Archive for the 'Publicacions' Category



11
abr.
13

DOC! Photo Magazine

Aquesta és la publicació polonesa de fotografia on publico, aquest mes d’abril, el projecte “Temporada Baixa”.

http://www.docphotomagazine.com/

És gratuïta, en anglès i polonès, i us la podeu descarrgar en pdf.

Captura de pantalla 2013-04-11 a las 13.09.57

25
febr.
13

Le Journal de la Photographie

Le Journal de la Photographie, una web francesa sobre fotografia que diàriament proposa treballs fotogràfics d’arreu, publicava fa uns dies el projecte “Temporada Baixa” sota el nom d’HiberNation. Us l’enllaço (aquí) i us convido a subscriure-us-hi (és gratuït).

Captura de pantalla 2013-02-25 a las 10.23.01

16
gen.
13

La Pedrera

El 2012 es celebrava el centenari de La Pedrera. Ja tenia l’excusa per baixar un parell de dies a Barcelona…

Obertura del reportatge, al Zazpika.

Obertura del reportatge, al Zazpika.

7K 2011

7K 2011

26
nov.
12

De turisme rural i peces d’art

Aquest mes de desembre (i ja es pot trobar als quioscos) el Descobrir publica un dossier central sobre turisme rural les fotografies del qual hem fet conjuntament els companys Rafael López-Monné,  Jordi Bas i jo.

Mas Guitart, de la Vall de Bianya (La Garrotxa), portada del número de desembre.

És d’aquells encàrrecs que et porten d’una banda a l’altra a fer fotos a llocs i gents diferents del territori. Jo vaig anar a l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Vallès Oriental, el Maresme, la Selva i el Gironès. Vuit cases rurals que al llarg del dossier, juntament amb les altres, queden classificades en les singulars, les pioneres, les gastronòmiques i les compromeses amb la natura.

Aquesta foto del Mas Guitart, que vaig fer a l’hora blava, obre el dossier.

Dormir sobre la nau d’una ermita a Garrigàs; a l’antiga rectoria de Sant Miquel de Pineda, a Sant Feliu de Pallerols; en una casa de pagès a Santa Sussanna a cinc minuts del mar; i entre les rústiques parets i mobles d’un mas a Sant Hilari Sacalm. Gaudir dels plats elaborats a les cuines d’un hotel rural a Madremanya i d’un mas enmig del bosc a Sant Julià de Llor. O assistir a les classes de cuina en una de Tagamanent i viure les sensacions del watsu, massatges fets dins l’aigua, en un racó d’Hostalnou de Bianya.

Diferents imatges que no han sortit publicades. Cases Rurals © Oriol Clavera

I casualment, també en aquest número, publico un reportatge la idea del qual ja la vaig tenir el 2003 i que no l’he fet fins ara (més val tard que mai, diuen). Tracta sobre la feina dels restauradors de peces artístiques. Per això anem al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix (Vallès Occidental), on hi passen milers d’obres de gran valor, com ens explica en el reportatge textual la periodista Montse Armengol.

Obertura del reportatge “Restaurar l’art català” a Descobrir Catalunya.

Espero que us agradin!

22
oct.
12

El Maó il·lustrat

En el número 175 de la revista Descobrir Catalunya, que aviat podreu trobar als quioscos si no hi és ja, es publica l’encàrrec que em van fer la tardor passada sobre el Maó Il·lustrat, amb text del periodista i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis Miquel Àngel Limón. Una passejada en la que, com diu l’entradeta del reportatge, anem ” a descobrir el segell de la Il·lustració en el Maó del segle XVIII”.

Obertura del reportatge, amb una imatge de la Casa de Sant Antoni o The Golden Farm, pels anglesos. Descobrir Catalunya 175

Espero que us agradi i que el proper cop que aneu a Maó us la mireu amb uns altres ulls, redescobrint el que us n’explica l’autor al text.

18
oct.
12

cop de CUP

Aviat sortirà a la llum el llibre “Cop de CUP. Viatge a l’ànima i les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular” (Edicions62). Serà el 13 de novembre.

Escrit a quatre mans (les de l’escriptor Julià de Jòdar i el periodista David Fernàndez) i després de desenes d’entrevistes i mesos de treball, les 400 pàgines d’aquest llibre ens aproximaran a la CUP. Passat, present i futur. Ho expliquen en aquest enllaç del blog que s’ha creat per encabir tot el material que no ha anat a impremta i que s’anirà penjant diàriament (cada dia una entrevista completa).

Jo hi he posat el meu granet de sorra amb les fotografies dels entrevistats i algo d’arxiu, portada inclosa, que sempre fa il·lusió.

El compte enrera ha començat.

Twitter http://twitter.com/copdecup
Bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/copdecup

15
oct.
12

el ‘machupichu’ del Pirineu

Els arqueòlegs fen l’alçament d’una cabana de pedra. P.N.d’Aigüestortes, juliol de 2011 © Oriol Clavera

L’estiu del 2011 vaig estar uns dies amb la companya periodista Laia Altarriba (de qui us recomano el seu blog, si mireu al lateral de la dreta) pel Parc Nacional d’Aigüestortes. Hi érem per fer un reportatge que m’havia proposat de fer sobre la feina que duen a terme, des de ja fa deu estius, un grup d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, encapçalats per Ermengol Gassiot. Els seus estudis han evidenciat que, per contra del que s’havia pensat, els assentaments a més de dos mil metres d’alçada van ser alguna cosa més que esporàdics o estacionals. I que, com han evidenciat troballes fetes sobre el terreny en més de 200 jaciments, ens remuntem al Neolític.

La perla, el jaciment de Casesnoves: un poblat de cabanes de pedra que vindria a ser el Machupichu del Pirineu.

Aquest diumenge Zazpika, el dominical del diari basc Gara, ha publicat el reportatge en qüestió. I com ja se sap que, pel gust del fotògraf, sempre falten pàgines, en poso algunes de les que no han anat a impremta per acompanyar les pàgines de la publicació.

Continua llegint ‘el ‘machupichu’ del Pirineu’

25
set.
12

Surt el sol a Tavertet

Els cingles de Tavertet just quan surt el sol. © Oriol Clavera

Aquesta foto la vaig fer demà farà un any, minuts abans de les 8 del matí. Feia les fotos que m’havien encarregat per un llibre de la Xarxa de Custòdia del Territori que editava el Descobrir i que em portaria per 10 indrets del país a fotografiar acords de custòdia.

L’Avenc de Tavertet era un d’ells. El Quim (l’homenet a la foto) i la Belinda, són els impulsors de la Casa de Tursime Rural en aquest magnífic lloc.

 

10
jul.
12

Els paisatges de l’orxata

Després de passejar-me per l’Horta Nord, a tocar de València, unes quantes vegades els darrers dos anys [n’he parlat en dos posts: L’Horta de València (u) i L’Horta de València (dos)] per fi ha arribat el dia en que el reportatge que he fet sobre el procés de conreu de la xufa i la seva transformació en orxata arriba als quioscos. Al Descobrir del mes de juliol i amb text (que encara no he tingut ocasió de llegir) de la periodista Violeta Tena.

Obertura del reportatge a la revista Descobrir. Juliol de 2012

En algun d’aquests posts que havia escrit sobre l’Horta deia que admiro la feina de llaurador, o pagès com en diem més al nord. I més encara a aquells que la treballen seguint uns principis ecològics. Jo, que ara per ara no sabria ni com fer créixer un enciam, m’hi sento proper. Escoltar-los, quan t’expliquen els secrets del camp amb paraules que només ells utilitzen (entaular, fanecada, punxar, a manta, aca,…); veure’ls treballar els camps amb aquella precisió que només he vist a Alboraia, Almàssera, Meliana, Tavernes,…; sentir-los queixar-se de lo malament que està el camp i, malgrat això, seguir amb la seva feina, que és la que han fet sempre i millor saben fer; aguantar la pressió del creixement depredador de la ciutat i la construcció d’AVEs i circumvalacions.

Ja seria l’òstia si, a més, molts es reivindiquéssin com a obrers del camp com la gent del Sindicato de Obreros del Campo d’Andalusia.

En fi, que si teniu curiositat per veure com ha quedat, podeu passar pel quiosc o per la biblioteca més propera. Potser us entren ganes de baixar a l’Horta i anar a fer una passejada entre camps de xufa abans d’anar a fer una orxata ben fresqueta. Qui es pensi que la Chufi és orxata…

Potser us trobareu el Cristòbal amb l’aca, el tio Paco amb el seu inseparable bastó amb una fulla de ganivet enganxada a la punta  per anar rascant totes les males herbes que es troba, com una obsessió, amb Miquel “de Ceba” i la seva bonhomia, Vicent llaurant un camp o son pare controlant la crema de la palla de la xufa, la Cristina perseguint llauradors perquè li portin a temps aquelles cebes que han d’enviar a Perpinyà o el Kike, amb el seu no parar, amunt i avall, d’un camp a l’altre.

16
abr.
12

17 d’abril, lluita camperola

El 17 d’abril de 1996, 19 camperols i camperoles van ser assassinats al Brasil. Des d’aleshores, aquesta data ha esdevingut el Dia Internacional de les Lluita Camperola. Grans propietaris, corporacions, empreses hidroelèctriques, bancs, inversors, operadors turístics i immobliliaris, amb la complicitat del Banc Mundial com a garant de tanta rapinya, són culpables de les penúries de la pagesia arreu. Culpables del desplaçament forçós de les poblacions locals. Culpables de la violació dels drets humans i dels drets de la dona. Culpables de l’augment de la pobresa. Culpables de la contaminació ambiental i de la destrucció d’ecosistemes. Acaparadors de terres.

Des dels camperols veneçolans que lluitaven i lluiten contra els grans terratinents (i els seus sicaris), lladres de terres que han deixat improductives milers i milers d’hectàrees de terra (com l’española Duquesa de Alba, a Andalusia) mentre hi ha qui amb prou feines té un plat de menjar a taula, als llauradors de l’horta de València que veuen com el creixement urbanístic a cop de talonari se’ls menja les terres o als del Delta del Llobregat que, si no plantem cara, deixaran de collir carxofes per donar pas a la indústria del totxo i els casinos Made in Las Vegas de la mà del multimilionari sionista i finançador de la dreta més reaccionària iankee i israeliana, Sheldon Adelson & CiU.

Marxa camperola a Guasdalito (Estat d'Apure, República Bolivariana de Venezuela) contra els atacs dels sicaris enviats pels terratinents. Maig de 2005. © Oriol Clavera

Marxa camperola a Guasdalito (Estat d’Apure, República Bolivariana de Venezuela) contra els atacs dels sicaris enviats pels terratinents. Maig de 2005. © Oriol Clavera

El tio Juanito treballa els horts als límits de la ciutat. Campanar (València). © Oriol Clavera

Carxofaires al Prat de Llobregat. Gener de 2009. © Oriol Clavera

Per saber més del tema hi ha Via Campesina, l’organització internacional que agrupa els que treballen la terra arreu del món. Aquesta és la seva web.

I ja per acabar, només dir que gairebé coincidint amb aquesta data, el dia 19, es presenta al Cosmocaixa de Barcelona el llibre “Viu la terra: 12 acords exemplars de custòdia del territori”. Un llibre amb textos de Xavier Basora i fotografies meves, que ha estat coeditat pel Descobrir Catalunya i la Xarxa de Custòdia del Territori.




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: