cap de Creus (Alt Empordà)
Com sempre, una de les coses bones d’aquesta feina és que pel camí et vas trobant gent prou interessant. Protagonistes pre-meditats -a la redacció de la revista i als escriptoris dels periodistes autors dels textos- i espontanis, els que em vaig trobant jo en el terreny. Uns i altres dónen la dimensió humana a aquesta feina, de vegades solitaria.
Com l’Antonio, el pastor de cabres que vaig conéixer al Coll de la Pallera, a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes i amb qui vaig passar una estona de conversa al voltant de la situació de la seva menysvalorada feina (fem memòria dels incendis, per exemple), el Frederic “Licu” i el Josep, amb qui vaig embarcar-me a bord del Marina per costejar amb una mar inesperadament moguda fins a Cala Prona. Ara un rap, ara un congre, ara un pedrot. Xarxa enllà una llagosta, algun pop atrapat per sorpresa intentant cruspir-se un peix enxarxat,… O el Siset, l’avi de Port de la Selva que als seus 85 anys encara surt amb la seva barca a pescar.
Cap de Creus -molts ja el coneixereu- és un lloc amb racons fantàstics, com el Pla de Tudela; paradisíacs, com alguna cala a cop de rem amb els amics de Transbrava; mariners, com les llotges de Roses o Port de la Selva; turístics, com Cadaqués o Empuriabrava; salvatges, com tants racons del Parc Natural; històrics, com Sant Pere de Rodes o la ruta megalítica de Vilajuïga…
El millor que podeu fer és, si teniu curiositat, passar pel quiosc, la biblioteca, la perruqueria, ca’ls sogres o on sigui que la pugueu fullejar. I a més del Cap de Creus, pel mateix preu, us portarem a descobrir “El camí de l’últim càtar” i “L’arquitectura renaixentista als Ports” de la mà dels fotògrafs Òscar Rodbag i Jordi Play.
Bon viatge!
La Belén Esteban firmant exemplars del llibre que sembla ser que ha escrit, Ambiciones y Reflexiones.
La vaig veure d’aprop i no tinc adjectius.
© Oriol Clavera
I amb el projecte Pirenaica, i una foto de la caça de la becada -també coneguda com “la dama del bosc”- ens plantem al mes de febrer.
Si t’agrada, te la pots descarregar (botó dret, guardar imatge) i posar de fons d’escriptori de l’ordinador. I semblarà que el nostre caçador t’ajudi a trobar allò que busques entre el desordre d’arxius i carpetes que hi has acumulat.
... de tant en tant 