Archive for the 'Persones i personatges' Category



28
oct.
13

tardor a l’alt pirineu

Ahir vaig estar fent una passejadeta, de les 8h a les 17,30h  (a les tres del matí em prenia un ibuprofè per alleujar el mal de cames que no em deixava dormir) pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Des d’Àreu, on havia anat a dormir la nit abans després de fer algunes fotos al bosc de Virós, fins al Pla de Boet. Aviat els colors de tardor se n’aniran al mateix temps que el fred s’obrirà pas. Si us afanyeu encara hi sou a temps.

_MG_9170

Colors de tardor al Bosc de Virós.

Camí del Pla de Boet.

Camí del Pla de Boet.

El Pla de Boet.

El Pla de Boet.

Baixant vaig passar per l'itinerari de la Rebuira, un corriol que voreja el riu Noguera de Vallferrera

Baixant vaig passar per l’itinerari de la Rebuira, un corriol que voreja el riu Noguera de Vallferrera

Diuen que el primer que ha de tenir un fotògraf és un bon parell de sabates. Després d’això, i abans que la càmera, ha de tenir un bon parell de cames, afegeixo. Des d’aquí, la meva admiració i reconeixement als fotògrafs de natura.

17
set.
13

warcelona, retrat de l’altra barcelona

Quan el company Jordi Borràs -que com qui no vol la cosa, a més de ser fotògraf  és il·lustrador– m’ho va demanar, ja li vaig dir: “Segur? Vols dir? Jo?”

Portada del llibre de Jordi Borràs

Portada del llibre de Jordi Borràs

Doncs al final sí. Volia que l’epíleg del llibre que estava preparant amb Pol·len Edicions l’escrivís un servidor. Ja és prou responsabilitat com que a sobre sàpiguis que el pròleg l’escriurà algú de la talla de David Fernàndez, “militant incansable, periodista exemplar i, puntualment, diputat”, manllevant les paraules de l’Anna Gabriel en el seu parlament aquesta Diada passada.

Carta blanca per dir-hi el que vulgués o pensés. I és el que vaig fer. Quan li vaig enviar em va dir que n’estava encantat (què havia dir dir, pobre…). Espero, com a mínim, que estigui a l’alçada del llibre. Un repàs als últims quatre anys de patejar-se els carrers de la Barcelona que surt al carrer i les garrotades sense número de placa.

Què? “Warcelona, una història de violència”

On? http://www.pol-len.cat/products/warcelona

05
set.
13

Muntanyes de sensacions

Els amics del Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona sempre estan maquinant i organitzant coses, com el Festival Euskal Herria Sona que en parlava en aquest post, cursos de basc, club de lectura, el Festival de Cinema Zinemaldia, festes, xerrades i un llarg etcètera.

Per començar aquest curs han organitzat un cicle de muntanya pel que m’han demanat si voldria exposar algunes fotografies d’aquesta temàtica. Doncs aquest divendres dia 6, demà, es penjaran aprofitant que l’alpinista basc Juanito Oiarzábal hi va a fer una xerrada. Una petita mostra de fotos feta al Pirineu que hem titulat “Muntanyes de sensacions”

Una de les fotografies que forma part de l'expo. © Oriol Clavera

Una de les fotografies que forma part de l’expo. © Oriol Clavera

Hi seran tot el mes de setembre. I aprofitant que hi aneu, sempre podreu fer uns pintxos i una sidra. Espero que us agradin. La sidra, els pintxos i les fotos!

Per més informació podeu consultar el seu web, http://www.euskaletxea.cat/

06
ag.
13

Beget, cinc lletres, cinc curiositats

Amb aquest suggerent títol es presenta al Descobrir Catalunya d’aquest mes d’agost, el reportatge que em van encarregar sobre el petit poble de l’Alta Garrotxa.

Amb text de l’Emma Aixalà, ens dóna cinc motius per fer-hi una escapadeta.

Beget_073

Talla de la Divina Majestat de Beget.

Quan tothom amb qui parlava i li comentava que havia de fer una foto a la talla de la Divina Majestat de Beget que hi ha a l’interior de l’església de Sant Crsitòfol, em deia que havia de parlar amb en Joan de Ca la Tuta, que és qui té les claus. Al mateix temps, un mig somriure se’ls feia a la cara, seguit d’un “vigila, que té un geni… Justament avui que fa festa”

I clar, jo havia de fer la foto, precisament, el dia que ell es pren de festa i puja a Camprodon.

L’espero davant de casa seva a l’hora que m’havien dit que arribaria, amb el bus escolar. I allà baixa, amb cara de poques ganes de conversa i veient-la venir. Un paio carregat amb càmera i trípode té molts números de voler alguna cosa.

Després d’escurar-me la gola, posar cara de molt bona persona i un to de veu de sant i em disposo a explicar, demanar, tornar a explicar, suplicar, que si m’havien dit que, que es que sinó hauré d’esperar-me a demà i clar, em fa anar molt malament, que si només serà un moment, que si un si us plau per aquí, que quin greu em sap per allà, que si no calgués no el molestaria… Finalment, impassible, després de deixar-me plantat al mig del carrer i ell entrar a casa, diria que sense haver-li fet la més mínima pena, callat i amb mala cara, torna a sortir a veure si encara estic allà com un estaquirot (evidentment hi sóc, amb cara d’imbècil més que d’estaquirot) , i accedeix a fer els 100 metres que ens separaven de la porta de l’església i obrir-me-la cinc minuts.

Pensant que potser la vista de la talla l’ha entendrit, encara tinc la valentia de demanar-li si no li podria fer un retrat a ell per la revista. Està clar que la té molt vista, ja…

La resta del reportatge va ser molt més plàcid i són els altres quatre motius per fer una escapada a Beget. Així que ja ho sabeu!

Ermita de Sant Valentí de Salarsa. © Oriol Clavera

Ermita de Sant Valentí de Salarsa.

Sant Cristòfol. Beget (Alta Garrotxa)

Sant Cristòfol. Beget (Alta Garrotxa)

Riera de Salarsa.

Riera de Salarsa.

Per cert, era un divendres. Quedeu avisades.

21
maig
13

l’espontani

Com cada segon diumenge de maig, se celebra a Torelló el Mercat del Trasto. Es va començar a celebrar ja fa 33 anys per salvar de les fogueres de Sant Isidre (antígament més celebrades que les de Sant Joan, per aquests vorals) aquelles andròmines que podien tenir una segona vida. Actualment és una cita multitudinària en que s’hi barreja una mica de tot: la tradició dels seus orígens amb el buscar-se la vida i el negoci.

A tocar de la Plaça Vella, com cada any, vermut popular i música a càrrec del Melitón i el seu acompanyant cubà, vinguts del Lluçanès.

I l’espontani.

Espontani a l'escenari del Melitón.

Espontani a l’escenari del Melitón.

26
abr.
13

L’Ebre, de Mequinensa en avall

Tot just he començat a escriure aquestes ratlles quan queden, encara no, tres setmanes perquè comenci el mes de maig i ho faig des del Delta (com si només en tinguéssim un…), on hi he arribat seguint el curs del riu, per segona vegada. Una primera tanda a principis de març, i ara, aquesta segona a mitjans d’abril.

L'Ebre al seu pas per Amposta (el Montsià)

L’Ebre al seu pas per Amposta (el Montsià)

Continua llegint ‘L’Ebre, de Mequinensa en avall’

22
abr.
13

Pels Camins dels Matxos

62,8 kilòmetres caminant i corrent per la muntanya, acumulant un desnivell de 6.150 m. Això és el que van fer ahir part de les 500 participants (n’hi ha que van fer circuits més petits, de “només” 56,3 / 53,8 / 49 kms i 5.493 / 5.146 / 4.479 metres de desnivell) que van sortir a les 6,30h (i amb 3º C) de la Plaça de la Sardana de Torelló per arribar-hi de nou, després de pujar a Bellmunt, Puigsacalam, Cabrera, passar per carenes i per fagedes, creuar el riu Ges, fer pujades gairebé a quatre grapes i aprofitar les baixades per córrer (encara que alguns gairebé només devien parar de córrer al passar pels punts de control).

Total, que començava a caminar a les 6 del matí, de nit encara, per esperar els corredors i corredores allà on comença la carena de Bellmunt. Esbufegant, fent el meu particular “Pels Camins dels Matxos” per a ser al lloc abans no arribéssin els corredors. I va ser a les 7h 16′ 26″ que el basc Iker Karrera, guanyador de la prova, va aparéixer.

Iker Karrera pujant cap a la carena de Bellmunt. Pels Camins dels Matxos 2013.

Iker Karrera pujant cap a la carena de Bellmunt. Pels Camins dels Matxos 2013.

Després ja va ser un no-parar. Era un tram de pujada que tela… i no els quedava res…

Continua llegint ‘Pels Camins dels Matxos’

26
nov.
12

De turisme rural i peces d’art

Aquest mes de desembre (i ja es pot trobar als quioscos) el Descobrir publica un dossier central sobre turisme rural les fotografies del qual hem fet conjuntament els companys Rafael López-Monné,  Jordi Bas i jo.

Mas Guitart, de la Vall de Bianya (La Garrotxa), portada del número de desembre.

És d’aquells encàrrecs que et porten d’una banda a l’altra a fer fotos a llocs i gents diferents del territori. Jo vaig anar a l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Vallès Oriental, el Maresme, la Selva i el Gironès. Vuit cases rurals que al llarg del dossier, juntament amb les altres, queden classificades en les singulars, les pioneres, les gastronòmiques i les compromeses amb la natura.

Aquesta foto del Mas Guitart, que vaig fer a l’hora blava, obre el dossier.

Dormir sobre la nau d’una ermita a Garrigàs; a l’antiga rectoria de Sant Miquel de Pineda, a Sant Feliu de Pallerols; en una casa de pagès a Santa Sussanna a cinc minuts del mar; i entre les rústiques parets i mobles d’un mas a Sant Hilari Sacalm. Gaudir dels plats elaborats a les cuines d’un hotel rural a Madremanya i d’un mas enmig del bosc a Sant Julià de Llor. O assistir a les classes de cuina en una de Tagamanent i viure les sensacions del watsu, massatges fets dins l’aigua, en un racó d’Hostalnou de Bianya.

Diferents imatges que no han sortit publicades. Cases Rurals © Oriol Clavera

I casualment, també en aquest número, publico un reportatge la idea del qual ja la vaig tenir el 2003 i que no l’he fet fins ara (més val tard que mai, diuen). Tracta sobre la feina dels restauradors de peces artístiques. Per això anem al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix (Vallès Occidental), on hi passen milers d’obres de gran valor, com ens explica en el reportatge textual la periodista Montse Armengol.

Obertura del reportatge “Restaurar l’art català” a Descobrir Catalunya.

Espero que us agradin!

23
nov.
12

Vaga de fam

Quatre treballadors (cinc fins fa dos dies) de Telefónica porten 19 dies en vaga de fam. Voleu saber per què?

http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com.es/

15è dia de vaga de fam © Oriol Clavera

16
nov.
12

vuit mesos després

Fa gairebé vuit mesos hi havia la Vaga General del 29M (M de març), els aldarulls de la qual van fer la volta al món. Aquest cop, la de fa dos dies, també va acabar amb uns quants aldarulls, però crec que no tan durs (jo ja havia marxat). Com sempre, però, la policia s’ha tornat a definir com el que és. Obeeixen a l’amo i si han d’obrir el cap a un nen de 13 anys, doncs som-hi. I si han de deixar cega d’un ull una dona de 42 anys, doncs alguna cosa haurà fet, no? Ni que sigui sortir a defensar els seus drets. Què s’haurà pensat!

Aquest cop, com he dit, no tinc fotos de foc, ni de polis disparant pilotes de goma o guanyant-se una tendinitis al colze o al canell de tant repartir òsties amb la porra al primer que se li posa davant.

Un botiguer davant d’un piquet a Gràcia. Vaga General del 29M © Oriol Clavera

Vuit mesos després. Vaga General del 14N © Oriol Clavera

Tinc la sensació que l’home de la bata blava, el de la bodega que no tanca per Vaga, no és conscient que a aquest pas potser els seus clients deixaran d’anar-li a comprar el vi o la llauna d’anxoves perquè simplement no tindran ni un duro per gastar. Llavors potser si que tancarà.

Alguns comerços tancats el dia de vaga. Gràcia, Barcelona. © Oriol Clavera

Capçalera de la mani anticapitalista. Vaga General 14N © Oriol Clavera




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: