Aquesta és Montecristo. Illes Toscanes. © Oriol Clavera
Provinents de Portoferraio, a l’illa d’Elba i navegant cap al sud-est, divisem Montecristo però el deixem a estribor. Reserva de caça i inaccessible si no és amb permisos especials, és famosa per la novel·la d’Alexandre Dumas “El comte de Montecristo”. Així que ens n’anem rumb a Giglio, també famosa, tot i que per un motiu més dramàtic.
Sembla ser que el capità no va calcular bé les distàncies. Costa Concòrdia a Giglio. © Oriol Clavera
Malgrat la gran cagada del capità, a l’adonar-se del que havia passat va fer una maniobra per acostar el creuer a terra que va salvar, molt probablement, milers de vides. Ara l’illa de Giglio s’ha fet famosa i sembla que estan fent l’agost, entre treballadors de les empreses que treballen en les tasques de reflotament o el que pretenguin fer i els turistes-curiosos que s’hi acosten. Davant la impossibitat d’amarrar a port ni fondejar (a causa de l’estat del mar) seguim camí fins a la veïna Giannutri, on s’acaba aquest viatge per l’arxipèlag de les Toscanes .
Amb forma de croissant, és la més petita de totes elles. Declarada Parc Natural, malgrat el decadent complex turístic en forma de poblet i les casetes aïllades que t’hi vas trobant, val la pena posar-se les ulleres i els peus d’ànec i disfrutar dels fons de les seves cales i desconnectar del món, abans no s’acabi el viatge.
Els fondejos, com el de la Cala Spalmatoi, un bon lloc per bussejar. Giannutri, Illes Toscanes. © Oriol Clavera
... de tant en tant 