Archive for the 'Viatge' Category



26
abr.
13

L’Ebre, de Mequinensa en avall

Tot just he començat a escriure aquestes ratlles quan queden, encara no, tres setmanes perquè comenci el mes de maig i ho faig des del Delta (com si només en tinguéssim un…), on hi he arribat seguint el curs del riu, per segona vegada. Una primera tanda a principis de març, i ara, aquesta segona a mitjans d’abril.

L'Ebre al seu pas per Amposta (el Montsià)

L’Ebre al seu pas per Amposta (el Montsià)

Continua llegint ‘L’Ebre, de Mequinensa en avall’

22
oct.
12

El Maó il·lustrat

En el número 175 de la revista Descobrir Catalunya, que aviat podreu trobar als quioscos si no hi és ja, es publica l’encàrrec que em van fer la tardor passada sobre el Maó Il·lustrat, amb text del periodista i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis Miquel Àngel Limón. Una passejada en la que, com diu l’entradeta del reportatge, anem ” a descobrir el segell de la Il·lustració en el Maó del segle XVIII”.

Obertura del reportatge, amb una imatge de la Casa de Sant Antoni o The Golden Farm, pels anglesos. Descobrir Catalunya 175

Espero que us agradi i que el proper cop que aneu a Maó us la mireu amb uns altres ulls, redescobrint el que us n’explica l’autor al text.

01
oct.
12

Illes Toscanes (i quatre)

Aquesta és Montecristo. Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Provinents de Portoferraio, a l’illa d’Elba i navegant cap al sud-est, divisem Montecristo però el deixem a estribor. Reserva de caça i inaccessible si no és amb permisos especials, és famosa per la novel·la d’Alexandre Dumas “El comte de Montecristo”. Així que ens n’anem rumb a Giglio, també famosa, tot i que per un motiu més dramàtic.

Sembla ser que el capità no va calcular bé les distàncies. Costa Concòrdia a Giglio. © Oriol Clavera

Malgrat la gran cagada del capità, a l’adonar-se del que havia passat va fer una maniobra per acostar el creuer a terra que va salvar, molt probablement, milers de vides. Ara l’illa de Giglio s’ha fet famosa i sembla que estan fent l’agost, entre treballadors de les empreses que treballen en les tasques de reflotament o el que pretenguin fer i els turistes-curiosos que s’hi acosten. Davant la impossibitat d’amarrar a port ni fondejar (a causa de l’estat del mar) seguim camí fins a la veïna Giannutri, on s’acaba aquest viatge per l’arxipèlag de les Toscanes .

Amb forma de croissant, és la més petita de totes elles. Declarada Parc Natural, malgrat el decadent complex turístic en forma de poblet i les casetes aïllades que t’hi vas trobant, val la pena posar-se les ulleres i els peus d’ànec i disfrutar dels fons de les seves cales i desconnectar del món, abans no s’acabi el viatge.

Els fondejos, com el de la Cala Spalmatoi, un bon lloc per bussejar. Giannutri, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

23
set.
12

Illes Toscanes (tres)

Portoferraio, capital d’Elba. Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Arribem a Elba després de sis hores de navegació amb vent de nord des de Capraia. El sol, ja ponent-se, il·lumina el casc antic de Portoferraio, la ciutat on es va instal·lar durant 9 mesos, el desterrat Napoleó Bonaparte. Ja passa, de vegades, que alguna de les curiositats que atrauen els viatgers queden en un “un altre cop serà”. De vegades uns horaris incomprensiblement escarransits. D’altres, unes bastides amb les seves inseparables lones amb algun cartell ben gros amb un “treballs de restauració” o alguna cosa per l’estil. Passejats i repassejats tots els carrers que s’enfilen, giren, baixen i, tard o d’hora, arriben al característic port de la ciutat, ens en tornem a casa, l’Onas.

Elba és la tercera illa més gran d’Itàlia després de Sicília i, si també la contem com a italiana, de Sardenya. Així que és una bona decisió dedicar-li, almenys, un parell de dies. El seu interior és muntanyós, amb el Monte Capanne a l’oest i els seus 1.018m d’alçada com a cim més alt de tot l’arxipèlag. Als seus peus Marciana, i la dona que pren el sol. I a l’extrem oposat de l’illa, Rio nell’Elba i els homes matant el temps a la cantonada. Exemples d’una illa que ha sabut combinar una oferta turística amb el dia a dia dels seus habitants. Tret d’alguna petita zona de costa, i salvant molt les distàncies amb la nostra destrossada línia de mar, l’equilibri s’ha mantingut de sobres.

Recorreguda aquesta illa, amb una característica forma de peix a vista d’ocell, salpem de Portoferraio rumb al sud.

A la costa Marciana Marina, entre boscos Poggio i als peus, Marciana. Elba, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Rio nell’Elba. Elba, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Sortint de Portoferraio. Elba, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

18
set.
12

Illes Toscanes (dos)

Arribada del ferry provinent de Livorno. Capraia, Illes Toscanes. © Oriol Clavera

Provinents del port d’Ostia, que vindria a ser un Castelldefels de Roma, i després de poc més de 24 hores de navegació a bord de l’Onas, Capraia. És la tercera illa de les Toscanes pel que fa a extensió, després d’Elba i Giglio. El seu únic poble, Capraia Isola, s’enfila més amunt del far i d’una torre de defensa de segles enrera, i té tota la pinta de ser un lloc molt tranquil fora de l’estiu. En època d’estiueig la cosa és més animada però mantenint aquella tranquilitat que tant es troba a faltar a molts llocs turístics, començant pels nostres. Més aprop de Còrsega (a tan sols 16 milles) que del continent italià, l’arribada dels escassos ferris a l’illa són un aconteixement. O això sembla. Al moll s’hi concentren estiuejants i habitants, esperin o no algú. Dos bombers allunyats en un racó al costat d’un vell jeep. Autoritats uniformades com un (o el) carabinieri saludant el capità i un membre de la Guardia Costiera, tan sols baixar a terra i creuant encaixades en un cercle de gent en que un no sap molt bé quin paper otorgar a cadascú.

Capraia (illes Toscanes) © Oriol Clavera

Vist això, i si ens agrada caminar, només ens quedarà descobrir l’illa amb una bona excursió. Per exemple, un recorregut de cinc hores per un terreny d’origen volcànic amb una catifa de màquia mediterrània puntejada per uns escassos pins. De camí, passarem per les restes de les antigues construccions de la colònia penal agrícola que hi va haver fins el 1986, on els forrellats tancats i custodiats per carcellers han sucumbit al pas dels anys. I seguint el camí, pugem el Monte Penne des d’on, en un dia clar, és veu la veïna Còrsega.

Port de Capraia (Illes Toscanes) © Oriol Clavera

 

13
set.
12

Illes Toscanes (u)

Marciana, illa d’Elba. Arxipèlag de les Toscanes, agost de 2012. © Oriol Clavera

Tres colors per a una escena com sortida d’una pel·lícula italiana dels anys vuitanta, imaginem. El blau viu d’un cel serè. Posem, per exemple, a mitja tarda d’un dia xafogós d’estiu. El color crema d’una església d’un petit poble al centre muntanyós d’una illa. Elba i, per situar-ho en el mapa, Marciana per exemple. I el blanc trencat a gris d’una vella casa amb dos portes de fusta fosca i vella. Per a culminar l’escena, allà on l’ombra marca el pas de les hores, una dona espera que aquesta l’atrapi. Pell morena, cabell negre i, fins i tot m’atreviria a dir si els tingués oberts, ulls foscos.

Han hagut de passar tres dies per arribar fins aquí.

 

25
jul.
12

vuitena entrega, agost

29
juny
12

setena entrega, juliol

28
febr.
12

tercera entrega, març

23
febr.
12

Plaers de Girona

Deu dies donant tombs per Girona donen per molt. Per molts kilòmetres caminant amunt i avall. I per moltes fotos. I, és clar, totes no hi caben. Així que, a banda de fullejar les pàgines del Descobrir, on trobareu el Dossier Central sobre Girona que surt aquest mes de març, us poso algunes imatges més que no arribaran als quioscos. Potser veient-les us picarà la curiositat per saber quines són les que sí han entrat a l’edició final?

Continua llegint ‘Plaers de Girona’




Entra el teu correu-e si vols rebre notificacions dels nous posts que vagi penjant.

Join 31 other followers

© Oriol Clavera

Tots els drets reservats. All rights reserved.
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
wordpress stats plugin

Traductor / Translator


%d bloggers like this: